Després de 22 dimarts consecutius de concentració a les portes de l’Hospital Verge de la Cinta, i amb 223 dies que les obres d’ampliació estan aturades, la Junta de Personal del centre ha decidit «fer una pausa temporal». Aixi s’ha anunciat avui durant la lectura del manifest, en el qual s’ha deixat clar que «durant tots aquests mesos hem fet una mobilització constant, compromesa i exemplar. Però sabem que darrere de cada pancarta hi ha companys que cobreixen vacants, que tenen excedent d’hores perquè altres companys puguin descansar, que renuncien al seu descans perquè l’usuari no noti la manca de personal que patim cada estiu…».
Per aquest motiu, des de la Junta de Personal «hem decidit fer una pausa temporal en les concentracions dels dimarts. No perquè abaixem els braços, sinó perquè actuem amb responsabilitat. Perquè prioritzem, com sempre, els pacients i els nostres propis companys. És un stand-by, no un punt final. Reprenem les mobilitzacions al setembre, quan el gruix de les vacances hagi passat i puguem tornar-hi amb més força, més veu i més gent. Aprofitem aquesta pausa per reorganitzar-nos, fer arribar el missatge a més ciutadans i preparar un setembre de retorn contundent». afirmen els convocants.
El que no es prenen vacances són les reivindicacions. I com s’ha pogut escoltar aquest dimarts, «ens acostem al mes d’agost, un mes en què tot sembla alentir-se, però la salut no fa vacances. Els nostres drets tampoc. Les necessitats del territori, menys encara. Després de mesos de promeses, declaracions públiques, reunions i titulars, seguim sense data concreta d’inici d’obres. Se’ns diu que tot va per bon camí, però les màquines no treballen i els pacients continuen esperant».
El manifest d’aquest dimarts afegeix que «l’estiu accentua els problemes: plantilles sota mínims, serveis saturats, pacients derivats fora del territori, i una calor que agreuja encara més la situació d’un hospital antic, petit i amb un accés limitat. Avui volem recordar a totes les administracions implicades que: No n’hi ha prou amb bones intencions; no n’hi ha prou amb reunir-se; no n’hi ha prou amb dir que ‘es farà’; el que volem són fets concrets».
