L’estudi ha calibrat el temps de renovació de les aigües de les badies i de quina manera la degradació n’afecta la producció. De cara al 2050, es preveu que la bocana del Fangar es tanqui uns 140 metres més i que els temps de residència de l’aigua siguin, de mitjana, entre els 4 i els 7 dies. A partir d’aquestes dades, que no tenen en compte l’aportació d’aigua dels canals de reg, es faran estudis en profunditat, amb informació que intercanviaran científics i aqüicultors, per “afinar” un “model de cogestió” que garanteixi la sostenibilitat i la millora de la producció de bivalves al Delta.
Com ha explicat Agustí Sánchez, director del laboratori d’enginyeria marítima de la UPC, s’ha fet l’informe a partir del temps de renovació de l’aigua perquè la velocitat de l’aigua és petita i “és difícil de simular numèricament”. Tenint en compte la pujada relativa del mar que es preveu amb el canvi climàtic i l’enfonsament del delta de l’Ebre per la seva subsidència, els científics preveuen que la badia del Fangar es tancarà 140 metres, aproximadament, fins al 2050. Actualment la bocada té una obertura de poc menys de 2 quilòmetres.
Els resultat obtinguts apunten a una mitjana d’entre 4 i 7 dies de residència de l’aigua al Fangar. “És un problema relativament urgent i que s’ha de prendre seriosament si es vol mantenir la qualitat de l’aigua perquè aquests temps de renovació de l’aigua són els que es fan servir als ports comercials, que tenen unes altres necessitats de qualitat”, ha apuntat Sànchez. Les condicions de l’aigua de les badies del Delta també depenen de la descàrrega dels desguassos de la xarxa de regadiu dels arrossars, les condicions del mar o el vent.
Tot i això, en aquest primer informe no s’ha tingut en compte l’aportació dels canals de reg perquè malgrat que hi ha dades en el cas dels Alfacs, no n’hi ha en el cas del Fangar. “S’han fet simulacions sense inventar res i ara s’introduiran aquestes dades per veure quin impacte té”, ha avançat el director d’enginyeria marítima de la UPC. La temperatura de l’aigua i la salinitat també són dades que els científics afinaran quan hagin “calibrat el model” amb què han començat a treballar i que servirà per definir els patrons de circulació de l’agua, la sedimentació i la qualitat. A partir d’aquí, es determinaran mesures de caire integral per tal de minimitzar els efectes sobre la producció aqüícola.
“Voldríem que la badia tornés al que hi havia als anys 70. Què s’ha de fer? Evidentment, prendre mesures i estudiar-ho bé perquè el Delta és molt fràgil”, ha demanat Miquel Carles president de FEPROMODEL. “Cal una molt millor qualitat de l’aigua i més nutrients. Sabem que la transparència de l’aigua és molt elevada, que la temperatura és més elevada a l’estiu que abans i cal treballar tots plegats. És difícil tornar al passat i tornar a les produccions, la qualitat i el volum d’aigua dolça que teníem abans però hem d’intentar-ho amb la màxima intel·ligència i les millors eines que tinguem”, ha assenyalat Agustí Sánchez. “Vivim en un món de recursos escassos”, ha afegit.