El 43% del cens -d’uns 5 milions d’electors- havia participat al referèndum de l’1 d’octubre. És a dir, més de dos milions dues-centes mil persones van votar. I el 90% d’ells van votar que SÍ. El 7,8% dels votants, uns 177mil, van escollir el NO, i hi va haver un 2% de vots en blanc.
Per demarcacions, a Barcelona prop del 89% dels electors van decantar-se pel SÍ i el 9% pel NO. A Girona, prop del 95% dels vots van ser afirmatius i menys del 4% negatius. A Lleida, la proporció va ser de 94 a 5 i a Tarragona, de 93 a 6.
Amb l’1 d’octubre culminava el desafiament polític de Catalunya contra Espanya i després de molts mesos de preparatius, les urnes estaven als llocs de votació. Una jornada de començava a les nou del matí amb les primeres intervencions policials per requisar urnes, tancar punts de votació i en alguns casos, amb les dures càrregues policials que tots recordem. De fet, les primeres hores del matí van ser les més intenses en aquest sentit, amb una setantena llarga de càrregues violentes que es van articular a les quatre capitals (en especial a Barcelona), en municipis adjacents (on es veu clarament la pentinada que van iniciar els cossos de seguretat de l’estat) i en punts estratègics, com el cas de Sant Julià de Ramis, que és on havia de votar Carles Puigdemont.
Les dades que aboca aquell 1 d’octubre demostren la magnitud dels esdeveniments. 6.000 agents desplaçats, amb 113 intervencions (amb càrrega violenta o sense), un miler de civils ferits i una quarentena més de policies que van patir lesions. Es van recomptar més de 2 milions dues-centes mil paperetes i es van acabar clausurant una cinquantena de col·legis electorals. S’estima que unes 700MIL persones no van poder exercir el seu vot.
Aquestes dades són les més immediates de la jornada, però tot plegat ha acabat derivant als jutjats amb la mateixa magnitud que els propis esdeveniments. S’estima que als tribunals hi ha unes 1.500 causes vinculades a la celebració del referèndum o al procés en si.
