La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) va aprofitar els dies 7, 8, 9 i 10 de maig de 2025 per buidar part dels pantans i provocar una avinguda controlada d’aigua fins al mar. Aquesta avinguda va mobilitzar sediments retinguts a les infraestructures, sobretot dels pantans de Mequinensa i Riba-roja, i públicament, per primera vegada, els tècnics de la CHE varen monitoritzar el transport d’aquests sediments per la llera del riu fins al mar, com també pels dos canals de reg (el de la dreta i el de l’esquerra) i la seva arribada fins al Delta.
La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), juntament amb l’Associació Sediments, fa anys que demanem que els organismes competents, com la CHE i el govern espanyol, comencin a fer proves pilot perquè arribin al delta els sediments retinguts als embassaments; això compensaria la subsidència que, com la resta de deltes del món, pateix fa més de setanta anys aquesta zona humida tan important per al medi ambient i l’economia.
Que nosaltres sapiguem, la CHE no ha fet públiques les conclusions a què ha arribat després d’aquesta avinguda controlada d’aigua i sediments. Sí que sabem que la va anunciar a so de bombo i platerets com a prova pilot importantíssima per estudiar com fer-los-hi arribar i com podria influir en la possible política posterior per salvar el delta. Sembla que picar pedra tants anys per part de molts experts i de moviments socials de les Terres de l’Ebre exigint adoptar mesures reals per salvar el Delta ha començat a tindre resposta de l’administració central.
A partir de les dades que ha publicat la CHE sobre els valors d’aquesta avinguda controlada d’aigua i sediments, recollits pel geòleg ebrenc Álvaro Arasa Tuliesa en l’article “Crescudes del riu Ebre controlades” publicat el 13 de juny al setmanari L’Ebre, volem dir què en pensem nosaltres com a moviment social i si creiem que tan sols d’aquesta forma el delta de l’Ebre podrà compensar la subsidència que pateix per la mala gestió hidrològica que se n’ha fet fins ara.
Com que no hi ha dades referents al transport de fons del riu, resulta impossible de valorar la capacitat de moviment i transport d’arenes gruixudes fins al mar, les que podrien reforçar l’esquelet de les platges, tan malmès actualment. Durant deu hores els cabals més elevats al riu Ebre van ser de més de 1.000 m³/s. Sembla que l’aportació de sediments pels dos canals de reg ha sigut molt minsa i, per tant, ens sembla una mica agosarat pensar que la subsidència la podrem pal·liar d’aquesta manera.
Com diuen molts experts, entre ells Álvaro Arasa, el problema greu és que fa anys que el riu té una dinàmica totalment desconnectada del delta i, encara que haurien de formar una unitat, actualment funcionen com dues entitats diferents.
La taula que diu la quantitat de tones d’arenes que han arribat al mar pel riu o bé al delta pels canals encara és més determinant.
La valoració es fa durant els dies 7, 8, 9 i 10 de maig. S’indica la concentració de sediment transportat a l’inici, el màxim i el final. Segons els cabals es valora un total de 17.814 tones de sediment en suspensió transportat que arriba al mar, ja que el riu està totalment desconnectat de la plana deltaica.
Taula elaborada pel geòleg Álvaro Arasa Tuliesa
Segons els cabals, es valora una aportació total de sediments de 17.814 tones al mar, de les quals 878 tones van arribar al delta pels canals. Durant l’episodi dels quatre dies, el transport total pel canal esquerre en plena efectivitat és de 384 tones i el transport total pel canal dret és de 493 tones, cosa que representa el 5,18% dels sediments que han arribat al mar, amb una efectivitat per al conjunt dels arrossars de tota la plana deltaica de l’ordre del 0,001 mm/m² de gruix. Creiem que aquesta quantitat és irrisòria si volem aconseguir compensar la subsidència que fa tants anys que el Delta pateix.
Les nostres conclusions finals són que:
✓ Proves com aquestes són imprescindibles i se n’haurien de fer més sovint. També s’haurien d’unir a altres metodologies exposades pels experts, perquè estem segurs que fer arribar sediments fins a la plana del delta ajudarà a pal·liar-ne la subsidència.
✓ També creiem que fer arribar fangs de 0,25-0,3 mil·límetres a la desembocadura ajudarà a mantindre les platges deltaiques.
✓ La societat en general, guiada pels experts que coneixen la zona, ha de prendre decisions assenyades que augmentin la resiliència del Delta.
✓ Els moviments socials hem de seguir demostrant la nostra força i obligar les administracions a invertir diners i esforços per pal·liar el dèficit de sediments que el delta pateix, conseqüència de polítiques hidrològiques a la conca que li han trencat la dinàmica natural.
LO RIU ÉS VIDA!
SALVEM LO DELTA!
Matilde Font i Ten
Plataforma en Defensa de l’Ebre
