Al final del segle XIX, els bous van jugar un paper clau en la transformació del Delta. Els ramats braus van ajudar a convertir els aiguamolls i canyars en els terrenys de cultiu que coneixem avui en dia. Ara, les nou ramaderies de les Terres de l’Ebre s’han unit per reivindicar el lligam del brau de l’Ebre amb el territori i convertir-lo en un atractiu cultural, turístic i alimentari vinculat a l’ecosistema i la Reserva de la Biosfera.
L’Associació de Criadors de Brau de les Terres de l’Ebre agrupa les nou ramaderies ebrenques. S’han unit per reivindicar el lligam històric del bou amb el territori, com a garant de l’ecosistema i la Reserva de la Biosfera. I per impulsar productes culturals, turístics i alimentaris derivats de la cria en extensió.
En una primera etapa, la nova entitat potenciarà la vessant cultural. Amb taules rodones, panells i cartells divulgatius i formació entre els ramaders per unificar objectius i proritats. Sobre la taula també hi ha dos projectes de museïtzació entorn al bou brau. S’ubicarien als Parcs Naturals dels Ports i el Delta amb la idea també de fer-los itinerants.
Amb uns 1.500 caps, les Terres de l’Ebre concentren nou de les deu ramaderies de bous braus que hi ha a Catalunya. El projecte s’emmiralla en el model de gestió de les ramaderies de Camarga francesa, al Delta del riu Roine.