Els Comuns han acordat amb el govern català destinar diversos solars de la seva titularitat a la construcció de 1.200 habitatges de protecció pública a diferents zones de Catalunya. Per fer-ho, el Departament d’Economia i Finances, a través de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat, durà a terme les licitacions per adjudicar aquests drets de superfície. El compromís, tancat aquesta setmana, s’emmarca dins el pacte d’investidura en el que les dues forces polítiques, Comuns i PSC, van acordar construir 50.000 pisos durant el període 2024-2030 per donar resposta a la gran demanda d’habitatge social i assequible d’una gran part de la població. Aquest és l’escenari general del pacte que es recull en una nota de premsa dels Comuns, en el qual també es detallen les poblacions que entren dins d’aquest primer paquet: Terrassa, Llançà, Barcelona, Sant Vicenç de Castellet, Esplugues, Girona, Tarragona, Prades i Figueres i Xerta. El municipi del Baix Ebre és l’únic de les Terres de l’Ebre que hi figura. I el seu alcalde, Roger Aviñó, reconeixia a Ebredigital.cat que “ens en vam assabentar dimecres per la premsa. Ningú ens havia dit res abans i va ser tota una sorpresa”. Amb tot i això, “el delegat del govern, Joan Castor Gonell, es va posar ahir en contacte amb mi per convidar-me a una reunió telemàtica amb tots els alcaldes de totes les localitats que figuren a l’acord de cara donar-nos més detalls des del govern”.
El solar destinat a la construcció d’habitatge protegit és el situat a l’avinguda de les Terres de l’Ebre número 50. “Ara hi ha una caseta de peons de camins que donava servei a l’antiga carretera. Quan des de la delegació del govern ens van demanar que els féssim arribar solars municipals per a poder edificar habitatge públic, també vam incloure aquest terreny perquè fa anys que és de la Generalitat i vam entendre que seria més fàcil” donar-li una utilitat pel que fa a la tramitació del paperam. Segons apunta Aviñó, “el solar és de 330 metres quadrats, i tal com especifica l’actual planejament urbanístic, s’hi pot aixecar planta baixa més tres pisos. Però no sabem quina és la distribució que en volen fer encara”.
L’anunci sí que permet, almenys, conferir una mica d’oxigen a una localitat que camina des de fa anys en la banda del decreixement poblacional. “Ara som 1.170 habitants, i si hem frenat una mica la caiguda demogràfica és gràcies a la gent de fora”. Aquest punt permet entrar en tota una sèrie de derivades comunes als pobles petits de tot el país. “No tenim promotors locals, i l’últim habitatge de nova planta va ser en caràcter d’autopromoció l’any 2020”. Davant d’això, cal establir focus d’interès econòmic i social no només per a atraure nous habitants, sinó per seduir als ja existents a quedar-se. “Ja fa temps que treballem perquè se’ns cedeixi la titularitat de l’antic Molí de l’Assut”, abans que caigui pel mal estat que presenta. Però tot el procés que busca donar-li una utilitat a aquest element patrimonial en benefici del poble ha quedat encallat. Com a resultat, “cada cop que volem fer alguna millora hem de demanar permís a la CHE”, la qual cosa suposa una espera desesperant.
L’altre esforç municipal també implica incentivar l’economia. És per això que “ja fa prop d’un any hem iniciat el procediment per crear un petit polígon industrial a la població. Per fer-ho ens cal una modificació del planejament urbanístic, perquè la millor zona són uns terrenys qualificats de rústecs al costat d’una fàbrica instal·lada al poble. No es tracta de buscar grans implantacions, sinó de permetre que negocis com tallers o fusteries, que causen molèsties en zona urbana, puguin instal·lar-s’hi. També, de pas, podria resultar una zona atractiva per als municipis del costat”. El problema no seria el finançament, perquè “vindria per part dels Fons Nuclears”, sinó en l’exasperant lentitud del procés administratiu. “El que no entenem des dels pobles petits és que la normativa sigui igual per nosaltres i per a les grans ciutats. El que resulta incomprensible és que per fer una actuació d’aquest tipus a Xerta es demani al promotor destinar un 30% de la superfície urbanitzable a zona verda. Com si nosaltres no estiguéssim ja envoltats de natura”, etzibava Aviñó.