Som al mes de març de 2026 i el Govern de la Generalitat encara no té aprovat un pressupost des de l’any 2023. Dit d’una altra manera, el Govern català ha d’afrontar les despeses, les inversions i els reptes d’avui amb uns comptes aprovats fa tres anys. Governar en aquestes condicions potser és possible —ho estem veient en diferents governs de l’àmplia geografia espanyola—, però és evident que no és la millor manera de fer-ho. I menys encara si l’objectiu és gestionar bé. Perquè el que els ciutadans esperen, mereixen i necessiten de les seves institucions és precisament això: una gestió eficaç dels recursos públics.
En aquest context, des de diferents àmbits socials i econòmics del país —des dels sindicats fins al món empresarial, passant per entitats i organitzacions diverses— s’ha anat consolidant una idea cada vegada més compartida: Catalunya necessita un pressupost. La frase s’ha repetit tant en les darreres setmanes que gairebé s’ha convertit en un clam. Però convé preguntar-se què vol dir exactament aquesta afirmació.
Si acudim a la definició de la paraula necessitat, veurem que fa referència a la mancança d’allò que és imprescindible per al funcionament d’un organisme o per assolir un objectiu. És a dir, allò sense el qual és molt difícil avançar.
Traslladem aquesta idea al debat pressupostari. Qualsevol de nosaltres, a casa nostra o a la nostra empresa, si ens diguessin que aquest any podrem comptar amb 9.126 milions d’euros més, segurament no ens ho pensaríem dues vegades
Traslladem aquesta idea al debat pressupostari. Qualsevol de nosaltres, a casa nostra o a la nostra empresa, si ens diguessin que aquest any podrem comptar amb 9.126 milions d’euros més, segurament no ens ho pensaríem dues vegades. Amb aquests recursos es poden reforçar serveis essencials com la sanitat, l’educació, les polítiques d’habitatge, el suport a l’agricultura o el conjunt dels serveis públics. En definitiva, uns recursos que poden marcar la diferència en la vida de moltes persones.
És cert que també s’ha argumentat que aquests recursos es podrien recuperar mitjançant suplements de crèdit i que, per tant, el pressupost no seria estrictament imprescindible. Però aquesta afirmació només és certa en part. Si es recorre únicament a aquest mecanisme, 1.500 milions d’euros es perdrien i no es podrien incorporar als comptes públics. I és evident que amb aquesta quantitat es poden impulsar moltes millores que afecten directament la qualitat de vida de la ciutadania.
A les Terres de l’Ebre, tenir pressupost no és només una qüestió administrativa o comptable; és una qüestió d’oportunitats i de futur
Si baixem la mirada al territori, aquesta necessitat encara es fa més evident. A les Terres de l’Ebre, tenir pressupost no és només una qüestió administrativa o comptable; és una qüestió d’oportunitats i de futur. Les nostres comarques necessiten continuar millorant la sanitat pública i avançar en la construcció d’un nou hospital. Hem de donar resposta als reptes del sistema educatiu, atendre una població cada vegada més envellida i incorporar amb agilitat els recursos vinculats al Fons de Transició Nuclear, que ha de ser una eina clau per a la transformació econòmica del territori.
També és imprescindible aprofitar el Fons Agrari i Ramader per reforçar el nostre sector primari i començar a invertir de manera decidida en infraestructures estratègiques com l’eix de l’Ebre, una reivindicació històrica del territori. A tot això cal sumar-hi els 73,5 milions d’euros d’inversions anunciats per al conjunt de les Terres de l’Ebre, una xifra que representa un 30% més que l’any 2023.
Un pressupost que, d’aprovar-se, seria el més alt de la història i que permetria al Govern gestionar amb més eficàcia en un moment convuls que demana serenor, tranquil·litat i, sobretot, una bona gestió dels recursos públics.
Per tot plegat, més enllà del debat polític legítim, la conclusió és clara: aprovar uns nous pressupostos no és només convenient. Per a Catalunya —i també per a les Terres de l’Ebre— és una necessitat.
Joaquim Paladella
Alcalde de Batea i diputat del PSC al Parlament de Catalunya
