Les propostes d’enguany tenen com a fil conductor el temps, des de dos vessants, la cronològica i la meteorològica. Després de passar per un procés de selecció, finalment les obres que s’exposaran són les següents:
Els 1000 arquitectes amb la proposta “Espai – Temps”, al pati del Reial Monestir de la Puríssima Concepció Victòria. Un gran cub de gel ocuparà l’espai central del pati i a mesura que passa el temps i es desglaça la figura, es produeix l’intercanvi temps-espai. L’obra cedeix el volum ocupat per ella fins a desaparèixer.
L’Osca amb la proposta de “Plou i fa sol” que vol aconseguir que l’espectador interactuï amb el temps. El pati de Sant Jordi i Sant Domènec s’omplirà de globus inflats amb heli, lligats d’un fil que gairebé arriba fins a terra. Aquests, formaran un núvol modificable pels visitants.
L’RS2 amb la proposta “28 minuts” se situa al ben mig del pati de Sant Jaume i Sant Maties, com una teranyina penjada que mira d’atrapar el temps. La seva estructura, formada per fils entrellaçats, recorda la figura d’un rellotge de sorra. Els fils són daurats, com els grànuls de sorra, i condueixen la llum i els seus reflexos durant les transicions del dia, atrapant-los a la teranyina.
L’artista Sílvia Sanahuja exposarà la seua proposta “Laberint Blau Cel” al pati del Palau Montagut. Consisteix en una transformació temporal de l’espai, integrant-hi en aquest un laberint amb diferents camins alternatius que convidarà als visitants a recórrer l’interior que els portarà a la sortida d’aquest. El laberint fa una reflexió sobre el temps en la qual el visitant hi participa activament tot formant-ne part de la mateixa instal·lació.
Els artistes Solé i Margalef exposaran “L’ombra del temps” al pati del Palau Episcopal. La intervenció magnifica l’espai que conforma el pati, per ell mateix, sense pertorbar-lo. Remarcant l’instant seguint el rastre del temps amb les ombres projectades a l’interior del pati del Palau Episcopal, marcat pel repic de les campanes de la Catedral de Santa Maria a cada hora. Aquesta sinergia entre el Palau i la Catedral, a través de la petjada del sol i del so, permet dibuixar el temps amb el llenguatge de les ombres.
