La Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) de les Terres de l’Ebre ha organitzat per aquest dissabte a la Sénia la seva segona Jornada de Memòria Històrica. La regidora de Junts a la Galera, Iasmina Mihaela Balu, n’és una de les responsables i defineix els objectius d’una trobada que va tenir com a primer escenari Corbera d’Ebre. “Enguany el que volem és reflexionar sobre la repressió franquista a les Terres de l’Ebre i connectar-la amb els reptes actuals com l’auge de l’extrema dreta”, detalla.
El propòsit es reflecteix en el programa. A la visita guiada matinal al Camp d’Aviació de la Sénia s’hi sumarà, ja a la tarda, dues ponències. La primera, ‘La repressió franquista a les Terres de l’Ebre’, anirà a càrrec del voluntari i activista Felip Puig. I la segona, de l’historiador i investigador Joan Batiste Beltran, portarà com a títol ‘Ebrencs deportats als camps nazis i la resistència maqui’. La jornada es tancarà amb un col·loqui i torn obert de preguntes amb Felip Monclús, professor d’Història i president de Junts a la vegueria ebrenca, i Batiste Forcadell, economista i exdirector del COMEBE, que posarà sobre la taula la Memòria Històrica i el creixement de l’ideari ultra que és, al capdavall, un exercici de desmemòria.
“Veiem la tornada de discursos autoritaris i si no entenem què va passar durant el franquisme és molt més fàcil banalitzar el feixisme. Cal recordar què va passar i construir un futur que tingui un relat democràtic”, explica la Iasmina. “Jo estic convençuda -afegeix- que a les pròximes municipals hi haurà presència de l’extrema dreta i cal mobilitzar-se. Els joves tenim un paper clau com agents actius. Jo soc professora d’Història i busco treballar el pensament crític. Però avui en dia, sobretot a través de les xarxes, els joves són receptors molt fàcils d’aquests discursos. Només cal veure els missatges de trenta segons a TikTok. Això es tradueix a les classes i fins i tot veus símbols que fan referència a aquests moviments. Anys enrere eren una vergonya i ara, tot el contrari. Veus que l’extrema dreta està de moda”.
La Iasmina reconeix que bona part dels seus alumnes “no saben què era la Legió Còndor. I si bé no hem d’influir en el pensament, sí que hem de defensar la democràcia. Sense memòria no hi ha una democràcia sòlida. Tot el que contribueixi a enfortir-la és important”, conclou.
