El 2017 ha arrencat “amb bones perspectives” i aquests resultats han fet que els dirigents de la Cooperativa de l’Aldea descartin ara l’opció de tancar l’entitat, la sortida que consideraven prioritària fa només uns mesos. “Vendrem els actius que no ens interessen però l’essència és seguir i remuntar”, ha assegurat el president Miguel Carles. De fet, la venda de patrimoni i les indemnitzacions que pugui determinar el procés judicial segueixen sent l’únic camí per fer front al retorn dels estalvis dels impositors entrampats. Tampoc es descarta trobar un soci capitalista que assegurés la continuïtat de l’activitat agrícola. Aquesta opció s’ha començat a sondejar. El proper diumenge, es celebrarà una jornada de ‘Cuina i Horta’ a l’Aldea, amb l’objectiu de generar “autoestima” entre el sector i que els afectats per la fallida de la Cooperativa no perdin “l’esperança” de recuperar els seus estalvis.
Justament quan s’han complert cinc anys de la fallida de la Cooperativa de l’Aldea i la secció de crèdit, i amb 4,47 milions d’euros pendents de retornar als impositors, la situació econòmica l’entitat respira optimisme, per primera vegada en anys. Tot i que fa només uns mesos, en una entrevista a l’ACN, la nova junta de l’entitat apostava per vendre els actius al millor preu possible i enterrar l’entitat “amb honors”, ara la liquidació no és una solució que vulguin tenir en compte. “No té cap sentit liquidar quan hi ha rendibilitat a la cooperativa”, ha defensat el seu president Miguel Carles. De fet, el responsable de l’entitat agrícola aldeana ha remarcat que la seva situació geogràfica, la gran diversificació de producte amb què es treballa i la modernització del sector ebrenc la fan competitiva per “seguir i remuntar”.
“Hi ha diners per començar el 2017. Feia anys que això no passava”, ha explicat el president. Des del concurs de creditors els beneficis que es generaven eren “comptables” i es destinaven a quites. “Estem contents de començar a donar-li la volta, tot i que és una feina quirúrgica. Cada euro que hem de cobrar ja sabem on s’ha d’invertir però la cooperativa es manté vivia i pot defensar millor els seus interessos mentre espera les famoses sentències judicials, que seran llargues”, ha dit Carles.
També es manté la necessitat de vendre els actius que “no són rentables”, com poden ser finques o magatzems, i no es tanquen les portes a vendre les instal·lacions a un gran inversor o a trobar un soci capitalista. “Per ètica, primer hem vendre els actius menys rentables però si un inversor posa suficients diners, no es podria dir que no”, ha apuntat Carles. De fet, aquesta alternativa s’ha començar a sondejar.
