Article de Jordi Garcia (Reusdigital)
Molts consideren la Guerra Civil espanyola com una prèvia a escala local del que seria el conflicte bèl·lic més important de la història, la Segona Guerra Mundial. Els nous temps van fer evident que l’aviació seria un element clau en les batalles i el govern de la República i de la Generalitat de Catalunya n’eren ben conscients. Per aquesta raó es van crear una bona colla d’aeròdroms al nostre país amb l’objectiu de combatre l’aviació franquista i la dels seus aliats de l’Alemanya nazi i la Itàlia de Mussolini.
Els aeròdroms més pròxims a Reus que es van fer en aquella època es van situar a Valls, al Pla de Santa Maria, a Santa Margarida i els Monjos, a Santa Oliva i a la Sénia. De tots ells, avui en dia en podem visitar el dels Monjos i el de la Sénia, tots dos museïtzats acuradament. L’aeròdrom del Montsià va ser construït el 1937 i va ser utilitzat per l’exèrcit republicà. L’abril de 1938 l’exèrcit franquista va ocupar l’aeròdrom de la Sénia i va passar a mans de la Legió Còndor alemanya, fet que li va permetre convertir-se en un dels aeròdroms de més rellevància a Catalunya durant el conflicte gràcies a la seva ubicació estratègica durant la batalla de l’Ebre, el juliol de 1938.
Immediatament després de l’entrada de la Legió Còndor a la Sénia i amb gran secretisme van arribar tres bombarders Stuka Junker JU87 completament desmuntats. Eren uns prototipus que Hitler i Göring volien provar com més aviat millor per veure’n la funcionalitat amb vista al que seria el conflicte mundial que ells mateixos desencadenarien un any més tard. De fet, el mateix Göring va manifestar davant dels tribunals dels judicis de Nuremberg que “Espanya va brindar-me una oportunitat per a posar a prova la meva força aèria… i també perquè els meus homes adquirissin experiència”.
Els dirigents de la Legió Còndor no volien que ningú s’apropés als Stuka, ni tan sols els oficials franquistes que en coneixien l’existència, però res més. Recordem que la Legió Còndor va ser la responsable del bombardeig de Guernica en el qual es va inspirar Picasso pel seu famós quadre. Els alemanys tenien pressa per posar-los en marxa, ja que la Guerra Civil Espanyola ja estava molt decantada a favor de Franco i temien que una ràpida resolució del conflicte els deixés sense la possibilitat d’operar des de la Sénia. Just va ser el moment en què les tropes franquistes van aconseguir partir en dos el territori republicà de manera que Catalunya quedava aïllada del centre i el sud-est peninsular.
Un cop muntats, els tres Stuka Junker JU87 es van posar en marxa. Aquestes aeronaus equipaven originàriament un motor Rolls-Royce Kestrel que en versions posteriors va ser substituït per Junkers Jumo, d’aquí el seu nom. En aquells moments aquest avió estava en fase de proves i la Luftwaffe volia comprovar-ne la precisió bombardejant població civil. Eren avions que podien volar a gran alçada i podien destruir les construccions més resistents amb gran precisió. Estaven preparats per portar bombes de 250 kg, però es va decidir carregar-los amb bombes de 500 kg per comprovar-ne la capacitat de destrucció. És per aquest motiu que es va decidir que fessin vols curts reduint així el risc de caiguda i evitant entrar en zones on poguessin estar a l’abast dels avions republicans. Per dur a terme les seves macabres proves van escollir quatre poblacions pròximes a la Sénia.
Els bombardejos a quatre pobles
Entre el 21 i el 30 de maig de 1938 es van enlairar des de l’aeròdrom de la Sénia els tres Stuka. El dia 21 van llançar tres bombes de 500 kg sobre Albocàsser que van destruir vuit cases. Albocàsser era un petit poble sense valor estratègic ni cap guarnició militar, a pocs quilòmetres del front i situat a 50 km a l’interior de Peníscola. Dos dies més tard, el dia 23, van llançar nou bombes més que van devastar el poble i van matar a sis persones.
Un altre dels pobles bombardejats va ser Benassal. Una bonica població que es va quedar sense l’esplèndid carrer Major porticat que lluïa fins aleshores. A Benassal també hi van caure nou bombes i el nombre de morts va ser de tretze. Els altres dos pobles bombardejats pels Stuka van ser Ares del Maestrat i Vilar de Canes. A Ares hi van arrasar completament el carrer Nou i a Vilar de Canes l’església quedà assolada. Totes quatre, poblacions de la comarca del Maestrat que no havien vist caure cap bomba durant el conflicte bèl·lic espanyol. En total es van llençar entre 32 i 36 bombes que van causar entre 38 i 40 morts i la destrucció pràcticament total d’aquests quatre pobles. Als habitants de la zona els va semblar estrany que les bombes es llancessin sobre el centre de la població per causar el màxim de morts i destruir les esglésies i els edificis més destacats de cada localitat.
Probablement, el nombre de morts hauria estat encara més gran si no fos perquè molta gent d’aquestes poblacions se’n va anar a la muntanya per refugiar-se dels atacs un cop van veure caure les primeres bombes. Els atacs de la legió Condor van facilitar que l’exèrcit franquista agafés el control d’aquestes poblacions al cap de pocs dies.
L’operativa dels Stuka consistia a prendre una imatge aèria a uns 4.000 metres d’altitud del poble abans de l’atac. Després de cada bombardeig s’estudiava els efectes produïts amb noves fotografies aèries, que es complementaven amb més fotos fetes a peu de terra. En total es van fer 66 fotografies on es pot apreciar l’alt nivell de destrucció provocat per les bombes llençades des dels Stuka.
A la Segona Guerra Mundial, aquest avió va esdevenir el bombarder tàctic més famós de la contesa. D’aquesta nau se’n van fer 6.500 unitats entre 1936 i 1944 i van operar especialment a Polònia i França, on van fer autèntics estralls. També van actuar en el front de l’Est contra l’URSS. Més endavant, es va veure que aquest avió estava sobrevalorat i de l’èxit de la invasió de Polònia de 1939 va passar a ser qüestionat a la batalla d’Anglaterra, on era abatut amb facilitat pels Spitfire de la Royal Air Force per culpa de la seva baixa velocitat de vol.
El succés està recollit en la pel·lícula ‘Experiment Stuka’ dirigida per Josep Andreu i Pepe Andreu, i produïda per Suica Films.
1 comentari
Es trist llegir articles com aquets ple de mentides i errades, al voltant d’una película ( abans documental) que s’ha desmostrat que es falç el mite ( amb bibliografía contrastada no utilizada al artícle) del experment nazi dels Stuka a la Senia: https://www.larazon.es/cultura/desmontando-el-experimento-stuka-JA21656924/?outputType=amp