Podem ha anunciat aquest dimecres que emprendrà accions polítiques i judicials sobre el rastreig massiu que la ‘policia patriòtica’ va fer als seus 69 diputats –acabats d’elegir a les eleccions de desembre del 2015- durant el segon mandat del popular Mariano Rajoy. Segons els oficis de què disposa el magistrat de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz, als quals ha tingut accés l’ACN, la Policia Nacional sota el mandat de l’aleshores ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz va fer centenars de consultes a les bases policials entre els anys 2015 i 2016 sobre responsables com Pablo Iglesias, Ione Belarra, Yolanda Díaz, Íñigo Errejón, Irene Montero, Xavier Domènech, Joan Mena o Joan Baldoví. El llavors diputat per la demarcació de Tarragona per la formació lila (i alcalde d’Altafulla) i, des de juliol del 2023, diputat per Sumar En Comú Podem, Fèlix Alonso, s’ha referit a aquest nou ferum sorgit de les clavegueres de l’Estat en una piulada al seu compte d’X. «Ser un dels investigats per la policia política quan governava el Partit Popular no em sorprèn, m’indigna. Un ‘Dipugate’ que afecta a la credibilitat democràtica dels líders del partit de Feijóo. No són capaços ni de demanar perdó. ¡Nixon va dimitir!», etzibava Alonso recordant les operacions il·legals per espiar al partit Demòcrata que va destapar el Watergate.
Posterioment, Alonso ha precisat que el seu nom va ser consultat il·legalment buscant informació prospectiva «29 vegades, amb l’afegit que era alcalde d’Altafulla. Investigaven, sense autorització d’un jutge, al representant d’una població i al diputat més votat de la província de Tarragona. Per ser d’Izquierda Unida, Som Comuns i d’Alternativa Altafulla. Comunista! Ens veiem als tribunals!», exclama el diputat.
En el cas de Pablo Iglesias el nombre de consultes il·legals ascendeix a 122, bona part d’elles emeses des de la Brigada d’Informació de Madrid. Entre els conceptes de la recerca a Iglesias hi consten paraules com «joies», «avions» o «vaixells»
Pedraz té sobre la taula un informe de la Unitat d’Informàtica i Comunicacions de la Direcció General de la Policia sobre totes les sol·licituds d’accés als arxius policials de diputats de Podem per part de funcionaris. L’informe inclou un recull de cada accés o intent d’accés a les dades, la identitat del funcionari que ho reclama, la data, la persona a la que es busca, el motiu expressat per a la sol·licitud i les dades que sol·licita. En total són centenars de peticions sobre 55 diputats de Podem fetes per múltiples funcionaris durant aquests dos anys.
En el cas de Pablo Iglesias el nombre de consultes il·legals ascendeix a 122, bona part d’elles emeses des de la Brigada d’Informació de Madrid, però també la de Barcelona, així com per part del Director Adjunt Operatiu, i de la Comissaria General de la Policia Judicial. Entre els conceptes de la recerca a Iglesias hi consten paraules com «joies», «avions», «vaixells», però la majoria es limita al seu nom, i alguna fins i tot reclama al sistema informació «massiva».
En el cas del diputat de Compromís Joan Baldoví, per exemple, consten 16 peticions d’informació diferents des de les comissaries de Madrid-Centre, Puente de Vallecas, Fuenlabrada, Chamartín, Màlaga i Moncloa-Aravaca.
Al llistat hi consten també les peticions d’informació sobre el diputat dels comuns Joan Mena. Sumen 21 des de les comissaries de Madrid-Centre, la comissaria general de la Policia Judicial, la provincial de Lleida, la del Prat del Llobregat i fins i tot una de Valladolid.
La ‘policia patriòtica’ també va fer 38 consultes als arxius que feien referència a l’aleshores diputat català de Podem Xavier Domènech. La gran majoria des de la comissaria de Madrid-Central, però una desena també des de la Brigada d’Informació de Barcelona.
Pedraz investiga les actuacions de la ‘policia patriòtica’ des del passat mes de febrer fruit d’un denúncia de Podem
Pedraz investiga les actuacions de la ‘policia patriòtica’ des del passat mes de febrer fruit d’un denúncia de Podem. Fonts d’aquesta formació asseguren que les dades que ha rebut el jutge demostren que els seus diputats al Congrés van ser víctimes d’un espionatge «il·legal» en el marc d’una «cacera política, policial, judicial i mediàtica del PP per provar d’afeblir el seu principal adversari polític i impedir un canvi de govern».
«El rastreig massiu d’informació dels diputats i diputades, orquestrat per alts comandaments del Ministeri de l’Interior del govern de Rajoy, es va produir sense empara judicial i de forma prospectiva, és a dir, ordenant als agents de policia que actuessin al marge de la llei contra representants d’una determinada formació política».
Segons Podem, la «intensitat de l’operació, amb centenars de recerques d’informació a bases policials, demostra que acabar amb Podem va ser un dels principals objectius del govern de Rajoy», i «encara que no ho van aconseguir, la guerra bruta ha produït un important desgast a la formació».
Per aquest motiu, Podem anuncia que «seguirà exigint que s’esclareixin els fets i es depurin responsabilitats, tant a nivell polític com judicial, i considera que no hi ha regeneració ni democratització possible de la mà del PP».
