El nou Govern comença aquest dilluns la seva segona setmana de vida amb diversos reptes sobre la taula. Està previst que dimarts el Consell Executiu es reuneixi per segona vegada des que Salvador Illa va assumir la presidència de la Generalitat amb qüestions com la crisi als Mossos d’Esquadra i el finançament de Catalunya com a principals elements. Altres temes candents que s’hi podrien tractar són el traspàs de Rodalies de Catalunya i la gestió de la sequera. Tot i que la política catalana es troba encara a mig gas pel període estival –encara no hi ha activitat parlamentària, per exemple–, el Govern constituït fa 15 dies no farà vacances.
S’espera que la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, presenti un informe sobre les opcions del nou Govern per aprovar els propers pressupostos de la Generalitat, com la possibilitat de recuperar els que el PSC i ERC van acordar per aquest 2024 i que van precipitar l’avançament electoral en no prosperar. Tot plegat mentre continua el debat sobre el model de finançament autonòmic després que la ministra d’Economia i Hisenda, María Jesús Montero, negués que el model pactat amb els republicans suposi un concert econòmic com el del País Basc o Navarra.
El mateix Illa ha defensat que el pacte PSC-ERC estableix un model de finançament per proveir Catalunya dels recursos que necessita per prestar els seus serveis públics «dins del marc legal actual». Tot plegat amb un «horitzó federal» que s’integra «perfectament» en el marc de convivència de la Constitució espanyola, ha dit en una entrevista a ‘La Vanguardia’.
L’altra patata calenta de l’executiu és la crisi oberta als Mossos per la fugida de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. La policia catalana va reconèixer en un informe adreçat al Tribunal Suprem que havien comès «errors» que van facilitar la fuga de Puigdemont des de Barcelona i que «en cap cas» preveien que tornés a Catalunya per tornar-ne a marxar. La nova consellera, Núria Parlon, podria fer canvis a la cúpula dels Mossos, com l’anunciat nomenament del major Josep Lluís Trapero com a nou director del cos. És una promesa electoral d’Illa.
El Consell Executiu també formalitzarà el nomenament de diversos alts càrrecs que s’han anat coneixent els darrers dies
El Consell Executiu també formalitzarà el nomenament de diversos alts càrrecs que s’han anat coneixent els darrers dies, com el nou secretaris de Territori, Urbanisme i Agenda Urbana, Víctor Puga; el nou secretari general d’Esports, Abel García, o el nou secretari de Governs Locals, Xavier Amor. Formaran part de l’anomenat ‘sottogoverno’, el conjunt d’alts càrrecs que no tenen condició de funcionaris i que treballen al capdavant de les conselleries. No hi serà finalment Alfons Jiménez, parella de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque. Havia estat nomenat cap de gabinet de la consellera però davant de les crítiques de nepotisme de l’oposició finalment va renunciar al càrrec.
La setmana també estarà marcada pel començament del curs polític del PSC, amb una reunió de la Comissió Executiva a la seu del partit, al carrer Pallars de Barcelona. Després de la trobada de dilluns al matí, els socialistes celebraran una roda de premsa en què previsiblement explicaran les línies estratègiques de la formació per als pròxims mesos.
Els dos altres grans partits de Catalunya, Junts i ERC, tenen processos congresuals oberts que han de culminar aquesta tardor: els republicans han d’escollir el seu lideratge enmig d’una situació interna empantanegada per la investidura d’Illa i l’afer dels cartells contra els germans Ernest i Pasqual Maragall, mentre que la formació de Puigdemont vol redefinir el seu paper dins de la política catalana després de l’accés dels socialistes a la Generalitat amb el suport d’ERC, a qui des de Junts acusen de trencar la unitat independentista. Aquesta formació aprovarà aquest dilluns el reglament del seu congrés.
El Govern d’Illa renuncia a tenir pressupostos per al 2024 recuperant els que va pactar amb ERC
D’altra banda, el Govern presidit per Salvador Illa renuncia a tenir pressupostos per al 2024 recuperant els que va pactar amb ERC i que no van aconseguir els suports necessaris al Parlament. L’estratègia de l’executiu socialista és centrar-se en preparar-ne uns de nous amb la voluntat que entrin en vigor al gener de l’any que ve. I Illa situa els republicans i els comuns com a socis prioritaris per pactar-los. Tal com ha avançat El Periódico i ha confirmat l’ACN, la decisió es prendrà formalment aquest dimarts en la reunió del Consell Executiu. Està previst que la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, presenti en aquest reunió un informe sobre les opcions del nou Govern en l’àmbit dels pressupostos.
Segons explica El Periódico, un dels motius per prendre la decisió és que el projecte de pressupostos del 2024 s’estructurava en les 14 conselleries del govern d’ERC. I ara, l’executiu d’Illa n’ha afegit dues més. Un altre element que s’ha tingut en compte és el calendari. Falten quatre mesos per acabar l’any i rescatar els pressupostos del 2024 suposaria afrontar dues negociacions gairebé consecutives.
En l’àmbit econòmic, la decisió de centrar-se directament en els del 2025 suposa que aquests pressupostos no podran ser tan expansius com els pactats entre ERC i PSC per aquest any. I és que Brussel·les ja ha anunciat que recuperarà les regles fiscals que es van relaxar amb motiu de la pandèmia i es tornarà al marge de dèficit del 0,1%.
La Generalitat no té pressupostos per a aquest 2024 ja que els comptes del govern de Pere Aragonès pactats amb el PSC no van aconseguir suficients suports. El rebuig dels comuns als pressupostos va ser, precisament, el que va desencadenar l’avançament electoral per al 12 de maig i el posterior canvi al Govern.
