(Notícia en actualització constant)
(Actualització a les 18:35 hores)
Titulars:
- El Ministeri de Transports no descarta que l’afectació a Rodalies sigui fruit d'»una acció intencionada»
- El Govern titlla la situació de Rodalies d'»intolerable» i avisa que afecta el dret a vot i participació
- 5’7 milions de ciutadans cridats a les urnes davant un escenari postelectoral fragmentat i incert
18:30 hores: La participació arreu de Catalunya a les 18:00 hores era del 45,8% (2.486.113 votants), amb prou feines dues dècimes més que el 2021 (2.448.922), quan es va haver de votar sota les restriccions de la pandèmia. Pel que fa a les Terres de l’Ebre, se situava en el 43,46% (55.176 votants), 1,3 punts percentuals superior a fa tres anys (53.062). Al Camp de Tarragona la participació era del 44,78% (167.067 vots), poc menys d’un punt percentual en relació als anteriors comicis (157.749). En el conjunt de la circumscripció de Tarragona, la xifra era del 44,06% (256.050 votants), un 1,29% més (240.387).
13:51 hores: El Ministeri de Transports no descarta que l’afectació que pateix el servei de Rodalies aquest 12-M sigui fruit d»una acció intencionada», segons han avançat fonts del ministeri a ‘La Vanguardia’ i ha confirmat l’ACN. Des del Ministeri no asseguren al 100% que es tracti d’un fet intencionat, però sí que apunten que podria ser-ho i admeten que contemplen aquest escenari. Els Mossos d’Esquadra han explicat a l’ACN que de moment s’estan investigant els fets com un robatori amb força. El robatori de coure d’aquesta matinada passada ha provocat una sobretensió a l’enclavament de Montcada Bifurcació que està afectant de forma generalitzada al servei de Rodalies de Catalunya.
13:12 hores: La participació a les eleccions al Parlament d’aquest diumenge a les Terres de l’Ebre (amb informació procedent dels 86% de les taules d’arreu del Principal) era, a les 13 hores, del 26,8% (33.768 votants), un 2,1% superior al percentatge de les eleccions del 2021, els comicis que van comptar amb la mobilització més baixa de l’història en el global del país. Al Camp de Tarragona la dada era del 26,84% (99.109, +3,25%), El total de la circumscripció de Tarragona puja al 26,61% (153.203, +3,91%). En el conjunt de Catalunya, la participació era quatre punts més que el 2021 i quedava fixada en el 26,9% (1.460.018). La segona referència serà a les 18:00 hores. Cal tenir en compte que les xifres poden ballar a partir de la incorporació progressiva de les dades procedents de les diferents taules.
Participació a les 13 hores a les quatre capitals de comarca:
Tortosa: 26,54% (6.049 votants, 2,46 punts percentuals més que el 2021)
Amposta: 26,91% (3.919 votants, 2,85 punts percentuals més que el 2021)
Móra d’Ebre: 24,67% (942 votants, 1,09 punts percentuals més que el 2021)
Gandesa: 30,97% (622 votants, 3,44 punts percentuals més que el 2021)
La ciutat de tota Catalunya on s’incrementa més la participació respecte el 2021 és Reus (Baix Camp), amb un 27,53% a les 13 hores (20.196 votants). Una xifra que representa 9,53 punts percentuals per sobre d’ara fa tres anys.
12:15 hores: El candidat republicà ebrenc i número dos d’Esquerra Republicana per la demarcació de Tarragona, Albert Salvadó i Fernandez, ha votat aquest matí a les 10:30 hores al Pavelló 1 d’Octubre de la Ràpita fent una crida a la participació ciutadana. “Convido a la gent que vagi a votar perquè és important implicar-nos en les coses col·lectives, i tant el país com les Terres de l’Ebre avui ens hi juguem molt”, ha afirmat. Salvadó s’ha mostrat esperançat en què la gent de les Terres de l’Ebre participi i sigui conscient de la importància de la jornada d’avui per al futur del territori.
11:15 hores: La candidata de la CUP a les eleccions d’aquest 12-M, Laia Estrada, ha fet una crida a omplir les urnes «amb paperetes antifeixistes, d’esquerres i independentistes». Minuts després de votar al col·legi electoral de l’escola Rubió i Ors de Reus (Baix Camp), la candidata ha assegurat que és un dia «per defensar la terra i començar a construir un nou país». Estrada també ha lamentat la incidència de Rodalies i ha remarcat que «no és una situació aïllada ni una anècdota». Estrada ha criticat que la resposta de Renfe cap als usuaris sigui «que es busquin la vida», sense oferir serveis alternatius. «Hi ha un problema estructural relacionat amb la manca d’inversió per part de l’Estat», ha sentenciat.
11:08 hores: El cap de llista del Partit Popular per Tarragona, Pere Lluís Huguet, ha votat aquest diumenge al matí, a les 9:30, al col·legi General Prim de Reus. Huguet ha declarat davant dels mitjans de comunicació que espera una bona participació en aquesta jornada electoral. “Els ciutadans escullen el futur de Catalunya, és la festa de la democràcia”, ha expressat el candidat. Huguet ha manifestat que els ciutadans són responsables i que aniran a votar durant tota aquesta jornada. “El més important és tenir una bona participació i que la gent pugui escollir els seus representants al Parlament de Catalunya, per tant, com més participació, millor”, ha conclòs Huguet.
10:45 hores: La cap de llista a Tarragona de Comuns-Sumar, Yolanda López, ha votat aquest matí al Vendrell invitant a votar perquè «és la millor manera que tenim per construir el nostre futur en els pròxims quatre anys.
10:16 hores: La vicepresidenta del Govern en funcions, Laura Vilagrà, ha titllat aquest diumenge la situació de Rodalies d’”intolerable i inacceptable” i ha avisat que afecta el dret a vot i participació en aquesta jornada electoral del 12-M. En roda de premsa des del Parlament per l’obertura dels col·legis electorals, Vilagrà ha contrastat justament la normalitat de l’inici de la jornada amb “el caos” de Rodalies. “Ens trobem en aquesta situació cada dia, però avui també i pot afectar el dret a vot”, s’ha queixat Vilagrà, que ha demanat al ministre de Transports i Mobilitat, Óscar Puente, que “actuïn i restableixin la normalitat, perquè la situació és greu i intolerable”.
Vilagrà feia referència a un robatori de coure aquesta matinada a Montcada Bifurcació ha provocat una sobretensió i afecta de forma generalitzada el servei de Rodalies. Renfe recomana l’ús d’altres mitjans de transport. La majoria de trens no arriben ni surten de Barcelona, només els d’alta velocitat. Tècnics d’Adif treballen per resoldre la incidència però no hi ha previsió de normalització del servei. Així, l’R1 té inici i final a Badalona i s’encaminen els viatgers al metro; l’R2 sud i els Regionals comencen i acaben a Bellvitge; l’R4 sud té inici i final a l’Hospitalet; l’R4 nord circula entre Cerdanyola i Manresa/Lleida i entre Montcada i Reixac i Portbou; l’R3 funciona entre Montcada Ripollet i Puigcerdà, i a l’R7 i l’R8 hi ha servei alternatiu per carretera.
El robatori a Montcada Bifurcació ha provocat una sobretensió i ha afectat les subestacions de l’àmbit de rodalia. Des de les 4 de la matinada s’han produït diversos incendis en el cablejat del sistema de senyalització. Adif destaca la «gravetat, dispersió i abast dels danys provocats».
És molt greu, de nou. Per enèsima vegada Rodalies causa problemes als seus milers d’usuaris. Un fracàs de gestió que ho diu tot. No valen excuses. El replantejament ha de ser total.
Ho seguim molt de prop i exigim que el restabliment sigui el més ràpid possible. https://t.co/Tl2w6Z7umo— Pere Aragonès i Garcia 🎗 (@perearagones) May 12, 2024
10:00 hores: La cap de llista a la circumscripció de Tarrgona per Junts+ Puigdemont per Catalunya, Mònica Sales, ha votat a un quart i cinc de deu a l’Institut Escola Daniel Mangrané de Jesús. Hi ha acudit acompanyat de la seva parella, del seu fill i dels seus pares, i dels candidats ebrencs de la candidatura. Sales ha fet una crida al civisme i a la participació: «Faig una crida a la participació. Aquests dies els de Carles Puigdemont hem estat explicant arreu el nostre projecte, el nostre sentit d’Estat, i avui esperem que la gent ens faci confiança». Acte seguit ha començat una ruta per les deu comarques de la demarcació. Les enquestes atorguen cinc diputats a Junts a la demarcació (18 en total).
10:00 hores: El candidat ebrenc per part del PSC i número tres de la llista a la demarcació, Joaquim Paladella, ha votat aquest matí a l’Ajuntament de Batea «encarant un futur que hauria de ser millor per a tothom. Hem de ser capaços de revertir la situació dels darrers anys. Totes les enquestes ens diuen que guanyem a Tarragona, i amb possibilitats d’obtenir fins a sis diputats en la figura de la senienca Lídia Ferré», recordava.
9:00 hores: A les 9 hores està previst que obrin els 2.695 col·legis electorals amb 8.940 meses repartides per Catalunya. Un total de 5.754.931 catalans i catalanes poden votar, 130.864 persones més que en les últimes eleccions del 2021. Els vetos creuats i les discrepàncies entre partits independentistes posen entredit els pactes que hi pot haver després del 12-M i plana la possibilitat d’una repetició d’eleccions. Els catalans i catalanes també decideixen si es reedita la majoria independentista a la cambra catalana, que podria dependre del partit d’extrema dreta Aliança Catalana. Tot plegat, en plena pugna entre ERC i Junts per ser la força independentista més votada i amb la mirada als efectes que el 12-M pot tenir a la governabilitat de Madrid.
Del total d’electors, 4.279.049 corresponen a la circumscripció de Barcelona, 603.688 a la de Tarragona, 553.338 a la de Girona i 318.856 a Lleida. Gairebé 300.000 formen part del cens de residents a l’estranger.
Aquests comicis s’incorporen al cens 243.004 persones per haver complert la majoria d’edat des de l’última cita amb les urnes al Parlament. Es tracta d’una xifra més alta que en les anteriors (211.667) i, de fet, la més alta des del 2003.
Als col·legis electorals, que estaran oberts fins a les 20 hores, es mobilitzen 80.460 membres de les meses, incloent titulars i suplents. I, per primera vegada en unes eleccions catalanes, tots els representants de l’Administració podran transmetre les dades a través d’una tauleta mòbil. Pel que fa als mitjans materials, aquest 12-M compta amb 5.799.820 paperetes, 6.289.920 sobres de votació i 139.590 còpies de manuals per als membres de les meses.
El dispositiu de seguretat està integrat per 4.300 agents dels Mossos i 3.000 de les policies locals. Així doncs, un 56% dels locals estan coberts pels Mossos i el 44% restant per les policies locals.
L’escrutini començarà a les 20 hores i està previst que acabi a les 22.30 hores. Els resultats definitius però no se sabran fins al 17 de maig quan es faci l’escrutini general a les Juntes Electorals Provincials. Prèviament, s’haurà fet el recompte dels vots dels electors residents a l’estranger. Els resultats que es facin públics aquest dilluns a la nit sí que inclouran el vot per correu. Prop de 97.500 persones han votat per correu al 12-M, un 63’8% menys que el 2021 però un 36,6% més que el 2017.
Diputats i candidatures en joc
S’escullen els 135 diputats del Parlament: 85 per a circumscripció de Barcelona, 18 per la de Tarragona, 17 per la de Girona i 15 per la de Lleida. Els ciutadans poden triar entre 64 candidatures i s’hi presenten un total de 2.164 candidats (1.038 dones i 1.126 homes). Unes xifres no gaire diferents a les de fa tres anys, quan s’hi van presentar 1.020 dones i 1.155 homes. Així doncs, hi ha 18 dones més i 29 homes menys entre els candidats.
Pactes postelectorals en entredit
Els partits independentista afronten el 12-M pendents d’una possible reconciliació després del trencament del govern ERC-Junts presidit per Pere Aragonès i que la CUP se n’hagi desmarcat situant-se a l’oposició. Junts ha deixat clar que no farà acords amb els socialistes i confia en l’efecte que pugui tenir la promesa de restituir Carles Puigdemont a la presidència de la Generalitat. ERC prefereix no ensenyar les cartes dels pactes i els condiciona al contingut dels acords que es puguin fer. Els vetos creuats de Junts i PSC poden donar a ERC la clau de la governabilitat.
El candidat del PSC, Salvador Illa, aposta per un govern «estable i transversal» i només exclou clarament Vox i Aliança Catalana tot i que en campanya també ha donat per fet que no hi haurà pacte amb Junts. Illa va guanyar les eleccions fa tres anys però no va poder formar govern.
El PPC no aclareix tampoc si farà Illa president de la Generalitat per barrar el pas a l’independentisme, mentre que els comuns aposten obertament per un govern progressista amb PSC i ERC. Per la seva banda, Cs aspira a no desaparèixer del Parlament i condiciona un eventual suport a la investidura d’Illa a entrar al Govern.
Finalment, PSC, ERC, Junts i comuns han signat un pacte per aïllar Vox i Aliança Catalana. Un acord que també inclou que no donaran suport a cap iniciativa parlamentària que impulsin aquestes formacions d’extrema dreta.
Elecció del president de la Generalitat
El primer pas per posar en marxa la nova legislatura és constituir el Parlament, que s’ha de fer dins els vint dies següents al dia de la celebració de les eleccions. En aquesta sessió constitutiva els diputats escullen els membres de la Mesa, inclòs el de la presidència del Parlament.
Una vegada es constitueixi el Parlament, el president o presidenta de la cambra catalana tindrà deu dies màxim per proposar un candidat i candidata a la presidència de la Generalitat, després de consultar els representants dels grups parlamentaris.
En el primer debat d’investidura, perquè sigui investit, el candidat o candidata ha d’obtenir el suport de la majoria absoluta de la cambra, és a dir, un mínim de 68 diputats. Si no aconsegueix aquesta majoria absoluta es pot sotmetre, dos dies després, a un segon debat i a una segona votació, en què serà suficient la majoria simple. És a dir, que rebi més vots a favor que en contra.
En cas que en aquesta segona votació el candidat tampoc sigui elegit, la presidència del Parlament pot fer una altra proposta de candidat.
Si, un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d’investidura, cap candidat o candidata no és elegit, el Parlament queda dissolt automàticament i el president de la Generalitat en funcions convocaria eleccions de manera immediata, que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria.
