El sotrac inicial va acabar provocat l’eclosió al cap d’uns mesos i anys de diversos mitjans que n’han sigut continuadors. Ho recordaven aquesta setmana tres dels periodistes acomiadats amb el tancament de Ràdio Tortosa: Arturo Gaya, Josep Maria Arasa i Josep Lluís Villa. Aquest últim va impulsar i va dirigir la refundació de l’antic Ebre Informes/Migjorn per convertir-se en el setmanari L’EBRE. “Quan es tanca una porta s’obre una finestra, i vam fer un pas que posteriorment ha propiciat la creació d’un grup de comunicació, el Grup L’Ebre, que ha anat sumant altres mitjans com Imagina Ràdio, Canal Terres de l’Ebre o el diari digital Ebredigital.cat”, explica Villa. Per la seua banda, Arasa remarca que amb l’impuls que van fer per capgirar la situació van fer una “revolució” que ha afavorit que durant els últims 25 anys hagen passat prop de cent professionals pels mitjans sorgits posteriorment.
Qui va prendre un altre camí va ser Arturo Gaya. Mentre compaginava la tasca de periodista a la ràdio també estava involucrat en el món de la cultura, amb una cooperativa, la Finestra, que entre altres coses organitzava el festival de teatre de Tortosa. Amb l’acomiadament, Gaya va optar per reforçar aquest vessant cultural i, un any després, naixien Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries: “No us penseu que ja tenia la idea al cap, però el fet d’haver de replantejar la vida professional em va dur cap aquí. A més, d’alguna manera continuo sent periodista quan em poso en el paper del Célio, que no deixa de ser un cronista de la societat actual”, afirma.
El tancament de Ràdio Tortosa també va esperonar altres mitjans com la revista L’Estel, dirigida pel periodista Conrad Duran, i va afectar altres professionals com Josep Àngel Òdena o Luz Acero.
https://www.youtube.com/watch?v=4i5-4cKeIB8&feature=youtu.be
