Que fa i què farà el Govern per millorar la situació ferroviària a l’Ebre?
El Govern ha fet tot allò que té possibilitats de fer. Tenim la competència dels horaris, dels preus, de millorar en inversions i dels combois. Però si no tenim una xarxa fiable és impossible complir els horaris. Estan per sota del 60% de fiabilitat. És impresentable però no estem en dispocició de resoldre aquest tema perquè la infraestructura no és nostra. La comoditat li posarem perquè ho podem fer però no els podem anar fer més ràpids perquè la infraestructura no dóna perquè vagin més ràpids. I no podem garantir a la gent que arribi a l’hora.
Quan hi haurà nous combois?
La finalització del canvi de tots els combois de les Terres de l’Ebre (TE), on entren una o dos unitats noves al mes, serà a principis d’aquest estiu. Tots seran trens renovats. Més enllà que hi ha una reivindicació d’implementar trens 449, que són el tipus de trens que tenen a Girona. El problema és que per portar-los a TE els hauríem de treure de Girona.
Hi haurà millora de freqüències?
En la millora dels serveis i dels horaris i haurà un moment clau que serà l’entrada en funcionament de la variant entre Vandellòs i Tarragona, desdoblament que havia d’estar al 2015 i que va en retard. Ens permetria guanyar trenta minuts entre Tortosa i Barcelona. Seria un canvi radical des del punt de vista dels temps de viatge i això ens permetria posar nous trens perquè potser hauríem de posar trens Alvia. Podríem tenir trens que fessin el servei TE – Tarragona i uns altres serveis més directes entre TE i Barcelona. Tindríem una infraestructura no tant col·lapsada. És una obra que ens permetria replantejar-nos tots els serveis del sud de Catalunya. Alguns serveis continuarien per la línia de la costa, altres podrien anar per la nova línia Vandellòs – Tarragona que ens permetrà connectar alguns trens directes amb Barcelona amb guanys de temps molt importants.
Quan hi haurà integració tarifària a les TE?
El model cap al que anem és una integració tarifària de tot el país, prevista entre el 2017 i el 2018. En aquest moment el que tenim són alguns territoris del Camp de Tarragona, Lleida, Girona i Barcelona integrats, però no tenim tot el país integrat. Tenim el projecte de la T-Mobilitat q començarà la seva implementació en l’àmbit més metropolità i a partir d’aquí tot el país s’anirà integrant. Des del punt de vista econòmic, el cost del transport públic a TE amb la implementació de la T-10/120 està en un euro. S’ha baixat més d’un 50%.
Per què hi va haver dos descarrilaments a la Ribera en un mes?
Jo seria prudent a l’hora de dir que una manca d’inversió és el resultat d’aquests descarrilaments. Ara, també és cert que estem parlant de línies que durant molts anys no han tingut la necessària inversió i cura per part dels administradors ferroviaris. Adif ens garanteix que la línia està en perfecta situació de manteniment, que són fets ocasionals que no s’han de tornar a reproduir. Estarem amatents.
Quina és la solució més factible per a l’N-340?
Jo crec que la primera solució és el model Girona, que és la prohibició del pas de camions per la N-340, obligatorietat de pas de camions per les vies d’alta capacitat, l’AP-7, i descomptes importants que garanteixin que l’afectació al transportista és la mínima o neutra. És una via que històricament havia d’haver estat desdoblada i com que aquestes obres no s’han fet això ha portat a una normal congestió. Aquests transportistes han de pagar la solució? Jo crec que no. Hem de fer un sistema de bonificacions com hem fet a l’àmbit de Girona, d’entre un 35 i un 50% en funció dels recorreguts.
És l’única solució?
No ens hem de parar aquí, hem de seguir parlant de quins trams inequivocament s’han de poder desdoblar de la N-340 i hem de seguir donant solucions a una via que té una perspectiva de servir el trànsit molt més local o regional i veure com conviu amb un corredor de mobilitat. I s’haurà de veure com es gestiona l’AP-7, amb un model en el qual la concessió acaba el 2019.
L’autovia A-7 seria innecessària?
És el que s’ha de poder plantejar sobre la taula, s’ha de poder definir en els propers anys. En aquests moments el responsable de definir això és el govern de l’Estat. En el procés d’independència, Catalunya haurà d’assumir també la responsabilitat de definir quin és el seu model de cara a aquest corredor que té una via convencional, més regional, i una via principal d’alta capacitat.
Però a dia d’avui quina seria l’aposta per l’A-7?
En aquests moments, cal definir conjuntament amb el territori la definició del model. A curt termini hem d’evitar al màxim l’accidentalitat, hem de poder desviar els camions per l’AP-7 amb el mateix model de Girona i després analitzar el corredor en el seu conjunt i valorar en quins trams s’ha de duplicar, en quins trams potser no i en quins trams l’AP-7 pot donar servei a tot el corredor.
Què faran amb el pla de mobilitat de l’HTVC?
Ens falta segurament una feina de concertació amb l’àmbit sanitari, que al final és a qui anem a donar servei. Aquí hi ha hagut una bona entesa tant amb Sanitat com amb l’Ajuntament per poder acabar de definir aquest pla de mobilitat però hi ha algunes decisions que no depenen del Departament de Territori prendre-les. S’han d’acabar de determinar amb els altres departaments i amb la pròpia delegació del Govern, però per part nostra no quedarà.
Hi ha previstes inversions en ports pesquers?
No tenim inversions sobre la taula importants. La part més interessant que hem de poder treballar és que els nostres ports siguin com mes multiserveis millor i que puguin generar més activitat econòmica.
Té sentit un centre logístic a l’Aldea, entre els pols de Tarragona i Castelló?
Tindria sentit si els inversors logístics privats hi trobessin aquest sentit. En l’ambit logístic, la iniciativa privada ha de tenir la primera paraula, després l’administració ha de fer poossible que aquesta opció sigui viable. Però ens hem trobat massa vegades amb polígons buits, urbanitzacions preparades i després sense una activitat econòmica que s’hi acabi desenvolupant. Al costat del corredor del Mediterrani és un àmbit dels clau per poder desenvolupar una activitat logística però el primer que hi ha d’haver és la iniciativa privada perquè ens indiqui que vol fer una aposta concreta i llavors fer l’esforç. Hem d’estar oberts a que hi hagi iniciatives d’aquest tipus i quan arribin trobar-hi una solució.