És a dir, s’han rebaixat encara més els requisits de manteniment de la línia, afectada tot just per un problema acumulat de falta d’inversió periòdica. Potser l’Adif ha optat finalment per adaptar l’oficialitat a la realitat, com amb els horaris, que es van modificar l’any passat per assumir uns retards majoritàriament fruit de la desinversió. És el peix que es mossega la cua, un dèficit que tracta bastament l’última edició en paper del Setmanari L’EBRE.
“Les infraestructures s’han de sotmetre a unes revisions que dicta el Ministeri de Foment a partir d’una classificació de la xarxa estatal, de si tenen més o menys trànsit, trànsit només de viatgers o de mercaderies o mixt. L’R15 està molt deteriorada perquè el trànsit és mixt i és intensiu en les mercaderies, i té un traçat amb molts desnivells i corbes.
La realitat, però, és que a la línia se li han anat rebaixant els estàndards de manteniment”, constatava en una entrevista a Canal Terres de l’Ebre l’expert en matèria ferroviària Jordi Sasplugas, assessor de Trens Dignes i altres moviments i president de la Fundació per la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial de Móra la Nova (APPFI). “Si no es fa el manteniment preventiu necessari, anirem patint descarrilaments, esperem que no siguen pitjors. També cal tenir en compte que els trens de mercaderies són més propensos a tenir accidents perquè pesen més i tenen menys flexibilitat”, explica Sasplugas.
