Article de Rosa Massagué
La mezzosoprano Anna Brull va superar amb nota el repte de cantar el paper de Didon de l’òpera ‘Les Troyens’ del compositor francès Hector Berlioz a l’Òpera de Graz. Els aplaudiments d’un públic que pràcticament omplia el teatre de la capital d’Estíria van destacar la seva actuació així com la de la seva contrapart, el tenor Iurie Ciobanu que interpretava el paper d’Enée. Al capdavant de l’orquestra del teatre hi havia el seu titular Vassilis Christopoulos mentre la direcció escènica porta la firma de Tätjana Gürbaca.
Dues dones es reparteixen el protagonisme en aquesta òpera monumental dividida en cinc actes. Als dos primers, situats a Troia, domina la figura de Cassandra, la dona que preveu totes les desgràcies que estan a pont de caure sobre aquell regne, interpretat per la mezzosoprano Mareike Jankowski. És un paper força lineal pel que fa al caràcter del personatge, no pas per les exigències vocals.
Els altres tres actes donen el protagonisme a Didon. És un paper llarg en què la reina de Cartago present gairebé sempre a l’escenari, ha de representar tres aspectes del personatge ben diferents. Primer és una dona poderosa, victoriosa, que ha construït del no-res un regne en pau, generosa i estimada pels seus súbdits. Aquesta dona, molt segura de la seva fidelitat absoluta al difunt marit, veurà com aquesta fortalesa emocional comença a trencar-se quan apareix Enée amb una colla de fugitius perdedors de la guerra de Troia.
S’enamora i s’entrega al troià descurant la governació del regne. El tercer caràcter del personatge és el de la dona que se sent abandonada i ultratjada quan Enée se’n va amb els seus homes seguint un designi dels déus bo i dient-li que sempre l’estimarà. A aquesta dona que no es resigna al seu destí, només li queda l’acte suprem, és a dir, el suïcidi.
Brull va transitar pels tres caràcters de Didon amb convenciment. La partitura, gens fàcil, li reserva moments de molt lluïment, sobretot al final. La mezzosoprano va resoldre els passatges amb seguretat. La seva veu, no molt gran, és bonica, la projecta molt bé i no demostra tenir dificultats ni per la part baixa ni per l’alta.
Li va fer costat el tenor Iurie Ciobanu, amb una veu brillant i els aguts ben col·locats, tot i que en algun moment la dificultat de la partitura semblava que l’anés a trair. La resta del repartiment va ser força homogeni, destacant però Neira Muhic en el paper d’Anna, germana de Didon, i Ekaterina Solunya en el d’Ascagne.
La gran orquestra que requereix ‘Les Troyens’ sobreeixia del fossat per expandir-se cap a les primeres llotges. Vassilis Christopoulos la dirigia amb ma ferma i molta solvència. El també gran cor, que és determinant en aquesta òpera, amb nombrosos passatges, va superar la prova vocal tot.
El punt flac d’aquest ‘Troyens’ va ser la posada en escena firmada per Tatjana Gürbaca, massa minimalista per a una obra grandiosa en tots els sentits de la paraula.