Ignacio Garriga té raó quan s’equivoca: a les Terres de l’Ebre mos convindria molt ser una comarca
Que Ignacio Garriga, lo catalanet pijo de VOX, té la coherència d’una pataca –concretament d’aquelles pataques que se’t podrixen al rebost i els hi comencen a sortir tubercles– ja fa temps que ho sabem: la gent d’un partit que dona lliçons sobre viure de l’erari públic a una classe política tradicional plena de vividors va i resulta que tampoc han treballat mai. Lo punt de partida d’Ignacio Garriga és el que és i el senyor dona per al que dona. Però fins el més mentider de tant en tant diu alguna veritat –les persones, per lluny que mos vulguen les unes de les altres, per dividides que mos vulguen, per sort estem sempre més a prop les unes de les altres del que creiem i del que voldrien. Ahir el de Vox, que estaria de turisme, va sortir després del carajillo a dir que les Terres de l’Ebre som una comarca; ho va dir a Tortosa fins a sis vegades.
Evidentment, un senyor tan pijo i espanyolista com ell no en té ni idea de la nostra realitat, ni de la nostra història, ni de com vivim; ni té cap més perspectiva que la que veu des del seu Sant Cugat natal (una de les ciutats més riques de Catalunya) i la seua família de pijos. Només això ja justifica ignorar-lo –per molt que després VOX s’òmpliguen la boca sobre pagesos dient tot de mentides. Ara bé, que Ignacio Garriga s’equivoque amb que les Terres de l’Ebre som més d’una comarca (concretament sis, comptant les del Sénia i el Matarranya) és bona cosa perquè evoca, encara que sense voler, un tema molt important i de fons: l’estranya que és l’inexistència a les Terres de l’Ebre de cap institució pròpia –cosa que sí que tindríem si almenys fóssem una comarca.
Les Terres de l’Ebre formem part de mitja diputació de Tarragona (molt menys de la meitat a nivell d’inversions, tranqui), Castelló i Terol, i d’un grapat de consells comarcals. Això fa que per a prendre qualsevol tipus de decisió que afectigue tot el nostre territori de les Terres de l’Ebre depenem d’una coordinació entre comarques o entre diputacions. Això és impossible tal com estan muntades les coses a dia d’avui.
Tots los partits polítics del territori tenen molt d’interès en no col·laborar per a poder tirar avant coses positives per al territori; sinó a destinar tota l’energia a competir entre partits i guanyar-se per a quedar-se el vot del ciutadà. En fer-se la punyeta amb els altres los hi va el trosset del pastís electoral que paguen los sous dels respectius partits de Barcelona, València, Saragossa o Madrid. Impossible tal com està el pati que els polítics dels partits tradicionals puguen prioritzar lo bé comú de les Terres de l’Ebre, pos; que facen política junts, o que envien diners a un territori que al final són pocs vots. Mai de la vida cap Diputació mos donarà per tant cap mena de prioritat, inclús quan les estadístiques demostren que som dels territoris més empobrits del país.
Lo lapsus del tontet de VOX dibuixa lo que n’hem de fer un horitzó comú per a la gent de les Terres de l’Ebre: necessitem una institució ebrenca per poder decidir sobre les nostres pròpies polítiques i futur. Necessitem una institució ebrenca per a decidir quina indústria volem i com la volem. Necessitem una institució ebrenca per a decidir com gestionem l’energia que produïm i a dia d’avui se’n va. Necessitem una institució ebrenca pròpia per a exigir millors escoles, ambulatoris, infraestructures i treball a Barcelona, València, Saragossa, Madrid o Berlín.
L’intent de vegueries era un bon treball en esta línia, però evidentment Espanya el va declarar inconstitucional: ja sabem el marge de maniobra que té a l’Estat qualsevol poder no madrileny. Segurament una altra imatge del problema: tornem al mateix. Un problema de disseny, que no té res a vore amb quin partit mane, perquè és l’Estat. Sense la independència, les Terres de l’Ebre no podem tindre futur: no existirem mai administrativament, i per tant no serem mai ningú. Esborrar-nos és un fet administratiu, funcionarial: no té relació amb la llengua que parles o com te sents. L’independentisme és obrir la porta a fer polítiques a favor de la gent a les Terres de l’Ebre.
Ortésia Cabrera-Espuny
Artista i escriptora. Militant de Poble Lliure.
