“Que un alcalde s’hagi de convertir en un activista no és normal, però és que hem arribat a límits intolerables”. El batlle de Santa Bàrbara, Josep Lluís Gimeno, està encès, com la resta d’aquesta població del Montsià, per la irresponsable deixadesa de les companyies de telefonia mòbil que donen servei a la localitat per mitjà dels dos repetidors existents, pertanyents a Movistar i Vodafone. Els talls han estat constants en els darrers temps, però els problemes de connexió han degenerat en els últims dos mesos en una situació “caòtica” que s’ha acabat agreujant en els últims cinc dies. En resum, estan pràcticament incomunicats. Fins al punt que els ciutadans van sortir ahir al carrer per a reclamar solucions i expressar els seus problemes en veu alta en una mena de teràpia col·lectiva, amb el seu alcalde al capdavant donant explicacions de les passes que es poden fer per deixar de ser un forat negre comunicatiu en ple segle XXI. “Només pots confiar de la fibra òptica. Tot el que està relacionat amb les línies mòbils no funciona. Ni tan sols els telèfons fixos, que un cop eliminat tot el coure van per targeta”, exclama mentre intenta fer filigranes per no perdre la cobertura mentre era entrevistat telefònicament per ebredigital.cat.
La inexplicable regressió que viu Santa Bàrbara no és una anècdota, perquè afecta de manera transversal. De fet, l’alcalde ja va tenir problemes per pagar les nòmines dels treballadors de l’ajuntament per impossibilitat de signar-les. “No només es tracta de les dificultats que tenim per a parlar o utilitzar les xarxes socials. És que ha traspassat als àmbits productius i econòmics. Els comerciants no poden utilitzar els datafons, no es poden fer transferències per telèfon i, el més greu de tot, és l’afectació que tot plegat té en matèria de seguretat i salut. Les imatges de les alarmes per telèfon mòbil es tallen contínuament i la gent gran que té polseres d’emergència no tenen cobertura”. En aquest darrer capítol, la disbauxa arribar a tocar nivells catastròfics perquè “hi ha gent pendent d’una operació de cataractes, que espera una intervenció quirúrgica, un trasplantament o tenir dia per a la quimioteràpia que viuen amb l’angoixa de si els hauran trucat a no. Això és inadmissible!”, exclama Gimeno.
El llistat d’exemples que té atresorats l’alcalde, a partir de les queixes dels seus veïns i de l’experiència pròpia, és inabastable. “Aquest mateix matí estaven fent una operació de compravenda d’una finca al notari i no han pogut efectuar el pagament per transferència. La farmacèutica ha de sortir fora del local per poder parlar des del carrer i fer la seva feina. El cap de setmana hi havia cues a l’SPAR perquè no es podia pagar amb targeta. I el punt més dramàtic de tot és la trucada que vam rebre a l’ajuntament per part dels familiars d’uns residents a la població demanant-nos siusplau si els podíem anar a visitar i comprovar que estaven bé perquè feia quatre dies que no podien parlar amb ells”.
Demanda col·lectiva
El camp de les solucions passa, ara com ara, per “recollir totes les queixes dels veïns de cara a poder presentar una demanada col·lectiva”. Un pas que “no està decidit encara, perquè la intenció és anar escalant en les possibles solucions a partir de les respostes que ens donin les companyies”. Amb tot i això, l’esperança també comunica: “El que és de traca és que un usuari truqui per queixar-se, hagi d’estar deu minuts pendent d’un interlocutor virtual i quan aconsegueix parlar amb una persona es talli la comunicació”, etziba el batlle.
En el fons de tot aquest problema insòlit hi radica una raó de pes: “Nosaltres paguem el mateix per tenir uns serveis que qualsevol usuari de Madrid o Barcelona. Per tant, exigim els mateixos serveis. Ara resulta que, per poder garantir que pots fer la teva feina, la gent no només ha de pagar pel sistema de telefonia, sinó que a més ha de contractar fibra òptica, I que quedi clar: no demanem la instal·lació del 5G, demanem un servei digne!”, etziba.
