“Tenim un gran tros del Delta al fons dels embassaments de Mequinensa i Riba-roja i d’això és responsable l’administració”. El president del Consell Econòmic i Social de les Terres de l’Ebre, Josep Maria Franquet, és categòric. Amb l’enginyer Miquel Albacar Damina i el jurista Felipe Tallada de Esteve signen un informe que aporta un punt de vista jurídic, fins ara inèdit, per denunciar la inacció de l’Estat espanyol en la passivitat per frenar la regressió del Delta.
L’estudi, publicat en forma de llibre editat per la Uned, el va encarregar l’any 2014 la Comunitat de Regants de l’Esquerra de l’Ebre per dotar-se d’una eina que obre la porta a una reclamació per danys i perjudicis. Més enllà d’aportar solucions, el treball multidisciplinar posa sobre la taula l’evolució de les problemàtiques del tram final del riu Ebre i la situació actual. L’objectiu: esgotar la via institucional però, si cal, també la legal a tribunals espanyols i internacionals per aplicar solucions “reals, efectives i immediates” al Delta.
L’informe xifra en 220 milions d’euros les pèrdues patrimonials que han suposat per als pagesos la construcció de pantans. D’aquests, 20 correspondrien a la pèrdua dels terrenys, 191 a les pèrdues de collita en els arrossars i 8 milions en les pèrdues en els camps d’horta. Són els diners que aquest estudi planteja que haurien de ser compensats pel Govern de l’Estat. En aquesta línia, també es xifren en 8 milions de metres quatrats els terrenys que s’han perdut a l’hemidelta esquerre amb la construcció dels pantans. La zona de la Marquesa ha perdut 245 metres de costa des del 1946 i l’illa de Buda 2,1 quilòmetres de terrenys. També s’analitza la qualitat de l’aigua.
“Amb aquest estudi es crea la instrumentalització legal per exigir a l’administració que actuï”, conclou Franquet, crític amb el paper de l’Estat espanyol vers la problemàtica del Delta tots aquests anys: “L’administració no ha tingut en compte que al Delta hi havia una problemàtica que calia solucionar, n’eren conscients i es van fer alguns estudis, però la seva obligació era solucionar-ho i no ho han fet i aquesta figura, jurídicament, s’anomena inacció administrativa”.
L’actual vulnerabilitat del Delta s’explica pels efectes del canvi climàtic i la falta de sediments retinguts als embassaments del tram final del riu que es tradueixen en regressió, enfonsament, salinitat, pujada del nivell del mar i un futur cada cop més preocupant. “La falta de sediments es deu a la construcció d’embassaments en el tram final. L’Estat va autoritzar-ne la construcció, o sigui que la relació causa-efecte és claríssima”, apunta Franquet. “Els sediments s’han dipositat al fons dels embassaments, evitant que arriben al Delta, que és on havien d’arribar i on havien arribat històricament”.
A ‘Problemàtica del riu Ebre en el seu tram final. Informe al voltant dels efectes sobre l’àrea jurisdiccional de la Comunitat de Regants-Sindicat Agrícola de l’Ebre’, aquesta “passivitat” de l’administració estatal s’acredita citant i comentant fins a 22 evidències.
“Contempla aspectes jurídics, que potser fins ara és inèdit, que dona a l’informe molt més contingut i el fa més complet”, apunta el president de la Comunitat de Regants de l’Esquerra de l’Ebre, Víctor Delsors. “La idea era que qualsevol que el consulti pugui veure tots els elements que han participat en l’evolució del Delta i l’estat actual”.
Unitat d’acció
Comuners, juristes, experts i activistes demanen, però, unitat d’acció des del territori. “Tot el territori ens hem d’implicar d’una vegada, arribar a acords comuns i obligar a l’administració que comenci a actuar d’una vegada”, apunta el portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), Manolo Tomàs, present a la presentació de l’estudi. “Començant per les comunitat de regants, ha de ser tot el territori -ajuntaments, consells comarcals, sindicats, cooperatives arrossaires- que faci pinya conjuntament per exigir a l’administració que ho arregle”, afegeix Franquet.
https://www.youtube.com/watch?v=Pg5Z3hweoKE