La sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) dona deu dies a les parts personades en la causa oberta i en curs a Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natalia Garriga pels suposats delictes de prevaricació, desobediència i malversació sobre l’adequació d’una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea o d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional de la Llei d’Amnistia.
El tribunal, actuant d’ofici, va donar trasllat a les parts personades en aquest procediment, per tal de conèixer la seva posició processal respecte l’abast de la Llei d’Amnistia respecte dels delictes dels que venen sent acusats els processats. Rebuts aquests escrits, en resolució dictada i notificada avui, el tribunal considera que, “atès el marc històric en què s’haurien dut a terme els actes i realitzat els delictes de desobediència -de l’article 410 del Codi Penal- que les acusacions atribueixen als Srs. Jové Lladó, Salvadó Tenesa (excepte l’acusació particular d’Estat) i Garriga Ibáñez, en els tres casos quedaran abastats invariablement per la L.O. 1/2024, donats els termes que apareix redactat el seu art. 1c) quan declara amnistiats “Els actes de desobediència, qualsevol que sigui la seva naturalesa, (…) que haguessin estat executats amb el propòsit de permetre la celebració de les consultes populars a què es refereix la lletra b) del present article’”.
La citada resolució recull que el mateix “ha d’afirmar-se del delicte de prevaricació administrativa -de l’art. 404 del Codi Penal- que les mateixes acusacions atribueixen als Srs. Jové i Salvadó, perquè en el mateix art. i epígraf de la L.O. 1/2024 es disposa que, en tot cas, s’entendran compresos com amnistiats “els actes tipificats com a delictes de prevaricació (…) que hagin estat realitzats amb el propòsit de permetre, afavorir o coadjuvar a la celebració de les consultes populars a què es refereix la lletra b) del present article’”.
No obstant això, la interlocutòria explica que “major dificultat presenta el pretès encaix, entre els delictes amnistiats, del delicte de malversació de cabals públics de l’article 432.1 i 2 del Codi Penal, atribuïts per les acusacions als Srs. Jové Lladó i Salvadó Tenesa atès el tractament que la L.O. 1/2024 dispensa als actes realitzadors d’aquest concret il·lícit, encara que haguessin estat executats entre les dates i amb la intenció de reivindicar, promoure o procurar la secessió o independència de Catalunya, perquè en l’art. 1.a) i b) es declaren extramurs de la Llei d’amnistia les conductes malversadores sempre que hagi existit propòsit d’enriquiment”. La resolució dictada avui continua dient: “gairebé a continuació, aquestes mateixes conductes tornen al recer de l’amnistia quan els seus responsables no hagin buscat un benefici personal de caràcter patrimonial, perquè en l’art. 1.4 es fa una interpretació del que hagi d’entendre’s per enriquiment a l’efecte de la Llei d’amnistia, de manera que no tindrà tal consideració, es diu, ‘l’aplicació de fons públics a les finalitats previstes en els apartats a) i b) quan (…) no hagi tingut el propòsit d’obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial’”.
La sala entén així que: “És evident que la intensitat del trencament dels deures de custòdia exigibles als membres del Govern de la Generalitat no pot concórrer en els qui no formaven part d’aquell Govern ni, per tant, van poder participar en l’adopció del Decret i de l’Acord de Govern detonants de la malversació. Així ve a admetre-ho el propi acte analitzat (ATS d’1 de juny de 2024) quan raona que ‘són perfectament imaginables suposats que sí que quedarien emparats per la llei (L.O. 1/2024) i, per consegüent, serien susceptibles de veure extingida la responsabilitat criminal. Així esdevindria, per exemple, amb altres acusats que, sense tenir disponibilitat d’aquests fons, van participar en l’execució i materialització de la despesa. En la realització de tals mandats o encàrrecs derivats d’aquesta inicial disposició, el propòsit d’enriquiment no podria ser afirmat’”.
La conclusió de tot l’exposat, diu el tribunal, és declarar amnistiables també els delictes de malversació de cabals públics atribuïts als acusats Srs. Jové Lladó i Salvadó Tenesa i, per tant, a deixar sense efectes les cautelars de naturalesa personal o real adoptades en el curs de l’actual procés, en els termes que es prevenen en l’art. 4.a) de la Llei d’amnistia.
Determinada l’amnistiabilitat dels comportaments recollits per les acusacions en la causa, al tribunal li sorgeix la necessitat d’aclarir les reserves d’adequació de «la norma extintiva» a principis i valors protegits constitucionalment com la seguretat jurídica i interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics (art. 9.3 CE), la igualtat de tots els ciutadans davant la llei (art. 14 CE) i exclusivitat en l’exercici de la potestat jurisdiccional (art. 117.3 CE). El tràmit previst per a aquest examen ha d’adequar-se a la previsió de l’art. 163 de la CE i 35 de la LOTC, prèvia l’audiència de les parts prevista en aquest precepte i amb suspensió del curs del procés a resultes de la seva decisió.
Per tant, la sala disposa (tot i deixar sense efecte les mesures cautelars) «escoltar el Ministeri Fiscal, a l’Advocacia de l’Estat, a l’acusació popular i a les defenses dels dos acusats i de l’acusada amb la finalitat que, en el termini comú i improrrogable de 10 dies, puguin al·legar el que al seu dret convingui sobre la pertinència de plantejar la qüestió d’inconstitucionalitat i de formular les corresponents qüestions prejudicials davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, o sobre el fons de totes dues qüestions, en relació amb els tres delictes objecte d’acusació, en els termes exposats en el raonament 8è d’aquesta mateixa resolució».
