El grup senienc Mascarats publica nova cançó i videoclip com avançament del seu nou treball. La cançó tracta el tema de les persones refugiades des del punt de vista d’un infant que ha hagut de marxar de casa per fugir de la guerra, deixant enrere la seua terra i moltes de les persones que més s’estima.
“Portes sense pany” és una metàfora que intenta definir en poques paraules la trista realitat que avui dia viuen milions de persones. Laberints amb portes sense pany” fa referència als perillosos camins que portenals murs d’una Europa fortificada per acollir i oberta al turisme de masses i al lliure mercat. Aquesta és la hipocresia que vol denunciar la cançó perquè “Sens refugi, no hi ha refugiats”.
El videoclip ha estat enregistrat al Poble Vell de Corbera d’Ebre (Terra Alta) amb la direcció de Lluís Chesa (Floou).
Mascarats naix a la Sénia, terres de cruïlla, i incorpora músics de les Terres de l’Ebre i del nord del País Valencià. “La nostra essència és passar-nos-ho bé dalt i baix de l’escenari i transmetre els nostres ideals, preocupacions i les ganes de trencar amb tot allò que ens ofega.”
Durant la gira de “Trencarem l’imaginari” (2017-2018) vam recórrer fins a 40 escenaris d’arreu dels Països Catalans. Al 2018 també vam publicar el single “Els carrers seran sempre nostres” amb el format d’un videoclip-documental. https://bit.ly/2HV3AGa
El nou disc
El nou àlbum de Mascarats és el relat d’una DISTOPIA. La distopia és l’extrem negatiu al qual semblava impossible arribar. El fet que assolim o estiguem prop d’assolir un dels pols, ens hauria de fer creure que, per tant, no hi ha impossibles i que totes juntes ens puguem aproximem al pol oposat. Si més no, com va dir Galeano: “La utopia serveix per caminar”.
Podríem dir, per tant, que el disc és un viatge de la distopia a la utopia.