“Recuperar sediments, que d’entrada pot semblar ciència ficció, és viable. Ja ho feien abans els pagesos, pel mètode del colmateig”. Carles Ibañez és investigador de l’IRTA i un dels coordinadors del projecte Life Ebro-Admiclim, amb fons europeus. Des del 2014, ha plantejat accions per adaptar el Delta de l’Ebre als efectes del canvi climàtic, que està guanyant la partida.
El retrocés de la costa és superior als 10 metres per any a la zona de la desembocadura, on la pèrdua d’aiguamolls s’ha avaluat en 150 hectàrees entre els anys 1957 i 2000. El problema s’accentua per la pèrdua d’elevació del Delta, a causa de la pujada del nivell del mar i l’enfonsament, de manera que quasi un 50% del Delta es pot veure afectat a finals de segle.
La conclusió és clara: el Delta, sense sediments, no pot subsistir. El projecte Life acaba aquest 2018 amb els deures fets i els objectius assolits. S’ha definit la quantitat de sediments necessaris per cada lloc del Delta i quina capacitat de transport té el riu i la xarxa de canals de reg, amb un objectiu principal de demostrar la viabilitat de restaurar el flux de sediment de forma permanent, tant des d’una planta potabilitzadora (Consorci d’Aigües de Tarragona) com des dels embassaments del tram final de l’Ebre.
Després de les proves pilot a Móra d’Ebre i Benifallet, els investigadors de la Universitat de Còrdiva -soci del projecte- estan ajustant els models de transport de sediments del riu, per afinar el model que permeti dissenyar crescudes controlades. En aquesta línia, també s’està estudiant el retorn dels sediments -des de la xarxa de reg al Delta- que el CAT ha d’eliminar per potabilitzar l’aigua. Es calcula que vora 1.000 tones l’any són les que es podrien recuperar.
Ara, la pilota està a la teulada de l’administració, concretament del Govern espanyol i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE). “Estem en una situació una mica estranya. Tot i que a nivell polític, el Parlament i el Congrés han aprovat per majoria àmplia què s’hauria de destinar un pressupost, s’està ignorant. Sembla que el govern espanyol, malauradament, no té obligació de fer cas al que el Parlament i les Corts espanyoles han aprovat. El dia que així passi, que seria lògic en un país democràtic, se suposa que hi haurà diners i autoritzacions”, apunta Ibañez.
Finançament necessari pel següent pas: vertebrar un pla de gestió integral dels sediments a la Conca de l’Ebre i una prova pilot de traspàs de sediments al pantà de Riba-roja.
https://www.youtube.com/watch?v=Oum_AWgLYEc
D’entre 1 i 4 milions de tones necessàries cada any
Precisament, una tesi de l’IRTA i la URV, realitzada per la investigadora Ana Genua, ha analitzat l’impacte de la pujada del nivell del mar i la salinització del sòl en la producció d’arròs. En el pitjor dels escenaris, calcula que un 40% dels arrossars del Delta poden perillar el 2100 per la pujada del nivell del mar si no s’actua. D’acord amb el seu estudi, les pèrdues produïdes per la salinitat del sòl serien de l’ordre del 10%, en un escenari no tant pessimista, amb una pèrdua de beneficis de fins a 300 euros per hectàrea -en el cas més extrem-.
Per tant, entre 130 i 442 milions de tones de sediments fins a final de segle serien necessàries aportar al Delta. Això implica una aportació anual d’entre 1,4 i 4,9 milions de tones.
El conreu de l’arròs ocupa dos terceres parts del Delta. Amb 320 quilòmetres quadrats és un dels sistemes costaners més valuosos i, a la vegada, vulnerables del Mediterrani.