“El que sé i no tinc cap mena de dubte és que l’Hospital de Móra d’Ebre ha d’estar dirigit d’una manera molt més àmplia per gent del territori, de Móra d’Ebre i de la Ribera d’Ebre, i també amb la participació de gent del Priorat i la Terra Alta lògicament, perquè no hem d’oblidar que és un hospital que dóna servei al gruix de la Ribera d’Ebre i bona part de la Terra Alta i Priorat. Per tant, la intervenció dels agents socials i polítics del territori ha de ser molt més evident i plausible a la direcció de l’Hospital”, ha assegurat l’alcalde de Móra d’Ebre, Joan Piñol, recordant que “ja fa un any i escaig que l’ajuntament de Móra d’Ebre té presència física al consell d’administració de Gecohsa amb la meva presència”. “És un primer pas, que ha costat, no en la mesura potser que ho desitgem però és un primer pas. A partir d’aquí, intentarem que això vagi a més”, conclou.
Tot i així, des del govern morenc es valora positivament la gestió actual i la presència al consell d’administració de Gecohsa, tot i que s’alerta que l’actual model prescriu l’any 2018. El batlle també veu amb bons ulls el nomenament del nou director, Joan Galbany, que substitueix Oscar Ros, que ha començat a dirigir el Sant Joan de Reus. “El nomenament del director de l’Hospital és absolutament encertada, que recolzem i pensem que és una bona solució. Coneix l’Hospital i és una persona del territori”, afegeix Piñol.
Piñol, però, s’oposa a que els diners de l’Hospital Comarcal es destinin a reequilibrar el centre de la capital del Baix Camp, rebutjant la proposta de la CUP de traspassar dividends entre societats. “La gestió que ha fet fins ara Gecohsa-Sagessa, en opinió de l’ajuntament, és una gestió positiva. Hem pogut comprovar que ha aixecat expectatives a la gent de la CUP, que reclama que aquesta bona gestió que ha generat beneficis ajudi a apaivagar el dèficit que té l’Hospital Sant Joan de Reus”, explica, deixant clar que “això no és just, és una proposta desafortunada, que no ha estat ni mesurada ni pautada i, a més, penso que és una proposta de menjar per avui i gana per demà, perquè el dèficit que té l’Hospital Sant Joan de Reus és estructural, que no es pot intentar subsanar amb uns beneficis que avui hi són i demà poden no ser-hi”.
“Penso que la CUP s’ha extralimitat en aquesta proposta, confio que decaigui i no es plantegi al consell d’administració, com s’havia de debatre. En el darrer, ja em vaig manifestar rotundament en contra d’aquest traspàs de diners, tot i que reconec que jurídicament és possible, penso que des d’un punt de vista moral i de necessitats territorials, no tindria sentit”, puntualitza.
Reivindicacions dels treballadors
En aquest context, la secció sindical d’UGT de l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre i la FSP-UGT de les Terres de l’Ebre han demanat, a través d’un comunicat, que la direcció general del Grup i el Consell d’Administració de Sagessa estableixin un pla d’inversions que contempli els 2 milions d’euros provinents de regularitzacions fiscals que aquests últims dies han reconegut des de l’Ajuntament de Reus i des de Sagessa que han incrementat el patrimoni net de Gecohsa. “Ja hem manifestat reiteradament des de totes les instàncies que no estem d’acord de cap de les maneres que aquest muntant econòmic pugui acabar eixugant dèficit de l’Hospital Universitari de Reus. Es més, estem pendents de qualsevol moviment que es faci des de l’ajuntament de Reus i el Consell d’Administració del grup”, han assegurat.
Els representants dels treballadors reclamen mesures per evitar que el centre reusenc no acabi fet fallida i veuen el Consell d’Administració com “l’únic responsable”. “No permetrem que s’utilitzi com ‘excusa’ la caiguda de l’hospital per descapitalitzar el de Móra d’Ebre”, afegeixen, anunciant que estudiaran si la situació pot acabar portant a “un conflicte d’interessos, tràfic d’influències o malversació de fons públics”, tenint en compte que “la majoria de membres dels consells d’administració, ho fan per duplicat tant al de Sagessa com el de Gecohsa”. En els propers dies, es posaran en contacte amb tots els ajuntaments del pla ALTEBRAT (Ribera d’Ebre, Terra Alta i Priorat) per tal que també facin seguiment del cas.
