Avui, 11 de juliol, es compleixen 40 anys de la tragèdia dels Alfacs, quan un camió cisterna carregat de gas propilè va explotar a l’alçada del càmping situat a Alcanar Platja i a pocs quilòmetres de la Ràpita. L’accident va causar 215 morts, més de 100 ferits i una petjada inesborrable.

“Quan va haver l’accident, l’11 de juliol de 1978, jo tenia 9 anys i no estava a la zona de l’accident. Estava al càmping però no a la zona que es va veure afectada. Vaig buscar la meva germana i vam marxar els dos. Jo potser me’n recordo més dels dies posteriors. Estava a casa l’àvia i anava circulant gent per allí. Estàvem la meva germana, jo i un altre xiquet. Ens portaven roba i senties tot el que es comentava. És el record que tinc”. Tothom recorda on estava i què feia aquell 11 de juliol de 1978. Mario Gianni també. És l’actual director del Càmping Alfacs, un negoci familiar amb més de 60 anys d’història marcats pel fatídic accident.

215 morts de diverses nacionalitats i més de 100 ferits va ser el tràgic balanç de l’explosió d’un camió cisterna just al pas pel càmping. Havia sortit de la refineria que Enpetrol tenia a la Pobla de Mafumet. Segons el juí posterior, amb més càrrega de gas propilè de la permesa. Es dirigia a Puertollano i per evitar els peatges de l’autopista, va optar per l’N-340. El que va passar a partir de dos quarts de tres del migdia ja ha omplert pàgines i pàgines d’història. Imatges i records per sempre gravats a la ment d’una catàstrofe que forma part de la crònica negra d’Europa.

Un exemple, però, també de solidaritat i valentia. “En aquell moment va haver molta solidaritat. Els clients ens van recolzar molt i crec que això és el que va fer que continuéssim endavant”, reflexiona Gianni.

Les indemnitzacions van sumar 1.100 milions de pessetes. Arran de l’accident, es va prohibir el pas de camions amb mercaderies perilloses per les travessies urbanes, va passar a ser obligatori l’ús de vàlvules per alleugerir la pressió en les cisternes amb transport de substàncies inflamables, i l’N-340 va ser desdoblada al seu pas per la Ràpita i Alcanar Platja. 40 anys després, el càmping Alfacs continua sent una destinació de vacances per milers de turistes. En una de les parets, un mural recorda la tragèdia, amb una estrella per cada víctima.

Declaració institucional

Coincidint amb els 40 anys de la tragèdia del càmping Alfacs, els ajuntaments de la Ràpita i Alcanar han impulsat una declaració institucional de record a les víctimes i agraïment però també reivindicativa. En primer lloc, tenen un especial record per a les 215 víctimes mortals, les 70 ferides de gravetat i totes les seues famílies. També agraeixen als serveis d’emergències, mèdics i forenses les ingents tasques efectuades, així com als supervivents i a tota la ciutadania, en general, tant de La Ràpita i d’Alcanar, com dels pobles veïns d’Amposta, Tortosa i Vinaròs, que es bolquessin oferint tot el suport i l’ajuda que estava a les seues mans per facilitar les feines de rescat i d’acolliment a les famílies.

I a la família Gianni – Masià l’esforç, la vitalitat, la força, la tenacitat i l’empenta que han demostrat durant aquests quaranta anys per no defallir, malgrat les doloroses conseqüències d’aquella nefasta tragèdia, i per recompondre, refer i renovar el Càmping Els Alfacs.

En aquest context, ambdós consistoris lamenten que s’hagi de commemorar aquesta efemèride, perquè consideren que la tragèdia s’hauria pogut evitar si les reclamacions de la ciutadania haguessin estat escoltades i l’Estat espanyol hagués desviat l’N-340 de l’interior dels municipis de La Ràpita i d’Alcanar amb anterioritat.

“Malauradament, aquest 11 de juliol de 2018, la Nacional 340 continua amb problemes, tant de manteniment de la via com de saturació per l’elevat volum de trànsit. Per això, l’Ajuntament de la Ràpita i l’Ajuntament d’Alcanar reclamen a l’Estat espanyol que implementi d’una vegada per totes solucions al problema viari de l’N-340 al tram de les Terres de l’Ebre, que perjudica greument la ciutadania rapitenca, canareva i ebrenca”, conclouen.

Precisament, avui a les vuit del vespre la plataforma veïnal que reclama la gratuïtat de l’AP-7 portarà el tall número 200 de la nacional fins a la porta del càmping, al punt de l’accident. Volen commemorar l’efemèride com a mostra d’agraïment també a la resposta de la ciutadania.

 

Fotos: Revista Ràpita. Juliol 1978 / Martínez-Aguado. La Voz del Bajo Ebro.