Va ser Pablo Picasso l’autor d’aquesta cèlebre frase, que és tan gràfica que no requereix gaires aclariments. I alguna cosa similar deuen pensar ara mateix, alguns partits polítics a Extremadura, després de la convocatòria electoral per (relativa) sorpresa, i no descartem que també arribi el pensament a l’Aragó o a la Comunitat Valenciana.
I és que usar com a estratègia política el simple pas del temps, les tendències més o menys favorables, esperar a un horitzó millor, o a una maniobra final, és apostar fortament per perdre. I prova d’això la tenim en els sondejos en aquestes comunitats autònomes.
Però, fins a quin punt “deixar tota la campanya per al final” és objectivament negatiu? Vegem-ho en dos exemples pràctics. En primer lloc, la legislació electoral espanyola marca que, entre la convocatòria de les eleccions i l’inici de la campanya electoral en el sentit estricte (un període d’un mes i mig), no es pot fer cap classe de publicitat política, més enllà de l’activitat “ordinària” dels partits i candidats. O el què és el mateix, quan molts partits “es desperten”, és precisament l’únic moment de tot el cicle electoral (incloent-hi el posteleccions) en que no pots fer cap anunci polític. I no cal dir la importància que té la publicitat (online o offline) per garantir que el teu missatge arribi al seu públic estratègic, o per donar a conèixer al teu candidat/a (especialment si l’han escollit a darrera hora i és poc conegut/da).
O un segon exemple: quan més a prop estem de la data de les eleccions, més difícil resulta persuadir a un votant perquè passi de votar ‘a’, a votar ‘b’. Si ho intentem, ens costarà més temps, recursos i tindrem un pitjor resultat que a igualtat de condicions, molts mesos abans. I per si això fos poc, haurem d’afegir-hi la tasca de mobilització, o el què és el mateix, assegurar-nos que aquell potencial votant ja convençut (persuadit) efectivament anirà a les urnes. Sovint, tendim a pensar que “igual que per a nosaltres”, tota la ciutadania sent “l’obligació” d’anar a votar, quan en realitat, un diumenge qualsevol pot ser la darrera de les seves prioritats.
Encara més, hi ha qui segueix fent campanya l’endemà de les eleccions. Ho hem vist en les victòries recents de Zohran Mamdani a l’alcaldia de Nova York, i de Rob Jetten a les eleccions legislatives dels Països Baixos on, l’endemà següent, han continuat fent vídeos, campanya, i captació de dades – voluntaris i donatius. Aquí a casa nostra, i a nivell autonòmic, l’únic exemple similar el trobem l’endemà de les eleccions del 14 de febrer del 2021 on, l’endemà mateix insisteixo, el PSC va posar en marxa una campanya publicitària per aprofitar el “momentum” de victòria electoral (relativa) del partit per captar dades de nous simpatitzants / militants.
