L’investigador ebrenc Carles Ibáñez ha publicat un article a la revista Science que posa en evidència la gestió dels rius. Segons el científic, el tractament de les aigües urbanes estaria provocant importants en la flora i la fauna dels rius.
Carles Ibáñez és investigador a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries i ha dedicat part de la seva trajectòria a l’estudi de l’ecosistema fluvial. Ara, juntament amb Josep Peñuelas, del Consell Superior d’Investigacions Científiques, han llençat un estudi a la revista Science, publicació de referència en el panorama científic. Els científics han demostrat que el tractament de les aigües urbanes provoca canvis, potser indesitjables, en la flora i la fauna dels rius.
Des de meitat del segle XX, els països amb economies més industrialitzades van patir un excés de fòsfor als rius per l’abús de fertilitzants i detergents amb fosfats, la contaminació industrial i la deficient depuració de l’aigua urbana. L’abundància de l’element químic va provocar un creixement excessiu de fitoplàncton, component que atorga un característic color verd a les aigües.
En el cas del Riu Ebre amb els pantans es va passar d’un riu visualment marró pels sediments que portaven les aigües al verd que va caracteritzar el cabal del riu fins als anys 2.000. Pràcticament d’un dia a l’altre el color va desaparèixer i va augmentar la transparència de l’aigua per la depuració que es va dur a terme.
Disminuir la quantitat de fòsfor i fitoplàncton pot comportar canvis a tot l’ecosistema per un desequilibri dels nutrients. L’estudi determina que “la millora parcial de la qualitat de l’aigua té avantatges” però “també genera inconvenients si no es fa una gestió integrada a nivell de totes les conques dels rius, tenint en compte els usos urbans, agrícoles i industrials”.