“Que faça tanta calor no vol dir res; fa molts anys, un hivern era com aquest i després es va gelar tot”, expliquen enguany alguns dels més veterans de les Terres de l’Ebre. És així com el territori recorda la gran gelada de 1956, episodi que va causar la mort de tots els cultius i que va marcar l’inici de l’èxode rural a moltes zones del sud de Catalunya, el nord del País Valencià i algunes zones de l’Aragó. Just aquest any, en el que molts asseguren que coincideixen les condicions climàtiques d’aquell complicat febrer de 1956, es compleixen 60 de l’efemèride que va determinar el futur de la despoblació de moltes zones d’interior de les comarques ebrenques.
Fins i tot la situació va ser retransmesa pels mitjans de comunicació de l’època que, en espais com el NO-DO, van fer difusió de la situació que es va patir a la ribera de l’Ebre. Els testimonis de l’època no recorden concretament la magnitud que va tindre l’episodi, ni la repercussió als mitjans, però sí en són conscients dels dies atípics que van viure. “Els dies precedents a la gelada va fer molta calor, es comenta fins i tot que la gent anava en màniga curta. Els arbres, com ha passat enguany, havien brotat. I va ser el contrast tèrmic el que va afectar tots els cultius”, explica Josep Estrada, tècnic agrícola jubilat que a l’època tenia 6 anys.
En paraules d’Estrada, les condicions climàtiques d’aquell hivern guardaven molta relació amb el que s’està vivint durant aquest. De fet, els llibres de notes de l’època constaten els efectes d’una climatologia inusual. L’anticicló de les illes britàniques i les baixes pressions sobre les illes Balears van desencadenar una onada de fred històrica, que va afectar pràcticament tota Europa.A més, el fred va anar acompanyat d’absència de pluges, d’un ambient sec i assolellat, segons han explicat des de l’Observatori de l’Ebre en funció de les dades de què disposen actualment.
Segons els tècnics de l’ens,a l’any assenyalat es van marcar les temperatures més baixes del seu registre, un registre que s’havia iniciat al final del segle XIX. En els seus documents però, segons assenyala German Solé, el cap del Servei d’Observacions de l’Observatori de l’Ebre, “no consta una de les darreres gelades que havia viscut el territori: la de l’any 1891, quan el riu Ebre, al pas per Tortosa es va congelar”. En aquest sentit, actualment l’ens científic desconeix si el que ocorre és que en aquell moment no hi havia estudis o és que, senzillament, la gelada del 1956 va resultar molt més rellevant.
Despoblament
Tot i que hi ha estudis climàtics, sobre l’època hi ha poques dades pel que fa a demografia i societat. La manca d’estudis en aquests dos àmbits fa difícil calibrar els efectes reals de la gelada en l’estrat socioeconòmic de l’època. El que sí que comenten els més veterans és que el 1956 va marcar un punt d’inflexió per a l’inici dels moviments migratoris. Tot i que no està centrat a la zona ebrenca, qui sí que va recollir el fenomen migratori posterior a la gelada va ser el poeta aragonès Desideri Lombarte, qui en diversos reculls explica les penúries que es van viure a l’Ebre i a la Franja. En realitat, la gelada va marcar la pròpia història de Lombarte, atès que va ser un dels molts joves que van emigrar a la ciutat per la mort de tots els cultius al Matarranya.
