El president dels productors de mol·luscs va afirmar que, “un sector que viu d’ajudes, s’està carregant un sector sostenible i no pot ser que se’ns faci desaparèixer”. I va posar com a exemple les desembocadures dels rius Guadiana i Guadalquivir on conviuen el cultiu de marisc i d’arròs.
Segons Carles, “a la badia del Fangar, d’ençà que es fan els tractaments en contra del caragol poma, la reproducció del marisc no existeix. Els tòxics que baixen, deixen residus i una cosa tan sensible com les larves, no es reprodueix. El marisc es reprodueix els mesos de maig i juny que és quan més tractaments hi ha a l’agricultura. Afecta el fitoplàncton que és el que filtren els bivalves per alimentar-se”.
Miquel Carles es pregunta, “perquè l’administració mira capa a un altre costat?, perquè no se’ns té en compte a naltros que som sostenibles i que no vivim d’ajudes?, hem creat una marca com Marisc del Delta de l’Ebre i ens ha tocat tallar la comercialització perquè el marisc no té prou qualitat”.
Segons Carles, abans, pels Canals baixava fang i es tancava dos mesos a l’any, i considera un atemptat ecològic que ara, pels interessos dels agricultors, es tanquin entre cinc i sis mesos a l’any.
