Aquest és un dels punts de l’ordre del dia de l’assemblea dels regants del Poble Nou que s’ha convocat per al mes d’octubre, probablement per al dimarts dia 17. D’aprovar-se aquesta proposta de la directiva, els regants del Poble Nou serien els primers de la part dreta en deixar clar que no militen de “les pràctiques caciquils” -com ho qualifiquen fonts de la directiva-, que fins ara ha protagonitzat l’ampostí Manolo Macià, que fa anys va aconseguir la signatura dels 10 presidents de comunitat de regants de zona, per poder dir davant de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre que “els 5.000 regants de la part dreta” estan a favor del pla de conca.
Fonts de la directiva dels regants del Poble Nou expliquen que Manolo Macià té fins ara el suport de les 10 comunitats de zona gràcies a que va aconseguir la seua signatura, però que en cap d’aquestes zones s’ha produït una votació democràtica com la prevista per al 17 d’octubre. I que confien també que aquest exemple serveixi per a que reaccionen els altres regants que es troben en la mateixa situació.
En aquest sentit cal dir que Manolo Macià, a més de ser el president de la Comunitat de tota l’àmbit de la dreta de l’Ebre, ho és també de les dos principals zones del terme municipal d’Amposta, conegudes com “zona Prats” i “zona Delta”. La resta són les comunitats de regants de Xerta, Aldover, Roquetes, Sant Jaume, ïlla de Riu, ïlla de Buda i Sant Carles de la Ràpita.
Cal recordar que el suport o no al Pla de la Conca de l’Ebre li serveix a l’organització Ferebro (una Federació que agrupa tots els regants de la Conca de l’Ebre, amb predomini dels regants d’Aragó) per dir que tots els regants estan d’acord amb els plans hidrològics del Ministeri de Foment. I que actualment només la Comunitat de Regants de l’Esquerra de l’Ebre s’hi ha oposat, motiu pel qual també hi va haver disputes internes i canvi de president fa uns anys, quan el tàndem Víctor Delsors i Francesc Casanova van substituir a Lluís Pegueroles i José Pedro Castells, a la vegada el tàndem que va enderrocar a Joel Bonet a principis del anys 2.000 en plena lluita antitransvasament.
