Juntament amb l’Alta Ribagorça i les Garrigues, comarques com el Montisà i la Terra Alta han perdut entorn un 15% i un 10% de la seua població. Amb uns índexs més baixos es troben la Ribera d’Ebre, que ha disminuït en un 6% els seus habitants i el Baix Ebre, amb un 5%, segons xifres de l’Idescat.
Entre els cinc pobles que més habitants perden de la demarcació de Tarragona, quatre són ebrencs: Godall, Ginestar, Rasquera i Aldover. Segons l’Idescat, Godall ha perdut un 23% dels seus veïns ens els últims anys, passant de 820 a 630, convertint-se així en el sisè municipi de tot Catalunya que més habitants ha perdut. De fet, les quatre comarques de les Terres de l’Ebre acumulen pràcticament un 40% de pèrdua de població als seus municipis de menys de 1.000 habitants, que són la majoria.
Alfara de Carles, al Baix Ebre, és un cas del contrari. Amb 370 habitants, només n’han perdut 30 en els darrers 8 anys. El seu alcalde, Josep Mas, ho atribueix al poc fluxe demogràfic. “Si que va baixant la població progressivament perquè tenim una població envellida, però no hem tingut una baixada dràstica perquè tampoc vam tenir una gran pujada quan hi havia feina”.
El principal motiu del despoblament dels municipis rurals es troba en la falta d’oportunitats laborals. Els immigrants tortnen als seus països d’origen (especialment en el cas de ciutats o pobles grans) i els jóvens marxen a les ciutats, en busca d’oportunitats de formació i de treball. A sobre, l’aïllament d’alguns pobles i les mancances en infraestructures de comunicació dificulta el retorn al poble. De tal forma que el mapa demogràfic dels municipis dibuixa una fracció de població de la tercera edat més gran que en zones urbanes.
Tot i que a les Terres de l’Ebre no se’n dona cap cas, en altres municipis petits de Catalunya sí s’ha registrat un augment de població. Per exemple Renau (Tarragonès), Talarn (Pallars Jussà) o Sant Climent Sescebes (Alt Empordà). La clau: trobar-se prop de grans conurbacions, bona oferta d’habitatge o ser lloc de vacances.
