Que hi ha una facilitat i tendència entre determinades faccions del món judicial de l’Estat espanyol a potinejar, manipular i “adaptar” la llei als interessos de cada moment –i particularment, als interessos de l’Estat– no és cap novetat: ho hem vist manta vegades des de l’inici de l’anomenada “democràcia” postfranquista i n’hem tingut mostres estel·lars en els darrers anys, amb les amnisties discrecionals –més generoses amb els policies que ens apallissaren l’1 d’octubre de 2017 que amb els veïns apallissats, perseguits i finalment, criminalitzats– o en casos com el de Gonzalo Boye o Pablo Hásel.
Que sovint això ni tan sols es dissimula també és evident, i que fins i tot hi ha un cert plaer sàdic en la provocació del conflicte ho mostren casos com el que acabem de viure a les Terres de l’Ebre i que la Plataforma per la Llengua ha tingut a bé de denunciar. L’ONG pel català ha portat al Consell General del Poder Judicial el cas d’un jutge de Tortosa que –contravenint la pròpia llei que en teoria ha de vetllar per fer complir– ha exigit a un pèrit que refés un informe, i ho fes “de manera motivada, clara i intel·ligible” a banda d’ajustant-se “a les normes bàsiques de l’ortografia i la gramàtica castellana”. La vella cantarella supremacista espanyolista, que no només exigix que t’expresses “en cristiano” sinó que a més ho has de fer “com Déu mana”… cosa que sempre vol dir que has de dir el que volen sentir i com ho volen sentir, i si no ho fas és perquè ets inferior. I garrotada.
Des de Poble Lliure tenim clar que el marc jurídic espanyol mai no ens permetrà existir en pau i lliurement com a país, perquè Espanya està dissenyada estructuralment –per definició i origen– contra la nostra existència i l’existència de la resta de pobles de l’Estat, tot condemnant a l’alterització i la periferització qualsevol territori que no sigue Madrid. I és que fins i tot acollint-nos a les lleis estatals, veiem que no es respecten si això implica contradir els interessos uniformitzadors –que tenen un sentit polític, xovinista, però també tenen un sentit econòmic, extractivista– de l’elit, estructura i projecte polític espanyolista.
El català, llengua territorial del país, té el dret de ser emprada pels interlocutors i el deure de ser respectada pel poder judicial. Qualsevol intent d’anorrear la nostra llengua és, a més d’immoral, il·legal; i és per tant el nostre deure utilitzar els mecanismes dels què disposem per denunciar les vulneracions de drets. Saludem les persones que han tingut la dignitat de portar la situació a denúncia, denunciem la manca de professionalitat i actitud colonial del jutge, i n’exigim l’obertura d’un expedient sancionador i el reconeixement d’abús d’autoritat; alhora que recordem que només amb l’independència deixarem enrere este tipus d’assetjaments.
