«Tothom que tingui una mica de seny pot entendre que les coses van a pitjor». Aquesta és l’opinió del president de l’Associació de Veïns del Centre-Nucli Antic, Tomàs Serrato, després del nou episodi de delinqüència (perquè l’incivisme és una altra cosa) viscut el passat dijous en ple centre de Tortosa, amb un home amb una dotzena d’antecedents colpejant el propietari d’una botiga de queviures i cremant-li després del local. «Nosaltres hi anem a comprar a aquesta botigueta. Els que la porten tenen també un local al carrer Sant Blai de pastes són molt bones persones, i tot i ser de fora estan igual de farts que nosaltres de la situació que viu el barri. Són dels nostres», afirma. «La sensació d’inseguretat que patim a Santa Clara, Ferreries i al nucli antic és creixent. I a tota hora. Al carrer de Sant Blai, a partir de les 23:30 hores la gent ja no hi entra. Abans tenia botigues i moviment de cotxes, però ara la gent no s’atreveix a passar-hi».
Serrato, que recorda l’apunyalament viscut fa poc a la plaça de la Catedral, ha exposat la situació del barri «tant a la Federació d’Associacions de Veïns com a l’alcalde, amb qui ens vam reunir a finals de l’any passat. De les dades que ens van passar, es confirmava que els aldarulls i altres actes incívics havien crescut a Tortosa». La solució, segon, Serrato, passa per «disposar de majors controls. No pot ser que en un pis hi puguin viure sis, set o vuit persones, com he vist jo mateix, en condicions deplorables. Caldria establir filtres, i un major rigor en l’empadronament seria una bona mesura. Al capdavall, la majoria de gent que ha vingut al barri és de fora, i son explotats també per gent de la seva mateixa procedència. Només cal anar a la vora del riu i veure com els recullen en furgonetes per anar a treballar al camp», assenyala Serrato, que als seus 68 anys presideix una associació composta per cinc persones actives que valen un imperi. Perquè «nosaltres som els que trepitgem cada dia el carrer i denunciem situacions que ni la policia local ni els responsables de l’ajuntament coneixen. I ho fem sense ànim de lucre, a partir del nostre temps. El cert, però, és que d’ençà que hem agafat les regnes de l’associació ningú s’ha adreçat a nosaltres per ajudar-nos», lamenta.
