Ozols ha cobert diverses Diades organitzades per l’ANC i Òmnium Cultural i ha decidit emprendre l’aventura per conèixer Catalunya més enllà de Barcelona i retre homenatge als catalans que l’any 1989 van participar a la Via Bàltica. Autor de publicacions amb mencions a la situació política catalana, el periodista reivindica el valor democràtic de l’autodeterminació com a poble.
Un context que va viure el seu país. El 23 d’agost de 1989, una cadena humana va unir les capitals d’Estònia, Letònia i Lituània en un recorregut de 560 quilòmetres. Aquella cadena es va batejar amb el nom de la Via Bàltica i va servir per reivindicar la independència dels Països Bàltics de la Unió Soviètica. “Va ser un període difícil per als Països Bàltics. En la major part d’estats de l’entorn s’apel·lava a l’estabilitat de la Unió Soviètica per així rebutjar les demandes d’independència. Però vam decidir unir les mans per mostrar públicament que les nostres nacions volien la llibertat. A l’època, diversos catalans van venir a donar-nos suport. Per això tenia el deute de retornar el suport als catalans i defensar en el seu procés”, explica el periodista.
De fet, l’11 de setembre de l’any 2013, Òmnium Cultural i l’ANC van prendre la iniciativa d’aquella acció per organitzar la Via Catalana, la cadena humana que va recórrer tot el litoral català per unir els dos extrems del país. I l’escriptor letó Otto Ozols hi va participar. “Vaig sentir una mica de vergonya, perquè em vaig adonar que en els Països Bàltics coneixíem bé Barcelona, però no sabíem gairebé res de la llengua i la identitat nacional catalana. Per això vaig decidir que una bona manera de conèixer el país seria fer el recorregut de 400 o 500 quilòmetres de la via catalana, simplement caminant”, afegeix.
En aquest context, Ozols critica que els polítics europeus estiguin utilitzant una doble rasant per posicionar-se sobre el procés català. “Com un ciutadà normal, espero dels nostres polítics honestedat i no dobles rasants. No hi ha lloc per dobles morals en polítics honestos. Si els nostres països es van construir a través de l’autodeterminació, hem de donar suport als Països que demanen el mateix. Aquesta és la meva expectativa davant els nostres polítics”, defensa.
El periodista i escriptor té previst arribar el 22 d’abril al Pertús i viure a Barcelona la diada de Sant Jordi, una “gran tradició” que li agradaria exportar a Letònia. Al llarg de la caminada, Ozols està rebent el suport de voluntaris de l’Assemblea Nacional Catalana, que li ofereixen allotjament i acompanyament durant la ruta i els àpats. De la seva experiència en sortiran articles i potser algun llibre que ajudarà a explicar el fet català en el context internacional.