Els fets vandàlics ocorreguts aquest darrer cap de setmana al cim del Mont Caro, on ha estat destrossada la imatge de la Mare de Déu de la Cinta , ens fan plantejar preguntes com a societat. No és només un atac a una escultura, sinó una ferida oberta als creients.
El Bisbat de Tortosa, amb el bisbe Sergi Gordo Rodríguez al capdavant, ha expressat amb fermesa i encert, el dolor i el rebuig davant d’aquest fet. Unes paraules necessàries en un temps en què sembla que tot s’hi val i on alguns confonen la llibertat amb la manca de respecte.
La Mare de Déu de la Cinta és molt més que una imatge de pedra: és un símbol de fe, de tradició i d’identitat. Des de fa generacions, acompanya els tortosins en moments de dolor i alegria i ens recorda que la fe no és passat, sinó també present. La Cinta protegeix i dóna esperança per a moltíssims tortosins que, en silenci, li confien cada dia les seves alegries i els seus patiments.
Aquests fets lamentables no són aïllats. Recordem encara la tristament famosa “processó de la Santa Baldana” del juny del 2024, un acte que amb el pretext de la sàtira, va convertir-se en una provocació deliberada contra els sentiments religiosos de milers de creients. No és llibertat d’expressió insultar allò que altres consideren sagrat. Com a societat liberal i democràtica, hem d’aprendre que la llibertat autèntica només pot fonamentar-se en el respecte i en la responsabilitat.
Com a societat, ens hem d’aturar i reflexionar. Quan es perd el respecte pel sagrat, s’obre la porta al buit moral i al caos. El que ha passat al Mont Caro és un senyal d’alarma del que no podem restar indiferents.
Cal reconstruir la imatge danyada, però sobre tot cal reconstruir el sentit del sagrat i del respecte que estem perdent com a societat. Avui més que mai és necessari que les institucions protegeixin el nostre patrimoni religiós i cultural, no tan sols com a record del passat, sinó com a fonament d’una convivencia basada en la dignitat, el respecte i la fe.
Que la Mare de Déu de la Cinta ens ajude a retrobar el seny, la serenor i l’esperança d’una societat que sàpiga estimar i preservar el que és sagrat.
