El Consell Executiu del passat dimarts va aprovar la gènesi d’un futur Centre Logístic d’Emergències Catalunya Sud. El nom no fa la cosa, certament, però la consellera de Territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, va apuntar detalls de com s’hauria d’omplir el concepte de contingut. L’executiu agafa el compromís de facilitar les tasques i atribucions dels ajuntaments i consells comarcals afectats en matèria de protecció civil, dotant-los de recursos econòmics i materials perquè puguin fer front a desastres de tota mena, que a les Terres de l’Ebre van des de nevades fins a aiguats passant per incendis forestals. “Només ens fa falta un volcà”, ironitza l’alcaldessa d’Ulldecona Núria Ventura, que a petició d’ebredigital.cat dibuixa un esquema de com hauria de ser aquest punt d’inflexió en la gestió de les catàstrofes “que han vingut per a quedar-se”.
Núria Ventura: “El passat diumenge per la nit vam haver de ser autosicients a nivell local amb 450 persones atrapades”
La visió de Ventura parteix de les experiències viscudes. “Diumenge a la nit l’Ajuntament d’Ulldecona va decidir obrir un centre d’acollida perquè l’autopista, la nacional i la carretera en direcció a Tortosa estava tallada. A més, teníem un tren que no podia anar ni endavant ni endarrere. Així que, de sobte, hem de gestionar assistència per a 450 persones amb un únic accés obert, en direcció a Vinaròs. I ho vam fer sent autosuficients a nivell local”.
Amb aquesta imatge fixa que ajuda a entendre la situació, l’alcaldessa es deixa anar. “No es tracta només que sigui un lloc on guardar mantes. Ha de garantir que puguem ser autosuficients” des de la proximitat. I és per això que Ventura creu que el centre logístic “ha de comptar amb maquinària i personal propi per no acabar abandonats. Heu de tenir en compte que Ulldecona ha quedat aïllada de la resta de Catalunya tres cops en els últims cinc anys”.
És precisament per això que, a l’hora de buscar un punt geogràfic per a la seva instal·lació, l’alcaldessa recorda que “la part sud del Montsià presenta una realitat diferent de la d’Amposta o Tortosa. Nosaltres aquí, després d’anys d’estar oblidats i d’haver de tancar-lo durant l’estiu per falta de personal, hem aconseguit que es reforci el Parc de Bombers per primer cop amb més gent i maquinària. Tenim, a més espai suficient”, apunta.
Amb tot i això, Ventura (que no es distingeix precisament per tenir pèls a la llengua) reconeix la seva “satisfacció” no només per la determinació del govern d’impulsar aquest centre, sinó també de veure com “per primer cop, hem rebut una resposta immediata. Abans ho havíem d’utilitzar maquinària de l’ajuntament per reobrir els camins malmesos i per a coordinar les emergències, però en aquest cas tenim màquines del govern obrint camins i accessos als lligallos. Per primer cop”, reitera Ventura.
Daniela Lleixà: “La gestió hauria d’estar centralitzada des de la delegació del Govern amb participació dels ajuntaments. Si hi posem massa actors ens dispersarem i només crearem més burocràcia”
L’alcaldessa de Mas de Barberans, Daniel Lleixà, continua aquest dijous “molt preocupada per l’estat dels camins i lligallos, que són les nostres autopistes per anar a treballar com a Barcelona ho poden ser les rondes o l’AP-7”. Enmig de les tasques de reconstrucció, atén a ebredigital.cat per donar la seva opinió sobre un centre que considera “hauria de tenir una gestió centralitzada des de la delegació del govern a les Terres de l’Ebre, amb participació dels ajuntaments. Si hi posem molts actors ens dispersarem i l’únic que farem és generar més burocràcia”.
El seu criteri de referència és “l’eficiència. Si sabem que una maquinària pot obrir els accessos des de dos punts, millor que ho pugui fer des d’un lloc que estigui comunicat. Si posem el centre en un lloc que ja sabem que es pot quedar aïllat en qualsevol moment no té sentit. Jo crec que hi hauria d’haver prou recursos per garantir abastiment als ajuntaments, però el punt central d’ubicació del centre s’hauria de basar en una anàlisi equitativa d’isocrones per poder garantir una resposta ràpida en tot moment a tots els punts del territori. Es tracta no tant de pensar en quines ciutats ubicar-ho com ser més pragmàtics”.
Joan Roig: “La instal·lació d’un centre d’emergències al nostre territori no és que sigui positiva: és que és vital”
L’alcalde d’Alcanar, Joan Roig, considera que “la instal·lació d’un centre d’emergències al nostre territori no és que sigui positiva: és que és vital”. Segons el batlle, la seva creació “és absolutament necessària per a poder gestionar, de forma eficient, tots aquests episodis meteorològics i catàstrofes naturals que tenen lloc a casa nostra des dels últims anys. No parlem només dels aiguats. Parlem també dels incendis i les nevades. Clarament -afirma- les Terres de l’Ebre són l’epicentre del canvi climàtic a l’arc mediterrani català. Per tant, és de sentit comú que aquí baix hem de tenir un centre de coordinació per a poder reaccionar de la forma més ràpida possible davant d’aquestes catàstrofes”.
Jordi Jordan: “La creació d’aquest centre va ser una de les peticions que li vaig fer al president Salvador Illa a la reunió amb diferents alcaldes”
Des de Tortosa, l’alcalde, Jordi Jordan, considera “una bona notícia” la creació d’un centre d’aquestes característiques perquè “és evident que estem separats territorialment, a molta distància, dels centres que existeixen en aquests moments”. Això cal sumar-hi “la realitat del canvi climàtic i les afectacions cada vegada més periòdiques que tenim. És necessari que es treballi en aquesta línia i, de fet, la creació d’aquest centre va ser una de les peticions que li vaig fer al president Salvador Illa a la reunió amb diferents alcaldes i alcaldesses”.
Jordan aprofita per deixar clar que “també posem Tortosa a disposició del govern per si s’ha de fer aquí. Amb tot i això, el més important és que faci on es faci, estigui ben connectat amb les quatre comarques i tingui un accés fàcil en casos de situacions d’emergències com les que hem tingut aquests darrers dies”.
Adam Tomàs: “La ubicació ens preocupa relativament poc. El que sí que esperem és que no hi hagi ara un debat de localismes. Per a nosaltres hauria d’estar situat el més al centre possible de les Terres de l’Ebre, de fàcil accés i que no estigui en un lloc on a la primera riuada hi hagi un tall de carreteres”
L’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, aprofitava el debat per assegurar que “una de les mancances més gran amb les que ens vam trobar el diumenge, quan vam haver de gestionar refugi per a tota la gent que s’havia quedat atrapada a les carreteres al voltant de la nostra ciutat, va ser que a l’hora d’acollir-les al pavelló per poder-les garantir que passessin la nit no teníem prou infraestructures. Estic parlant de matalassos, mantes, especialment per a xiquets a xiquetes. I quan vam sol·licitar ajuda ens va sorprendre que havia d’arribar de Tarragona, o d’Igualada, o de Castelló”.
Feta aquesta reflexió basada en una història real, com dirien els cinemes, Tomàs creu que “no pot ser que a les Terres de l’Ebre de l’Ebre no tinguem un centre logístic d’emergències on es puguin guardar tota mena de necessitats. M’és igual que siguin hospitals de campanya, del qual nosaltres en tenim un de Protecció Civil, com matalassos o prou mantes per acollir, com a mínim, mil o dues mil persones. Per tant, esperem que això s’atengui”. L’alcalde reconeixia que “ens sap mal que hagi hagut de passar aquesta situació per a visualitzar que això és necessari, però, en tot cas, és una de les peticions que li vam fer al president de la Generalitat”.
Sobre la ubicació, el batlle admet que “ens preocupa relativament poc. El que sí que esperem és que no hi hagi ara un debat de localismes. Per a nosaltres hauria d’estar situat el més al centre possible de les Terres de l’Ebre, de fàcil accés i que no estigui en un lloc on a la primera riuada hi hagi un tall de carreteres. Mentre s’estudiï l’empalaçament sota aquests paràmetres, estarem satisfets”, tanca Tomàs.
