Article de Rosa Massagué
La mezzosoprano Anna Brull fa més de deu anys que està a l’Òpera de Graz, la segona ciutat d’Àustria. Allà hi ha interpretat molts papers, tots de primera fila, com són el de Rosina d’Il Barbiere di Siviglia o el de Donna Elvira de Don Giovanni. Ara, però, aquest dissabte l’espera un dels reptes més importants de la seva carrera, el paper de Didon de l’òpera Les Troyens del compositor francès Hector Berlioz.
És una fita important per diversos motius. Perquè és la primera vegada que aquesta òpera es representa en aquell teatre, perquè l’Òpera de Graz commemora el seu 125è aniversari, i sobretot, perquè el que interpretarà Brull és un paper d’una gran dificultat musical, molt extenuant amb dues hores dalt de l’escenari. A tot això, cal afegir les dificultats escèniques. Tot plegat, farà història a la capital d’Estíria.
Les Troyens (Els Troians) és una òpera en cinc actes basada en el poema èpic L’Eneida del poeta llatí Virgili,
Les Troyens (Els Troians) és una òpera en cinc actes basada en el poema èpic L’Eneida del poeta llatí Virgili, obra que Berlioz coneixia a la perfecció la qual cosa li va permetre no tan sols escriure la partitura sinó també el llibret. És un obra molt complexa, d’una durada de gairebé cinc hores tot i que a Graz es donarà sense algunes escenes de ballet i algun retall més. És una òpera poc representada. Al Liceu, per exemple, no s’ha fet mai.
Berlioz, un dels més grans compositors francesos, la va escriure després d’haver fracassat amb les seves òperes anteriors Benvenuto Cellini i La Damnation de Faust i d’haver declarat que mai més compondria per al teatre. Tanmateix, hi va tornar i la va escriure entre el 1856 i el 1858, però no la va poder veure mai representada sencera.
Malgrat les dificultats, l’òpera és d’una gran bellesa musical, plena de duets com el que canten Didon i Enée Nuit d’ivresse et d’extase infinie, que és el més conegut de l’òpera, octets, un septet i fins i tot un passatge orquestral que és com un poema simfònic. I sempre amb una gran presència del cor.
A l’obra hi ha dues parts ben diferenciades. La primera transcorre a Troia on la seva civilització queda destruïda per l’enginy dels assetjadors grecs que han deixat un cavall de fusta a les portes de la ciutat. Malgrat els advertiments de Cassandre del perill que porta aquell cavall, els troians creuen que han aconseguit la pau, la qual cosa es revela falsa i el seu regne queda destruït.
La segona part té per escenari Cartago on van a parar Enée i uns pocs supervivents troians acollits per la reina Didon. Els dos personatges s’enamoren, però el grec ha estat cridat pels déus a fundar Itàlia com una nova Troia. L’heroi es debat entre l’amor per Didon i l’ordre divina de marxar, cosa que intenta fer d’amagat. La reina també dubta, però davant l’abandonament de l’estimat encén un pira i es clava una daga.
Si a la primera part, la protagonista és Cassandre que interpretarà la també mezzosoprano Mareike Jankowski, a la segona part domina el personatge de la reina Didon, “el paper més complicat que he fet fins ara”, segons confessa Brull.
La direcció escènica d’aquests Troyens és de l’alemanya Tatjana Gürbaca, una de les directores d’escena de més renom, mereixedora de nombrosos premis, que treballa amb els més grans teatres d’òpera del món germànic, la qual, però, va començar la seva carrera a Graz fa més de dues dècades i ara hi torna per aquesta òpera de commemoració de l’aniversari del teatre. La producció és abstracta i atemporal, es redueix al nucli dramàtic de l’obra. El que es proposa Gürbaca és examinar la història de la humanitat i la seva influència a través de la guerra prenen com a exemple el tràgic destí de l’antic poble troià.
Dirigirà l’Orquestra Filharmònica de Graz el grec Vassilis Christopoulos qui des del setembre del 2023 és el director titular de l’òpera de la ciutat.