Els aiguats han fet remoure els ànims de la gent i també estructures de l’administració. Però des de la Xarxa Aigua Ebre, integrada entre altres per la Plataforma en Defensa de l’Ebre, el Gepec i Ecologistes en Acció, s’ha criticat aquest dilluns el pla director per actuar de forma més estructural en barrancs, lleres i rius que té previst aprovar aquest dimarts el govern de la Generalitat. En una nota de premsa, la coordinadora de les diverses entitats exposa el «temor que aquestes actuacions puguin ser només de buidat de les lleres sense tenir en compte les necessàries solucions estructurals basades en la natura». Cal tenir en compte que la neteja de les lleres dels barrancs ha estat precisament una de les peticions més reiterades des dels diferents municipis a l’Agència Catalana de l’Aigua des de fa, en alguns casos, anys.
El comunicat sí que fa costat a les reivindicacions que comencen a fer-se escoltar provinents d’alcaldes de zones afectades de manera recurrent com Alcanar. En aquest sentit, «sol·licitem a les administracions que en la seva planificació davant el risc d’inundacions iniciïn un pla per a l’eliminació d’aquelles construccions i habitatges situats en zones amb un període de temps a 10 anys vista, i possiblement també les situades dins del període de temps de 50 o 100 anys vista atesa la rapidesa dels canvis ambiental deguts a la crisi climàtica.
El comunicat també reclama que la zona de les Terres de l’Ebre, «al ser una zona ubicada en les conques de l’Ebre però dins de Catalunya», caldria «una major coordinació entre els diferents ens administratius en qüestió de conques a les Terres de l’Ebre: CHE (riu Ebre i afluents), CHJ (riu Sénia i part de la Foia d’Ulldecona), Agència Catalana de l’Aigua (conques internes de Catalunya) tenint també en compte la veu de la societat civil al respecte».
La Xarxa exposa el seu «desacord amb l’única mesura urgent proposada pel govern de la Generalitat, com és la neteja de barrancs (preveient destinar-hi 27,25 milions d’euros en 5 anys), per ser una mesura a molt curt termini i provadament ineficaç»
La Xarxa exposa el seu «desacord amb l’única mesura urgent proposada pel govern de la Generalitat, com és la neteja de barrancs (preveient destinar-hi 27,25 milions d’euros en 5 anys), per ser una mesura a molt curt termini i provadament ineficaç tal com ho declara el propi Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico i diferents estudis. Per a la Xarxa, es imprescindible prendre’s seriosament la crisi climàtica (que ja provoca migracions ambientals en gran part del planeta, i que influeix en els episodis d’aiguats cada cop més freqüents i incendis de gran magnitud) i actuar i planificar en conseqüència».
Seguint aquest fil, «recomanem incloure i implementar en l’anunciat Pla director mesures basades en Solucions Basades en la Naturalesa (NBS)», és a dir, «aquelles accions sobre el territori en espais modificats pels humans destinades a recuperar processos naturals i que aborden reptes ambientals, socials i econòmics de manera eficaç i adaptativa, alhora que proporcionen beneficis per al benestar humà i la biodiversitat. Les NBS, segons detalla el comunicat, «són una forma d’eco-innovacions que específicament promouen la natura com a paper clau en la mitigació i adaptació de la nostra societat davant la crisi climàtica i, recordem, van ser impulsades per l’UICN i el Banc Mundial a finals de la dècada de 2000 i amb posterioritat van ser adoptades pels responsables de la Comissió Europea».
Des de la Xarxa es creu que «ha de ser prioritari retornar a la llera la seva funció principal, la de conduir aigua durant les barrancades de manera que aquest fet suposi el mínim risc possible, incrementant les zones de laminació al seu entorn allà on sigui possible»
Des de la Xarxa es creu que «ha de ser prioritari retornar a la llera la seva funció principal, la de conduir aigua durant les barrancades de manera que aquest fet suposi el mínim risc possible, incrementant les zones de laminació al seu entorn allà on sigui possible, creant, si s’escau, basses naturals de laminació i retenció per tal de disminuir la velocitat de l’aigua i minimitzar la seva força tenint present que cal adequar les infraestructures que estan a l’entorn de la llera a les noves condicions climàtiques que deriven de la crisi climàtica».
Les mesures concretes demanades per la Xarxa són deixar de considerar els barrancs com a abocadors de brossa; elaborar mapes de l’estat municipal i zones vulnerables; executar les xarxes separatives de les conduccions d’aigües residuals i les d’aigües pluvials i incrementar zones verdes no formigonades dins de les poblacions «pel què aquestes simples mesures suposen d’atenuant a les barrancades».
A nivell supramunicipal, ja que «els barrancs travessen diferents municipis, entenem que es fa necessari un mapeig comarcal i supracomarcal de zones vulnerables, per tal d’evitar intervencions municipals o de particulars desafortunades (entre moltes altres, barreres de formigó, noves zones de conreu enganxades a la llera, càmpings -tot i que el nou decret llei català 17/20025, permet càmpings en zones inundables, han de disposar d’un servei d’alerta d’inundacions-, indústries, canons antipedregades, -per la seva afectació al règim pluviomètric-…)».
