La moció presentada per la CUP de cara al pròxim plenari de l’Ajuntament de tortosa en la qual es reclama posar la directa per accelerar l’enderroc del monument franquista aprofitant l’última resolució judicial del Tribunal Suprem ha provocat la primera reacció abans de ser votada. Ha estat la dels defensors d’aquesta herència franquista articulats al voltant de l’associació COREMBE (Col·lectiu per la reinterpretació del monument de la Batalla de l’Ebre), responsable precisament de l’últim escull legal que resta abans de poder procedir a la seva desaparició. Seu va ser el recurs que ha de resoldre encara un jutjat del contenciós de Tarragona sobra la validesa de la concessió de la llicència d’obres per part del consistori.
Des del COREMBE s’ha fet pública aquest dijous una nota de premsa en la qual expressen “la nostra profunda discrepància” amb la moció cupaire. I ho fan “des de la serenitat, des del respecte institucional i des d’una idea molt clara: la memòria democràtica no es construeix fent desaparèixer allò que incomoda, sinó explicant-ho bé, contextualitzant-ho i convertint-ho en una eina per aprendre del passat”.
El col·lectiu aprofita per definir-se com “una entitat transversal, compromesa amb els valors democràtics, amb la condemna de la dictadura i amb la necessitat de respectar i reparar la dignitat de totes les víctimes de la repressió. Precisament per això, pensem que presentar la retirada del monument com si fora la solució en termes de memòria democràtica és un error”.
“La moció de la CUP simplifica un debat que és complex i delicat, i el redueix a una solució fàcil: retirar el monument. Però eliminar un element artístic de l’espai públic no és necessàriament entendre millor la història”
“La història -continua el comunicat- no admet una sola lectura, sinó que demana rigor, context i responsabilitat quan s’explica a l’espai públic. La moció de la CUP simplifica un debat que és complex i delicat, i el redueix a una solució fàcil: retirar el monument. Però eliminar un element artístic de l’espai públic no és necessàriament entendre millor la història. De fet, pot generar l’efecte contrari: que la memòria es faci més pobra si es perd l’oportunitat d’explicar bé allò que va significar”. Segons el COREMBE, “una societat madura no supera el seu passat amagant-ne les restes més incòmodes. El supera afrontant-lo amb honestedat, explicant-lo amb rigor i convertint-lo en una eina de reflexió col·lectiva”.
Tal com recull la nota, “la mateixa moció entra en una contradicció evident. D’una banda, presenta la retirada del monument com un acte de memòria democràtica. D’altra, admet que parts del monument retirat podrien ser museïtzades o contextualitzades amb finalitats pedagògiques i de memòria.Si això és així, queda clar que el problema no és només la presència física del monument, sinó la manera com s’explica a la ciutadania. I si el que importa és la interpretació, la retirada no es pot presentar com l’única opció legítima”.
“Ens preocupa especialment que la CUP continuï impulsant a Tortosa una posició cada vegada més allunyada de la realitat de la ciutat i més pròpia de la política del titular que d’una autèntica voluntat de servei públic”
El COREMBE afirma que “ens preocupa especialment que la CUP continuï impulsant a Tortosa una posició cada vegada més allunyada de la realitat de la ciutat i més pròpia de la política del titular que d’una autèntica voluntat de servei públic. Quan una qüestió tan sensible es tracta des de l’eslògan, des de la simplificació i des de la confrontació, el debat públic només pot empitjorar.
“La memòria democràtica no pot servir, en cap cas, per intentar traure rèdit polític a costa de la convivència”
“També ens preocupa -afegeix el COREMBE- que es vulgui presentar esta visió com si fora l’única moralment acceptable. Tortosa necessita mirar-se a si mateixa de manera madura, aprendre dels errors del passat per buscar el “mai més”, integrar totes les mirades de forma respectuosa en un debat complex com este i reflectir amb valentia política la realitat social. La memòria democràtica no pot servir, en cap cas, per intentar traure rèdit polític a costa de la convivència”.
“El monument, si està ben reinterpretat i ben contextualitzat, pot continuar tenint una funció pública útil. No per exaltar res, sinó justament per fer el contrari: per recordar, per fer pensar i per ajudar a entendre millor els episodis més foscos de la nostra història recent”
El posicionament del COREMBE considera que el monument, “si està ben reinterpretat i ben contextualitzat, pot continuar tenint una funció pública útil. No per exaltar res, sinó justament per fer el contrari: per recordar, per fer pensar i per ajudar a entendre millor els episodis més foscos de la nostra història recent. El que cal evitar no és que el monument existeixi, sinó que es faci una lectura acrítica del que van representar la Guerra Civil i la dictadura”.
“Volem recordar a l’actual alcaldessa les seues pròpies paraules en el moment d’assumir la responsabilitat de governar. Va dir que governaria per a tothom. I governar per a tothom vol dir escoltar una ciutat plural (…) i no subordinar els grans debats de ciutat (…) als marcs ideològics d’una força política que ha fet del gest simbòlic, de la tensió i de la fractura la seua principal forma d’intervenció pública”
Tortosa, assegura el col·lectiu, “no necessita més símbols de divisió. Necessita altura de mires, sentit de ciutat i una política de memòria que ajudi a entendre el passat sense esborrar-lo. Perquè conservar no vol dir necessàriament justificar, igual que retirar no vol dir reparar”.
I és arribats aquí quan el COREMBE introdueix un altre actor a la trama, l’alcaldessa republicana Mar Lleixà: “Volem recordar a l’actual alcaldessa les seues pròpies paraules en el moment d’assumir la responsabilitat de governar. Va dir que governaria per a tothom. I governar per a tothom vol dir escoltar una ciutat plural, respectar-ne la complexitat i no subordinar els grans debats de ciutat ni a actors externs ni als marcs ideològics d’una força política que ha fet del gest simbòlic, de la tensió i de la fractura la seua principal forma d’intervenció pública”.
EL COREMBE torna a recordar el resultat de la consulta ciutadana, creu que ignorar-lo és, “com a mínim, qüestionable des d’un punt de vista democràtic” i deixa clar que “continuarem defensant una política de memòria rigorosa, útil i veritablement cívica. Una política que no aspiri a esborrar, sinó a comprendre; que vulga explicar en lloc d’imposar; i que faci possible una memòria compartida, crítica i útil per al present i per al futur”.
