Els agricultors confien en un sistema que els redueix els costos, en prop de 300 euros de mitjana per hectàrea, i els evita els efectes de les aus i de plagues com el quironòmids o el caragol maçana. També els permet estalviar aigua i reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i augmenta l’establiment de la llavor.
Un dels impulsors de la tècnica, que fa anys que s’usa a Itàlia, Juan Carlos Fornós, gerent d’Ebrecultius, està convençut que si els resultats d’aquesta campanya són òptims, la implantació de la sembra en sec de l’arròs al Delta serà imparable i pot arribar a implantar-se entre un 50 i un 70% de la superfície deltaica.
https://www.youtube.com/watch?v=NwRJdayLbZE
Els regants del marge esquerra aposten per la sectorització
De la seva banda, la Comunitat de Regants de l’Esquerra de l’Ebre qüestiona el repartiment que s’ha fet del fons anual destinat al pla de lluita contra el caragol maçana. Els comuners de l’esquerra, on més de la meitat d’hectàrees estan infectades, només reben el 5,25% del pressupost, d’un milió d’euros.
https://www.youtube.com/watch?v=bn_zo0b5nms
L’IRTA avança en la investigació de la sembra en sec i noves varietats d’arròs
L’impuls de la sembra en sec ve de la mà d’institucions públiques i privades. Ebrecultius, Agrogalgo i les dues comunitats de regants hi estan treballant. També l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, l’IRTA. Està practicant diferents assajos per posar a punt altres tècniques adaptades a la nova realitat del Delta.
