La consellera de Salut, Olga Pané, s’ha reunit aquest dijous amb els alcaldes ebrencs a la seu de la delegació del govern a Tortosa. La convocatòria, sorgida des del departament, ha volgut donar respostes a dos temes clau. El primer, la remor de fons sobre futures retallades en els serveis sanitaris als pobles petits. I el segon, marcar el posicionament de l’executiu sobre l’ampliació de l’Hospital Verge de la Cinta i el nou centre que l’hauria de substituir. La visita tenia caràcter privat, tot i que estava dins de l’agenda del govern. És per això que Pané no ha fet declaracions i ha hagut de ser el delegat del govern, Joan Castor Gonell, qui ha accedit a comparèixer davant dels periodistes que s’han desplaçat per intentar recollir les impressions de la consellera.
Gonell reconeixia que la cita era necessària perquè “feia falta parlar tranquil·lament i obertament una mica de tot”. I ha resumit el parlat sota pany i forrellat amb una visió general d’optimisme. Segons el relat de Gonell, la consellera ha reiterat la “necessitat de l’ampliació del Verge de la Cinta”, malgrat estar a l’espera encara dels informes tècnics sobre què s’ha de fer amb les troballes arqueològiques que han paralitzat les obres. Una decisió que s’explica perquè “tot i que tot anés molt bé, el nou hospital no serà ni molt menys imminent”. I arribats en aquest punt, aprofitava per assegurar el compromís del govern “d’avançar en la seva construcció quan quedi clar” com es resolen els problemes dels terrenys. Els adquirits per l’Ajuntament de Tortosa són inundables i s’està a l’espera de poder aconseguir-ne l’excepcionalitat. Per si aquesta opció falla, des del consistori ja s’ha anunciat l’activació d’un pla B. De fet, Pané ha deixat clar que es continua treballant la primera opció, però que si cal es procediria a un “pla C” per a convertir el nou equipament en realitat.
La consellera també ha posat damunt la taula una evidència política. “No ho podem obviar -exposava Gonell-. Sembla que no hi haurà pressupostos de la Generalitat per enguany. Per tant, és complicat créixer” en serveis sanitaris a la resta de les poblacions ebrenques “i fer més coses de les que fèiem”. Ara bé, davant d’aquestes dificultats, Pané s’ha remès a l’acord del Consell Executiu de finals de desembre de l’any passat en el qual el govern va acordar que el creixement de la despesa meritada sanitària, que inclou el conjunt de la despesa efectuada pel Departament de Salut, el CatSalut i l’ICS, creixi el 2025 en el percentatge màxim que permet la regla de la despesa, és a dir, un 3,2%.
Durant la seva intervenció, Pané ha aprofitat per obrir un camí, que segons ha explicat Gonell passaria per “la participació del món local en l’assistència primària”. La voluntat implícita en aquesta frase és invitar els consistoris a comunicar directament al departament qualsevol incidència en el servei que es detecti des del territori per permetre una reacció ràpida.
Finalment, la consellera també ha exposat “el compromís del govern en reduir el temps d’assistència en l’atenció primària i portar-lo com a molt, fins a les 48 hores. Aquesta ha estat una de les principals queixes dels alcaldes”, assenyalava Gonell.
El delegat ha considerat que la reunió ha servit per satisfer les demandes d’informació dels alcaldes. “Ara cal continuar amb aquesta comunicació i intercanvi de realitats i d’idees amb el món local”, assegurava.