En concret, l’any passat, es van rescatar 124 animals, 28 més que durant el 2015. Van ser principalment 85 tortugues marines (Caretta caretta), de les quals 15 eren exemplars vius i 70 morts, i 38 cetacis –6 de vius i 32 morts. Entre els cetacis, el dofí ratllat és l’espècie de la qual s’han trobat més exemplars, coincidint amb el fet que és el dofí més abundant al nostre sector de la Mediterrània.
Per àmbits territorials, el Montsià és la comarca on més tortugues s’han rescatat en aquests cinc anys (158) i l’Alt Empordà, on més cetacis s’han recollit (37). A banda que les costes empordaneses són més fondes i atrauen una gran diversitat de cetacis, les corrents dominants a casa nostra són de nord a sud i l’Empordà recull no només exemplars finats en aigües catalanes sinó també procedents del golf de Lleó, el que explicaria aquests nombres.
Pel que fa a tortugues marines, anualment dos de cada tres són casos relatius a les Terres de l’Ebre. La plataforma continental a la zona és molt àmplia, amb baixes fondàries i aigües més càlides en el context català, fets que atrauen una població força nombrosa que hi passa l’hivern i que es mobilitza quan s’incrementa la temperatura de les aigües. Juntament amb això, la interacció accidental amb la flota pesquera de les Terres de l’Ebre provoca que sigui el territori on apareixen més tortugues encallades i rescatades.
La trobada de tortugues marines encallades a la costa és molt variable tant anualment com mensualment; en canvi, els rescats de cetacis són més constants, excepte l’any 2012, que va haver una gran mortalitat durant el mes de març, possiblement pel reportat pas d’una flota pesquera estrangera en aigües internacionals que desenvolupava arts i mètodes pesquers il·legals i que seria darrere les captures accidentals de dofins mentre pescava il·legalment tonyines.