Fa unes setmanes arran de descobrir-se que el famós jutge Pablo Llarena Conde tenia arrels catalanes i que aquestes havien sofert persecucions durant les dictadures, primer del general Primo de Rivera i després per la del general Franco, per ser catalanistes i republicans, diversos mitjans de comunicació se’n van ocupar, però van cometre moltes errades canviant alguns aspectes importants de la història d’aquesta família.

L’any 1880 va arribar per les Terres de l’Ebre el senyor Toribio Llarena López, però no com a secretari d’ajuntament com s’afirma en diverses publicacions, sinó sense ofici ni benefici. Tant tenia en una mà com a l’altra, venia a cercar feina per tal d’obrir-se camí en aquestes noves terres considerades de promissió. Feina no sabem si realment en va trobar, però si sabem que va aconseguir seduir a una jove pubilla, Cinta Luna Pérez que, en aquells moments, vivia a la població d’Ulldecona. En Toribio Llanera havia nascut a Burgos l’any 1853 i l’any 1880 quan va arribar a les Terres de l’Ebre ja tenia 27 anys. Per les nostres deduccions i pels anys que va viure, la Cinta era molt més jove que en Toribio i en aquells moments no sobrepassava els divuit anys d’edat. Malgrat ser molt jove, ja era molt rica, perquè havia rebut algunes herències.

L’entorn familiar de la Cinta no va aprovar la relació i els joves van fugir cap al sud. L’any 1882 els dos joves van tornar a Ulldecona amb un pa sota el braç, un nen a qui van posar el nom de Joan.

En Toribio també venia amb el títol de secretari judicial. El diari la Vanguardia amb data 15 de maig de 1882 a la pàgina 5 publicava: “Ha sido examinado en la Audiencia de Albacete para el cargo de secretario judicial don Toribio Llanera López, alumno que es de la Academia de San Buenaventura de esta capital, dirigida por don Baldomero Jardí, habiendo obtenido la nota de sobresaliente”. Ben segur que amb diners de la seva dona va fer front als estudis i als drets d’examen.

A partir d’aquests moments la família farà un pelegrinatge per diferents pobles de la província de Tarragona on en Toribio exercirà com a secretari de l’ajuntament. A partir de 1884 ho farà a la vila de la Bisbal del Penedès, l’any 1888 el veiem exercint el càrrec a la població d’Albinyana i dos anys després, o sigui en 1891 a Pratdip. L’any 1897 deixarà la província de Tarragona i es traslladarà a Cervià de les Garrigues i finalment, a començaments del segle XX, arribarà a Torregrossa, l’últim destí. Al llarg d’aquest llarg periple aniran naixent els seus fills, l’Eduard, Josep, Cinta Pilar i Empar. Tots van ser mestres, excepte l’Eduard que va ser un hàbil comerciant. Cal remarcar també que en Josep, a part de mestre, també era farmacèutic. Per altra part la seva esposa, la Cinta, judici darrer judici defensarà la seva herència disputada principalment amb en Joan de Esteve i Puig de Tortosa.

La figura més important dels fills d’en Toribio i la Cinta serà en Joan, inspector en cap d’ensenyament de la zona de Lleida. L’any 1903 ja era mestre i aquest mateix any va guanyar les oposicions com a inspector. Els cinc fills despuntaran també com a grans catalanistes.

Ramon Manuel Ribelles és un apassionat mestre de Mollerussa que ha confeccionat l’arbre genealògic dels Llarena i acumula també una bona quantitat de documents sobre la història de la família. El mestre Ribelles, a part d’explicar la relació del secretari Toribio amb el municipi de Torregrossa, on va morir a l’edat de 65 anys i on està enterrat, també ens explica la vida i miracles dels seus fills, republicans de cor i convenciment, fins al punt que l’Eduard va participar en les assemblees del CADCI, en Joan maldava per la República amb relacions amb en Francesc Macià i d’altres dirigents. La resta dels fills, no sols exercien el magisteri, sinó que també es convertien en professors de català.

El mestre Ribelles afirma que en Joan aquest republicanisme el va pagar car. Ribelles detalla amb un grapat de documents que l’octubre de 1936, a Burgos el Comitè de Defensa Nacional el va suspendre de sou i del càrrec, però al cap de cinc mesos li van condonar la pena i el van reintegrar al seu lloc de treball. En Ribelles, aquesta reposició no la veu clara.

A Torregrossa, per aquestes dates, a part de la nissaga dels mestres dels Llarena hi havia una altra nissaga de mestres, tan important o més que l’anterior, que portava el cognom Ferrer. La figura més important d’aquesta nissaga va ser en Vicenç Ferrer i Ramos. Aquest mestre i gran pedagog va nàixer a Torregrossa, però la seva família descendia de les terres del Matarranya, concretament de la Torre del Comte i Calaceit. L’any 1914 a Torregrossa amb la posada en marxa de les escoles graduades van coincidir en Toribio Llarena, secretari de l’ajuntament, el seu fill en Joan, inspector en cap d’ensenyament, i el mestre Vicenç Ferrer, el principal artífex en aconseguir per a la població les escoles graduades.

En Vicenç Ferrer era molt amic i parent d’en Carles Montañés, aquell enginyer que l’any 1911 a Barcelona amb el gran Frederick Stark Pearson van tirar endavant l’aventura de la Barcelona Traction, coneguda també com la Canadenca. Durant uns anys van fer embassaments, van perforar la muntanya de Collserola per tal de portar el tren i l’electricitat i així desenvolupar les indústries a la comarca del Vallès, a Barcelona i en els seus voltants.

En Carles Montañés l’any 1936 era soci i col·laborava molt estretament amb el factòtum Joan March Ordinas. Sabem de bona tinta que la família Llarena, al llarg de la vida, va mantenir una gran amistat amb la família Ferrer i també sabem que per algun favor que van rebre sempre ho van tenir present i van mostrar la seva gratitud. És molt possible que en Joan Llarena també conegués a en Carles Montañés.

L’arribada d’en Carles Montañés a Burgos coincideix amb la reposició en els drets del senyor Joan Llarena.

Sobre les germanes Empar i Pilar després de fer de mestres a Torregrossa l’any 1936 en començar la guerra, segons expliquen algunes veïnes i també ho recull el periodista Quico Sallès en diari digital el Món: “Se’n van anar a Ulldecona, d’on era la mare, i allí van muntar les primeres Aldees Infantils pels nens desemparats de la Guerra, com que no tenien lloc, es van instal·lar a Sant Sadurní d’Anoia, des d’on enviaven nens cap a Rússia”.

L’any 1939, amb la victòria dels franquistes, tots els germans, excepte en Joan, van ser represaliats i els que exercien de mestres van ser depurats i algun expedient de depuració d’aquests germans no va ser tancat fins el 1953.

Més endavant tota la família Llarena va fitxar la residència a Barcelona a la Gran Via de les Corts Catalanes, molt a prop de la Plaça d’Espanya. És possible que en aquesta nova residència la primera en morí fos la mare, la Cinta Luna Pérez, perquè sabem que va morir molt gran. L’Eduard ho faria el 23 de juny de 1951.

En Joan Llarena, l’inspector, després de jubilar-se a Burgos va tornar a Barcelona on va viure i on va morir el 16 de març de 1965.

Les germanes Empar i Pilar van morir l’any 1979 i es van portar pocs dies. La primera ho va fer a Salou el 4 d’agost i la segona a la residència familiar de Barcelona el 27 de setembre. L’últim en morir dels germans va ser en Josep el 12 de març de 1998 a l’edat de 93 anys.

Curiosament moltes d’aquestes esqueles estan redactades en català i el cognom Luna, a vegades, és catalanitzat com a Lluna.

En Joan Llarena casat amb Luisa Chave Pizarro, va tenir tres fills, Pilar Teresa, una noia que va morir molt jove, en José Luís i en Juan Jesús.

Segons publica el Diario de Burgos el 28 de juliol de 1956, en Juan Jesús Llarena Chave es va casar en aquesta ciutat amb la senyora Carmen Conde Vivar. Per cert, aquesta senyora va ser la primera advocada que va entrar al col·legi de Burgos a principis d’octubre de 1956, apadrinada pel seu marit.

Aquests senyors són els pares del jutge Pablo Llarena Conde que va nàixer a Burgos l’any 1963. Des d’octubre de 2017 és el jutge instructor de la causa contra l’independentisme català.

Els pares i ell ja són d’un altre tarannà molt diferent dels avis i oncles avis. En Pablo es va criar com un nen de casa bona. Ben segur que desconeix la història de la seva família, perquè en cas contrari una persona dotada amb grans coneixements com és el seu cas mai actuaria d’aquesta manera i no mantindria a la presó a persones que segons el parer de molts altres jutges són innocents.

El jutge Llarena es va formar a Burgos en els darrers anys del franquisme. Cal recordar que a les nenes de casa bona hi havia un costum i ara s’està tornant a posar de moda, que quan compleixen els divuit anys, la família organitza una gran festa per presentar-les en societat. És el que és coneix com “vestirlas de largo”. Al jutge Llarena quan va complir 18 anys també el van vestir de llarg.

En el periòdic Hoja del Lunes de la ciutat de Burgos amb data del 16 de febrer de 1981 a la pàgina catorze i en l’apartat de “CAZA Y PESCA” trobem: – Un joven, Pablo Llarena Conde, en su debut como cazador, consiguió un magnifico jabalí. -“Pablo Llarena Conde, es un muchacho burgalés de 18 años, que recién cumplida su mayoría de edad, debutaba ayer como cazador. Era la primera vez que tomaba un arma en sus manos y participaba en una cacería en el acotado de San Quirce, del que son arrendatarios los hermanos Antolín. Se distribuyeron los vinticinco puestos y al primer ojeo ya le pasó muy cerca un cerdoso al referido muchacho. Y fue en el segundo, cuando un hermoso jabalí, que después daría en la báscula 75 kilos fue abatido espectacularmente de un certero disparo. La alegría de Pablo Llarena Conde puede suponerse que grado de satisfacción le produjo. “Hocerse novio” -así se denomina a quien mata su primera pieza de caza mayor- precisamente en el debut como escopetero por lo menos es un caso curioso. Hay muchos cazadores con muchas cacerías en su haber, que no pueden presumir de contar en su haber con una captura de esas características.”

“Así se las ponían a FernandoVII” i a un que es feia dir “Caudillo de España por la gracia de Dios”.

Historiador i Escriptor.

Eleccions Municipals 2019 - Terres de l'Ebre