Orensanz treu a la llum per primer cop el passat tèrbol del que va ser líder de la policia nazi Brussel•les i va combatre amb els hitlerians al front de l’Est. “El llibre intenta explicar com de difícil és passar pàgina, quan la història és fosca, quan parlem del nazisme o de la repressió franquista. No és fàcil ni individualment, ni col3lectivament”, explica Orensanz.
Un relat, per tant, que aborda dubtes ètics i reflexions sobre el passat recent d’Europa i d’Espanya. De la Segona Guerra Mundial i també del franquisme. Un franquisme que a casa nostra no ha cicatritzat, com ho demostra la polèmica que a generat la retirada o no del monument als Caiguts que encara s’erigeix al mig del riu a Tortosa. “El cos em demana de treure el monument ara mateix, des d’un punt de vista ideològic, però jo també tinc certa obsessió en la idea que estem explicant malament el franquisme. I si no entenem que aquest monument va aparèixer al mig del riu perquè el franquisme va trobar complicitats locals per instaurar aquest monument, vol dir que no hem entès res”, apunta l’autor de llibre.
Les ferides no superades de la guerra és el tema central del ‘El nazi de Siurana’ de Toni Orensanz, una història apassionant sobre nazis a Espanya, memòria històrica, fugues sonades i pactes de silenci. El llibre recull també una paradoxa. I és que després de la Segona Guerra Mundial dos personatges antagònics van anar a viure a Siurana. D’una banda Jan Buyse, el nazi protegit pel franquisme, i de l’altra Joan Sales, republicà, catalanista i autor del llibre ‘Incerta glòria’, una de les millors novel·les sobre la Guerra Civil espanyola. El destí ha volgut que tots dos reposin en el cementiri de Siurana, a pocs metres de distància.