El primer Fòrum del Talent farà visibles avui i posarà cara i veu al que coneixem com a “fuga de cervells”, però que ja ha arribat l’hora de revertir: hem de començar a parlar de “ la nostra xarxa de talents”. Una realitat fins ara dispersa que cal crear i institucionalitzar. Perquè podem senzillament aplaudir-los, però també podem reflexionar si representen i són el fruit més madur d’una biografia col·lectiva carregada d’obstacles, amb mirada retrospectiva, que ningú com ells pot ajudar a superar per situar-nos estratègicament al nou món.
L’acte d’aquest dissabte 27 de desembre a l’Arrossera de Deltebre pot ser només un homenatge sentimental, però pot ser també la demostració que les Terres de l’Ebre han estat capaces de generar i exportar talent de nivell global fins fa poc inimaginables. La base de dades que Canal TE ha posat a disposició del Govern i dels Fons de Transició Nuclear dibuixa una cartografia de talent que travessa continents, idiomes i sectors professionals. Hi ha talents de tots els municipis que viuen en ciutats mundials de referència. Ebrencs i ebrenques que investiguen en universitats de primer nivell, creen empreses, impulsen projectes d’alt impacte o lideren transformacions en sectors estratègics.
El Fòrum del Talent és una ocasió perquè el territori es mire a l’espill i es pregunte: què hem de fer amb tot el que s’ha sembrat i continua creixent? Parlem d’homes i dones que no són un relat televisiu entretingut i de casos excepcionals,;sinó concentracions clares de talent en àmbits com la ciència, la salut, la tecnologia, el turisme, l’energia, la investigació o la cultura. Els laboratoris dels EUA, les universitats europees, les lligues professionals d’esport, les grans multinacionals i els ecosistemes de emergents internacionals tenen, literalment, una delegació ebrenca estable a molts llocs del planeta.
Aquesta massa crítica fa que el Fòrum no siga un homenatge puntual, sinó una oportunitat per pensar en xarxes permanents: crear grups sectorials, programes de mentoria o ponts estables entre municipis ebrencs i ciutats com Nova York, Hong Kong, Sydney, Oslo o Barcelona (60 ciutats ja han estat visitades). El relat ha canviat, per molt que encara no haguem reaccionat. Necessàriament ha de canviar, i falten recursos públics i privats que van molt més enllà que el finançament d’un programa de viatges. Hem de sortir de la zona de confort. No podem limitar-nos a dir “quins cracs tenim fora!”, i quedar-nos amb els braços creuats.
Ja ha arribat l’hora de preguntar-nos: “quina infraestructura de relació volem construir amb ells?”. Aquesta és la primera qüestió que vol impulsar aquest Fòrum. Seria un tòpic pensar que només parlem de “cervells universitaris fugats”. Perquè hi conviuen investigadores en camps capdavanters, caps de laboratori, enginyers, arquitectes i neurocientífics, esportistes d’elit, xefs de cuina, empresaris del turisme, artistes, activistes, educadors i joves que se’n van a l’altra punta del món a viure -si cal de l’hostaleria., mentre aprenen idiomes i busquen el seu camí professional.
La diversitat i la barreja expliquen en bona part què és l’Ebre quan es compleix el primer quart de segle XXI: un territori capaç de combinar la recerca puntera amb l’ofici, la cultura amb l’empresa, l’agricultura amb la comunitat global i la tradició amb la innovació. I reforça la idea que el talent no és només un currículum brillant, sinó també l’actitud de qui s’atreveix a sortir i a tornar carregat d’experiències útils, de connexions internacionals i de ganes de contribuir. Si tinguéssim una identitat clara -i no ens auto-limitéssim conformant-nos amb una descentralització administrativa-, probablement seria més fàcil què fos així.
La llista de talent és molt àmplia i transversal en l’àmbit territorial, i podria créixer molt més si la recerca duta a terme per Canal TE hagués tingut més suport: hi ha gent de tots els municipis ebrencs. Qualsevol jove pot descobrir, al dia d’avui, que algú del seu mateix carrer investiga el canvi climàtic a l’Àrtic, dirigeix un projecte empresarial a Xile, treballa en una gran universitat nord-americana o lidera iniciatives culturals en capitals europees. Pensar bé qui som avui en dia és un dels valors més potents del Fòrum.
Tenim un espectacular catàleg de referents propers, que demostren que l’origen no és un llast, sinó un punt de partida. Si el territori sap fer circular aquests relats als instituts, a les entitats cíviques i als mitjans o a les xarxes socials, segur que canviaran molt les expectatives i les autoestimes. Preguntem-nos si el jove que marxa del poble és el fruit d’una derrota, o és en realitat una estratègia de creixement personal que pot aportar un suport molt valuós des de la distància.
Tenim diversitat de perfils: investigadors en salut, medicina i biotecnologia, científics en departaments i hospitals, i professionals en centres de recerca d’excel·lència i universitats internacionals de primera línia. Són ebrencs i ebrenques que treballen als laboratoris i a les institucions que prenen decisions que afecten milers de persones en salut pública, recerca clínica i innovació mèdica.
Hi ha enginyers, economistes i professionals de la tecnologia i de l’empresa que dirigeixen equips, impulsen empreses emergents, i gestionen projectes complexos en mercats altament competitius, o ocupen posicions de lideratge en multinacionals. Sumen trajectòries que parlen d’esforç, d’adaptació constant, de rigor i d’una capacitat de jugar en “lligues grans”, malgrat que sovint costa reconèixer aquesta realitat des de la perifèria, i sense posar el focus en allò que realment és l’important: el coneixement i les idees.
El llistat inclou igualment perfils de la cultura, la comunicació, les arts i l’audiovisual que han convertit la seua experiència en una mirada singular sobre el món. Periodistes, creadors audiovisuals, artistes, gestors culturals i professionals de la comunicació que expliquen històries, generen comunitat i aporten relat allà on van. I no falten tampoc esportistes d’elit, entrenadors, persones vinculades a l’activisme social, al cooperativisme o a l’educació que han traslladat valors apresos als pobles i barris de les Terres de l’Ebre a contextos molt diversos.
La pregunta clau, cal insistir-hi, no és només qui són i què han aconseguit, sinó què podrien fer aquí si tornessen, o si establim una relació estable i productiva amb el territori. La resposta, mirant el conjunt de trajectòries, apunta a quatre aportacions clares: coneixement, connexions internacionals, projectes concrets i referents inspiradors. Podrien impulsar programes de mentoria per al jovent ebrenc, crear ponts entre empreses locals i ecosistemes internacionals, ajudar a dissenyar polítiques públiques més informades o participar en iniciatives culturals i educatives que obrin finestres al món sense renunciar a la identitat.
El seu retorn no cal que siga sempre físic o definitiu: pot ser també un retorn de temps, d’idees, de xarxa, de consultoria sense cost, de portes obertes quan un jove ebrenc vol créixer fora. Alguns podrien invertir localment, altres podrien assessorar empreses en l’accés a mercats internacionals, altres podrien contribuir a la transformació digital del territori o a la creació de tallers i espais de treball col·laboratiu. La manca d’imaginació i d’emprenedoria és l’únic límit.
Aquest primer Fòrum del Talent hauria de ser una infraestructura de llarg recorregut i no només un acte emotiu de Nadal. Amb la densitat de talent existent, té sentit repetir-lo cada any, afegint taules sectorials estables i espais de treball mixtos entre diàspora i agents locals: ajuntaments, empreses, centres educatius, entitats culturals, associacions de joves o mitjans de comunicació. Tant de bo pugue ser així.
El veritable repte no és omplir l’Arrossera, sinó construir més d’un centenar de portes d’entrada perquè aquest talent torne, col·labori, assessori, inverteixi o, com a mínim, inspiri. Si el primer Fòrum és el punt de partida d’aquesta arquitectura de ponts, les Terres de l’Ebre poden convertir la seua diàspora en un dels actius més estratègics del futur.
Caldrà escoltar-los activament, preguntar-los què necessiten per vincular-se més a l’Ebre, quins projectes els interessen, quins obstacles hi veuen. I assumir també les crítiques que puguen fer sobre mancances d’oportunitats, d’inversió en I+D, de visió global o de capacitat de retenció de talent. El repte de les Terres de l’Ebre és passar del reconeixement simbòlic a la construcció de projectes concrets amb aquesta diàspora qualificada.
Potser es tracta de crear un consell de talent ebrenc internacional, o una plataforma digital de contactes permanents, o una beca de recerca “Ebrencs pel món” que impulse col·laboracions entre universitats, o un programa d’acceleració d’empreses emergents que aprofite les xarxes internacionals amb els nous contactes creats.
Si el primer Fòrum del Talent és, de veritat, el primer i no l’últim, pot marcar l’inici d’una nova etapa on marxar ja no siga sinònim de trencar, sinó d’obrir camí i, sobretot, de mantenir-lo obert per a qui vindrà darrere. És el moment d’aprofitar els fruits d’aquest talent que ja hem identificat.
