El ple de l’Ajuntament de la Ràpita ha aprovat aquest divendres les condicions per demanar un crèdit de l’Institut Català de Finances per un valor de 8 milions d’euros per a poder fer front a l’aval exigit per la Justícia vinculat a la maldada promoció immobiliària d’Arriaz. El préstec, que contempla un baix tipus d’interès durant tres anys, ha de ser destinat a respondre a possibles responsabilitats patrimonials en favor de la comunitat de propietaris, que ha de ser enderrocat després de la sentència en ferm que considera il·legal la llicència d’obres atorgada el 2006 per l’ajuntament per a construir l’immoble amb 137 habitatges. La quantitat no abasta tot l’aval judicial reclamat, perquè l’ajuntament haurà de pagar de la seva butxaca 102.000 euros suplementaris, a més de fer front a la factura de l’enderroc, valorada al seu dia en 1,7 milions d’euros. La proposta de l’equip de govern s’ha aprovat amb els vots a favor dels partits que el conformen i d’ERC, a l’oposició, i ha comptat amb l’abstenció de Més Ràpita, que ha canviat el seu vot inicial en contra després de la intervenció en aquest sentit de la regidora de l’equip de govern, Helena Queralt.
El debat, com de fet tots els que es donen en la política municipal rapitenca, ha estat agre. I en aquest cas, ha tingut com a protagonistes el portaveu de Més Ràpita, Perdo Hernández, i la d’ERC, Èrika Ferraté, amb la derivada final procedent de l’alcalde, Javier Reverté. Hernández, en la seva condició de regidor més antic del consistori i persona que va viure en viu i en directe des del plenari l’inici de tot aquest drama judicial, ha aportat la documentació que ha vingut guardant sobre el cas. La seva conclusió ha estat atribuir a ERC (que llavors estava a l’oposició) la responsabilitat final del malson, malgrat que el conveni urbanístic que va permetre l’edificació es va resoldre en una Junta de Govern presidida pel llavors alcalde socialista Miquel Alonso. Ho ha argumentat afirmant que els republicans van optar “per presentar una denúncia davant del Departament d’Urbanisme de la Generalitat el gener del 2007” esperant “treure rèdit electoral” de les municipals convocades per al maig del mateix any. “El que s’hauria d’haver fet és asseure’s amb l’alcalde, com vaig fer jo, i buscar una solució abans d’iniciar un procés que acabarem pagant tots els rapitencs”, ha afirmat. En aquest sentit, ha recordat que, si bé a curt termini no en va treure rendiment perquè Alonso va repetir i posteriorment el convergent Joan Masdeu es va fer amb el càrrec, “el 2014 ERC va afirmar que els rapitencs haurien de pagar 15 milions d’euros per a fer front a possibles indemnitzacions patrimonials”. Un any més tard, el republicà Josep Caparrós aconseguiria l’alcaldia.
Tota aquesta línia argumental ha estat rebatuda per Èrika de dalt a baix. “El gener del 2006 un govern socialista atorga la llicència d’urbanisme a Arriaz. El 2007 un advocat, en representació dels interessos d’uns particulars, es posa en contacte tant amb Caparrós com amb Masdeu (en aquell moment també a l’oposició) exposant possibles irregularitats en la concessió de la llicència. Llavors, des d’ERC es va consultar a Urbanisme per determinar la seva veracitat. El 2008 Urbanisme va emetre una resolució reclamant a l’ajuntament que corregís tot el seguit d’irregularitats que es van detectar. I enmig de tot plegat uns veïns van presentar un contenciós administratiu” que, amb el pas del temps (la sentència ferma en primera instància correspon al 2012, ratificada posteriorment pel TSJC), va sentenciar no només que la llicència atorgada era il·legal, sinó que tot el bloc s’havia d’enderrocar.
La regidora de govern, Helena Queralt, ha intervingut per a precisar que, gràcies a la bona feina dels equips jurídics municipals, s’havien guanyat totes les reclamacions patrimonials presentades pels propietaris afectats, evitant així l’escala major d’indemnitzacions prevista en 15 milions. Aquest aspecte que ha estat també reconegut per Èrika, que ha afegit que davant d’això “no entenc quin sentit té que la jutgessa demani un aval (indefinit) de 8 milions d’euros a l’ajuntament”.
Però més enllà de les discrepàncies sobre les decisions dels tribunals, més pròpies de Ciceró, el polític ha continuat encès. La portaveu republicana ha recriminat Hernández que “vulgui donar les culpes a ERC d’una irregularitat urbanística originada sota un alcalde que no era d’ERC. Voleu blanquejar aquella qüestió?”, li preguntava directament. “Això és kafkià. El que diu és que ens hauríem d’haver quedat calladets per permetre que aquell alcalde fes el que li donés la gana. I heu de tenir en compte -afegia- que la Generalitat el 2008 (de la qual depenia Urbanisme) era del PSC. Llavors, perquè un alcalde socialista no arregla durant tot un any tots els advertiments d’irregularitats que detecta un organisme del PSC?”, ha deixat anar.
El debat l’ha tancat l’alcalde encarant-se directament amb Èrika: “Veus per què dic que no us estimeu el poble? Jo si m’he d’arruïnar per la Ràpita ho faré, perquè sé que després me’n podré sortir de nou. Però tu això no ho faràs mai a la vida. El que vau fer és una canallada davant una situació que podia ser legal o alegal, però no il·legal. El que hauríeu d’haver fet és buscar una solució amb l’alcalde parlant amb ell. Els propietaris que han anat retirant els seus contenciosos amb l’ajuntament han dit que el seu assessor era Josep Caparrós. I això és de mala gent”. En aquest punt, el batlle ha llançat una advertència: Si jo hagués hagut de fer el mateix que vosaltres quan vam entrar a govern, saltarien diputats. El que va passar amb Arriaz es queda curt”.
Més informació: La Ràpita busca en l’Institut Català de Finances un possible flotador per fer front a la sentència d’enderroc del bloc Arriaz
