Bot, localitat situada a la comarca de la Terra Alta, va ser escenari d’un dels casos més impactants del crim organitzat a principis dels anys 2000. Dos homes assassinats, Igor Antonievich i Alexandre Drianyc, amb molt pocs dies de diferència i les circumstàncies que envolten aquests crims van deixar una empremta a tota la població. Un doble assassinat, que va involucrar una xarxa criminal lituana i va posar al descobert els horrors de la violència.
Els protagonistes
En aquest cas consten com a persones involucrades, segons el sumari de la causa, els següents personatges:
Oleg Makrusin, un home de cinquanta anys, de nacionalitat lituana. Vivia a Bot des del 2001 amb qui aleshores era la seva parella, una dona que tenia relacions amb la màfia russa i el narcotràfic. Makrusin, la seva parella i les dues víctimes vivien junts a una casa del Carrer Horta, a Bot.
Andrej Martjanov el que va ser el principal acusat pels homicidis. També de nacionalitat lituana, va ser condemnat a trenta-quatre anys i mig de presó per la seva implicació amb els dos crims.
Egidijus Grizas, un home de nacionalitat lituana i còmplice del segon assassinat que va ser condemnat a nou anys i mig de presó.
Alexandre Drianyc, un home de cinquanta-dos anys, de nacionalitat lituana i pare d’una nena. Ell va ser la primera víctima de la cual es va trobar el seu cos momificat mesos després.
Igor Antonievich, un home de nacionalitat lituana de 34 anys i pare d’una nena. Va ser la segona víctima, assassinada pels seus compatriotes.
El 14 de gener de 2002, el cadàver d’Antonievich va ser descobert al km 6 de la carretera 3301 de Bot, amb signes evidents de violència. Els forenses van confirmar que el cos era d’Igor Antonievich i van situar la mort el 13 de gener del 2002. Segons s’especifica als resultats de l’autòpsia, aquest va morir quan els atacants, desconeguts en aquell moment del cas, van donar deu voltes amb una corda al coll de la víctima, van lligar-ne les puntes a una barra i la van fer girar en un mateix sentit “aconseguint que la corda anés oprimint progressivament el coll de la víctima, provocant-li l’asfíxia i la mort”, explica el fiscal.
El cadàver d’Antonievich va ser descobert al Km 6 de la carretera 3301 de Bot, amb signes evidents de violència
Arran d’aquesta troballa s’inicia la investigació per aclarir els fets i es posa el punt de mira dels investigadors sobre Makrusin (qui convivia amb la víctima) i Martjanov (amic i compatriota dels dos) com a sospitosos de l’assassinat. També descobreixen que els sospitosos podien formar part d’un grup de la mafia d’origen lituà.
En el transcurs de la investigació, el 15 de maig de 2002, els operaris de carreteres troben un altre cos calcinat i amb estat de momificació, juntament amb un cotxe, entre els canyars del voral de la mateixa carretera, TV-3031, al km 6,6 del terme municipal de Bot.
Els operaris de carreteres troben posteriorment un cos momificat entre els canyars del voral de la mateixa carretera
El cos va ser identificat pels metges forenses com d’Alexandre Drianyc el que, segons l’informe elaborat pels professionals, van situar la data del crim gairebé mig any abans, (és a dir, molt pocs dies després de la data en que es va cometre el crim d’Antonievich). L’estat de momificació en que es va trobar feia evident el transcurs del temps que duia mort. De fet, ja hi constava la seva desaparició als registres de les autoritats espanyoles perquè la policia de Lituània ho va comunicar després que familiars interposessin la denúncia per la desaparició.
Pel que fa a la causa de la mort de Drianyc, la víctima va rebre molts cops que li van causar un “dolor inhumà” trencant-li catorze costelles i el cúbit del braç dret, a més d’haver patit tortures i asfixia. També li van clavar una ganivetada al muscle i li van tallar el tercer dit de la mà esquerra mentre encara era viu. Els forenses van concloure un traumatisme cranioencefàlic com a causa de la mort.
Li van causar un “dolor inhumà” trencant-li catorze costelles i el cúbit del braç dret, a més de que el cos mostrava signes d’haver patit tortures i asfixia. També, li van clavar una ganivetada al muscle i li van tallar el tercer dit de la mà
De mentres, els investigadors de la cientìfica, analitzaven el cotxe on buscaven qualsevol indici i resta genètica que pugues ajudar a la investigació però, l’únic que van a conseguir va ser identificar a Drianyc com a propietari del cotxe calcinat, el Mercedes de matricula lituana.
La investigació
Amb el passar dels dies els investigadors ressalten les semblances entre les dos morts: dos cadàvers de nacionalitat lituana i produïdes al mateix poble de la Terra Alta, els dos convivien a la mateixa casa, els dos van aparèixer colpejats i estrangulats, els dos van ser tirats per un barranc, és a dir que s’havia utilitzat el mateix modus operandi amb els dos assessinats… Així, entre els investigadors va anar agafant força la hipòtesi de que els dos homicidis estaven relacionats i s’accentuaven les sospites sobre Makrusin i Martjanov, segons van explicar les fonts policials.
Va anar agafant força la hipòtesi de que els dos homicidis estaven relacionats i s’accentuen les sospites sobre Makrusin i Martjanov
Els agents van aconseguir revelar que Makrusin, Martjanov i Grizas formaven part, d’una banda, criminal lituana que extorsionava compatriotes i estava implicada en temes de narcotràfic i prostitució però, l’absència de testimonis i proves sòlides complicava la causa. Així que el primer objectiu que es van marcar els agents va ser poder reconstruir els crims per seguir els passos dels assassins.
La primera mort es va situar entre el 28 de desembre del 2001 i els primers dies de gener del 2002. Els implicats van colpejar la víctima a l’interior del domicili del carrer Horta d’aquesta petita localitat de la Terra Alta. Després, van introduir suposadament el ferit al seu vehicle i van traslladar-lo a una zona muntanyosa de la població, on el van matar estrangulant-lo amb una corda. Posteriorment, van llançar el cadàver en un barranc situat a l’altura del punt quilomètric 6,6 de la carretera TV-3031. I, per esborrar algunes proves, al final van cremar l’automòbil de la víctima entre unes canyes properes al riu Ebre, a Tortosa.
El cadàver va ser descobert el 15 de maig d’aquell any, és a dir, tres mesos després dels fets.
El segon crim va tenir lloc dotze dies després del primer crim, a l’antiga estació de Bot. En aquesta ocasió, els tres individus van propinar cops per tot el cos a la victima, que va morir a causa de les greus ferides. Seguint el mateix modus operandi, es van desfer del cadàver tirant-lo per un precipici pròxim a la carretera comarcal T-3301, que enllaça Bot amb Prat de Comte i on el cos va ser trobat l’endemà.
Detencions i judici
La investigació de les dues morts va permetre descobrir el viatge de dos membres d’una organització criminal lituana, dedicada a l’extorsió i la prostitució, que es va desplaçar al petit municipi de Bot i van acabar torturant i assassinant dos compatriotes amb qui convivien. Després del descobriment del primer cos, els Agents de la Guàrdia Civil, en col·laboració amb la policia lituana, van dur a terme sis detencions. Una d’elles va ser la de Makrusin el que va ser empresonat el 19 de gener del 2002 arran del descobriment del primer cadàver, però va quedar en llibertat el 30 de desembre del 2003. A més, la col·laboració entre la policia espanyola i lituana va permetre la detenció al país bàltic d’un sèptim implicat, Grizas.
Agents de la Guàrdia Civil, en col·laboració amb la policia lituana, arran del primer descobriment van practicar sis detencions
Nou anys després i de diferents recessos, el 2 de maig de 2011 a l’Audiencia de Tarragona va començar el primer judici amb jurat popular contra Andrej Martjanov i Egidijus Grizas. Cal afegir que Makrusin, tot i també estar acusat, aquest estava fugit de la justícia i es trobava amb cerca i captura des de que va quedar en llibertat el 30 de desembre del 2003.
Durant el judici, Martjanov va declarar que ell no va estar present en cap de les dues morts i que desconeixia qui era l’autor material dels fets. Però, al llarg de la declaració, va entrar en múltiples contradiccions. En relació a la mort d’una de les dues víctimes, va explicar que la victima tenia problemes amb gent de la mafia letona. El segon acusat, Grizas, es va negar a declarar davant les preguntes de la fiscalia i va dir que únicament volia donar resposta a les del seu advocat.
El jurat popular van declarar per unanimitat culpables Andrej Martjanov i Egidijus Grizas. En la lectura del veredicte es va considerar provat que Martjanov havia participat en els dos successos, mentre que Grizas havia intervingut en el segon
Finalment, els membres del jurat popular van declarar per unanimitat culpables Andrej Martjanov i Egidijus Grizas. En la lectura del veredicte es va considerar provat que Martjanov havia participat en els dos successos, mentre que Grizas havia intervingut en el segon.
Pel que fa al primer cas, Martjanov, de mutu acord amb altres còmplices que no havien estat localitzats, va colpejar “de forma cruel” al compatriota a l’interior d’un domicili de Bot, el van traslladar fins a un indret muntanyós, on el van matar estrangulant-lo amb una corda. Posteriorment, van llançar el cadàver que va ser trobat tres mesos després. I, per esborrar proves, van cremar el turisme. A més, dotze dies després, Martjanov i Grizas van matar, també amb l’ajuda de més persones, un altre home a l’antiga estació de Bot i, seguint el mateix modus operandi, es van desfer del cadàver tirant-lo per un precipici on va ser descobert el dia següent.
El 10 de juny de 2011, l’Audiència de Tarragona, en consonància amb el veredicte de culpabilitat del jurat popular, imposa a Andrej Martjanov, 34 anys i mig de presó per l’assassinat de dos homes a Bot entre el desembre del 2001 i el gener del 2002. Egidijus Grizas va ser declarat culpable com a còmplice de Martjanov en el segon crim i el van condemnar a nou anys i mig de presó.
Makrusin, que estava fugit de la justicia, tenia dues ordres de detenció i un ingrés a presó dictat per l’Audiència de Tarragona el 2006 i per un jutjat d’instrucció el 2009
En referència a Makrusin, que estava fugit de la justicia, seguient pesant sobre ell dues ordres de detenció i un ingrés a presó dictat per l’Audiència de Tarragona el 2006 i per un jutjat d’instrucció el 2009. Finalment va ser detingut el 26 de gener del 2018 a València. El seu arrest va marcar un nou gir en la investigació, ja que les autoritats podien avançar en el cas que havia quedat pendent durant tant de temps.
En la seva recerca, els investigadors van tenir coneixement de la possibilitat de que estigues a València. Makrusin s’havia casat i havia canviat legalment el seu cognom per Kazakaitis, un fet que havia dificultat la seva identificació. El van localitzar als voltants del seu domicili, van comprovar la seva identitat i va ser detingut com a presumpte autor dels delictes de detenció il·legal, assassinat i extorsió, va estar en presó provisional a l’espera de judici.
Makrusin havia esquivat el judici del 2011 en què es va condemnar Martjanov i Grizas però aquest cop era quasi impossible lliurar-se’n.
Disset anys després dels fets i amb el mòbil del doble assassinat sent un misteri, Makrusin encara no havia estat jutjat.
Va ser al maig de 2019 a l’Audiència de Tarragona i amb jurat popular quan va començar el judici contra Oleg Makrusin
Va ser al maig de 2019 a l’Audiència de Tarragona i amb jurat popular quan va començar el judici contra Oleg Makrusin, el darrer individu que estava pendent de jutjar per la mort de dos homes lituans a Bot l’any 2002. Durant el judici hi comparèixerien els dos compatriotes ja condemnats, una quinzena d’agents de la Guàrdia Civil, disset testimonis i una trentena de pèrits. Durant les sessions, la seva defensa va negar la participació de l’acusat en els fets i va demanar la lliure absolució.
Finalment el jurat popular va declarar Oleg Makrusin no culpable de la mort d’Alexandre Drianyc l’any 2002 a Bot. Per sis vots a tres, els membres del tribunal van justificar la decisió per la manca de proves i l’absència de testimonis durant la vista oral que corroboressin que Makrusin va estrangular la víctima amb una corda enrotllada al coll. Tot i així, el jurat popular sí que va considerar provat que el processat va apallissar la víctima i va cremar el seu vehicle.
Inicialment el processat s’enfrontava a 20 anys de presó pels crims però, acabades les expocisions, el jurat va considerar no provat que fos l’acusat qui va clavar una ganivetada a l’espatlla a la victima i li va tallar el dit quan encara era viu
Inicialment el processat s’enfrontava a 20 anys de presó pels crims però, acabades les expocisions, el jurat va considerar no provat que fos l’acusat qui va clavar una ganivetada a l’espatlla a la victima i li va tallar el dit quan encara era viu. El jurat va insistir que no hi havia proves ni testimonis que incriminessin el processat.
La manca de proves contundents i testimonis que corroboressin la implicació directa del processat en el moment de la mort va estar un factor determinant que va permetre que un dels principals sospitosos acabes lliure i sense condemna per assassinat.
La història de Makrusin, Martjanov i Grizas serveix d’exemple de com els vincles amb el narcotràfic i la màfia poden portar a conseqüències mortals. Tanmateix, el veredicte també destaca les complexitats de la investigació d’un crim organitzat on les xarxes de complicitat i el terror psicològic poden fer que les víctimes i els testimonis es mantinguin en silenci generant un clima d’impunitat que perpètua el cicle de violència i criminalitat.