Dins d’una sala plena de botes de vi a la cooperativa de Falset, capital del Priorat, unes setanta persones van seguir amb interès la xerrada que el polític i historiador Oriol Junqueras va oferir al llarg de pràcticament noranta minuts sota el títol, “Vinya: història i futur”. Una particular ‘classe magistral’ del líder polític, pròpia d’un expert professor i bon orador, per deixar clar que el conreu de la vinya ha estat decisiu per transformar Catalunya al segle XVII. “El futur el deixo per vosaltres”, va concloure, però no van passar per alt algunes perles -en forma de paral·lelismes-, que relacionaven el passat amb el present.
“Jo vaig llaurar en mules les vinyes de la meua família en l’adolescència”, va dir per arrencar, davant d’un auditori on majoritàriament hi havia pagesos locals i dels municipis de l’entorn. I amb el seu característic estil de professor que improvisa, però que té tots els coneixements i dades al seu cap, tot seguit va començar el relat, amb estil didàctic. Van ser els fenicis i els grecs els que van portar els primers ceps a Catalunya, com el xiprer i l’olivera, però “només es plantaven allí on no es podia fer blat”, durant segles el conreu per subsistir en una terra pobra habitada per cinc-cents mil habitants.
El conreu de la vinya, durant segles, únicament va ser un complement minoritari al del blat, ja que, d’una banda, l’orografia del país no feia fàcil la seua extensió (“estem en un país on des de qualsevol lloc es veuen muntanyes i turons, a diferència del que passa anant de París a Rússia on tot és pla”, va dir per il·lustrar el tema); i per l’altra, “amb una mortalitat infantil del 500 x 1.000, i un esperança de vida mitjana per sota dels 30 anys”, l’agricultura que es feia “no era la de buscar beneficis, sinó la de trobar seguretat”, la qual cosa s’aconseguia diversificant els conreus.
El vi tenia un altre problema afegit, perquè “no resistia bé els viatges pel mar” i, per tant, no es podia comercialitzar quan les principals ciutats del món estaven al Mediterrani, durant segles. Però, “això va canviar quan les grans concentracions urbanes es van localitzar a París, Londres o Amsterdam”. Va ser llavors, al segle XVII, quan “els barcos anglesos van començar a acudir als ports per comercialitzar aiguardent, en lloc de blat”. Gràcies al gran èxit internacional del nou vi destil·lat, l’extensió de la vinya va créixer terra endins de forma progressiva. “Gràcies a l’aixada (el conferenciant va precisar el nom que té al Priorat), es van començar a transformar erms, boscos o muntanyes”, aquí i a tot Catalunya.
Oriol Junqueras va introduir llavors un altre element decisiu: els mateixos barcos comerciants van fer arribar a la Catalunya empobrida, els primers productes amb proteïna (“en aquella època l’objectiu era poder menjar-se una gallina a l’any”, va explicar). Es referia “al bacallà i l’arengada”. Una millora de l’alimentació que va traduir-se, “en el creixement de l’esperança de vida, en més múscul, i també en una major alçada de la gent”. “Segons registrava Napoleó, home molt endreçat, les persones autòctones que censaven tenien una alçada, de mitjana, d’1’55 metres”, va seguir explicant.
La primera revolta
El polític i historiador va fer tota la xerrada situant el món rural com a referent de la transformació del país (només es va referir en una ocasió a revolució industrial experimentada al món urbà, l’habitual argument del relat històric). El camp català, ja amb necessitats de creixement, va topar llavors amb un nou problema, el de la propietat de la terra. “Calia un canvi del dret: dels contractes amb els amos de la terra”. “Era necessari un contracte de llarga durada pensant en els fills, el de rabassa morta”, i creixia la idea que “la terra ha de ser per a qui la treballa”. Tot plegat per superar l’etapa en la qual els propietaris s’enduien fins a dos terceres parts de la collita. Però la fil·loxera va acabar amb totes les vinyes de Catalunya i els primers intents d’emancipació econòmica es van truncar.
Va ser aquí quan va començar a nàixer l’esperit cooperatiu i va estendre’s, entre la pagesia, que “calia fer les coses junts. Aquest va ser l’inici dels cellers, com el que ens trobem”, va subratllar. I d’aquí va nàixer “la Unió de Rabassaires, el primer gran sindicat”, a partir del qual ja es van plantejar les primeres batalles i victòries, com les de veure reconeguda la propietat de la terra. Però també, “aconseguir el primer diputat republicà a Tarragona”, quan “els vots ni tan sols es contaven i era el Ministerio de Gobernación qui declarava el guanyador”.
Aquesta va ser el punt on el president d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), va deixar anar una de les perles: “sabeu què era la banda de la porra?. Eren uns bandolers que es contractaven per trencar urnes i així obtenir la victòria per qui interessava. Ara ho han tornat a fer, ja sabeu què vull dir…”, en clara referència a l’1 d’octubre. Oriol Junqueras, amb ganes de respondre les preguntes que li van fer els assistents, va acabar la xerrada parlant ja dels anys previs a l’inici de la guerra civil, però sempre parlant de la pagesia i de la vinya al centre del relat.
Ja a les portes de la guerra civil, la collita de raïm es va veure afectada per una nova Llei de Contractes dels Conreus que volia protegir la pagesia; però la Lliga la va recórrer al Tribunal de Garanties Constitucionals, on “es va declarar anticonstitucional”. Es va tenir que votar per segona vegada, en un embolic político-jurídic que recorda els anys passats. El 1934 van guanyar les tesis dels pagesos; però a l’any següent van guanyar les maniobres dels terratinents i burgesos. Tot plegat, “enmig d’una tensió màxima i creixent”. Tant va ser així que a la tardor de 1936, “la verema es va fer amb milers de guàrdies civils vigilant les vinyes”, va explicar.
Format «unplugged»
La xerrada d’Oriol Junqueras a Falset s’emmarca en una ruta de contactes presencials amb gent de tot Catalunya que va iniciar el mes de setembre de 2023. Se n’han fet una quarantena i una vintena més ja estan programades. Algunes d’elles, com la del Priorat, es poden veure a les xarxes socials, i altres únicament acudint in situ a les cites que es convoquen via grups de WhatsApp de confiança. I és que, cal recordar que Oriol Junqueras està inhabilitat fins l’any 2031, per exercir cap càrrec públic. És a dir, no pot presentar-se a president de la Generalitat, ni tampoc donar classes d’història a una universitat o institut públic.
L’acompanya un equip (inclosa la seua família, present a Falset amb dos dels seus fills). No són actes de partit, ni de militants, ni són una tradicional de visita al territori. Es comparen amb l’anomenat concepte «unplugged», que consisteix en la idea de desconnectar els instruments elèctrics i centrar-se en la interpretació. El polític i historiador Oriol Jonqueras, empresonat durant tres anys i finalment indultat, manté l’esperança de que aquest contactes siguen el primer pas per a una reconnexió de la gent amb la política per superar la desafecció. Un camí que es va sense pressa, sense esperar fruits immediats, i amb una mentalitat oberta que permeti identificar i aprofitar oportunitats imprevistes.