Segons els regants, caldrien unes 500 hectàrees més o menys compactades per arrencar el projecte l’any que ve. “La idea és il·lusionar el territori i aconseguir en aquesta zona entre Xerta i Vinallop suficients hectàrees compactades per començar a portar l’aigua a la finca”, explica el president de la Comunitat de Regants del canal Xerta-Sénia, Lluís Cortiella. Per la seva banda, el sindicat agrari, que va guanyar el concurs convocat pel Departament d’Agricultura per dinamitzar el reg a diferents zones de Catalunya, considera que serien suficients unes 300 hectàrees, menys del 8% de les 4.253 hectàrees de l’àmbit del Baix Ebre. La crisi, la manca de relleu generacional i la tipologia de cultius frenen molts pagesos del Baix Ebre a l’hora de donar el pas. Al Montsià, però, hi hauria més predisposició.
En aquest context, Unió de Pagesos ha organitzat diverses xerrades als municipis del Baix Ebre i ha obert un procés d’entrevistes per informar als pagesos i valorar el seu interès en la posada en marxa del reg. Tot i la nombrosa assistència a les xerrades, el sindicat considera que impulsar el primer sector del canal és “difícil” i, per això, veu amb bons ulls sondejar properament els pagesos del Montsià i, especialment, de Santa Bàrbara, la Galera, Godall i el Mas de Barberans.
Segons Unió de Pagesos i els regants, la posada en marxa del canal afavoriria la transformació del secà en regadiu i milloraria els plans de futur del sector agrícola en aquestes dues comarques. Fins ara la manca d’interés dels pagesos del Baix Ebre es deu al predomini de conreus de secà, a la presència de pous particulars en la majoria de finques, i al temor que la infraestructura del canal acabi no sent rendible. La manca de relleu generacional també influeix. Els regants, en aquest sentit, recorden que els preus negociats són actualment assequibles i, tenint en compte, els tipus d’interès, una hectàrea de regadiu, en un préstec personal a 10 anys, suposaria entre 10 i 20 euros al mes.
Jornada tècnica
En la jornada tècnica, a la que van assistir més d’un centenar de pagesos, diversos tècnics van posar sobre la taula els beneficis econòmics i la garantia de producció que representa el regadiu respecte els conreus de secà. A tall d’exemple, si la producció mitjana en un camp d’ametllers de secà és de 225 quilos en gra per hectàrea, uns 788 euros bruts de beneficis per hectàrea, amb el reg es poden produir, de mitjana, 3.500 quilos en gran per hectàrea amb uns beneficis bruts de 12.250 euros per hectàrees. A més, des del sindicat agrari també han posat d’exemple l’olivera que, enguany, per les altes temperatures, algunes plantes s’estan secant.
El canal Xerta-Sénia és un projecte de restauració de l’antic canal entre Xerta, al Baix Ebre, i Càlig, al nord del País Valencià, iniciat al 1972, però que mai ha entrat en funcionament. La infraestructura transcorre per l’interior de les comarques del Baix Ebre i el Montsià. Pressupostat en 300 milions d’euros, de moment se’n han invertit uns 100 per una vintena de quilòmetres de canal, l’estació de bombeig i tres basses. Tot i que és una llarga reivindicació dels pagesos del territori, el projecte no ha estat exempt de polèmica, ja que algunes entitats ecologistes com la Plataforma en Defensa de l’Ebre temen que es tracte d’un transvasament d’aigua encobert cap al País Valencià.
Precisament, fins a 131 comunitat de regants, 28 a les Terres de l’Ebre, podrien beneficiar-se de la nova línia de préstecs gràcies al conveni entre el BBVA i l’Institut Català de Finances. Dotada amb 40 milions d’euros i per les anualitats del 2016 al 2018, l’import mínim de finançament per projecte serà de 200.000 euros, a finançar al 50% per ambdues entitats.
